BarcelonaLa temporada més oberta de MotoGP ha començat i cada cursa i cada entrenament presenten noves incògnites i nous favorits. A la pretemporada, Àlex Rins (Barcelona, 1995) va sorprendre tothom amb uns temps als quals Suzuki no ens tenia acostumats. Ara, amb la cursa d'aquest diumenge a Indonèsia en el punt de mira, es mostra optimista pel que fa a les seves opcions en el Mundial.
Nova moto i nou motor. Com et sents?
— M'hi sento molt còmode. Estem molt contents per com ha treballat Suzuki portant aquest motor nou, que ens ajuda de cara a les rectes. Necessitàvem poder avançar pilots a les rectes i ara ho podem fer. Abans, tot el que guanyàvem als revolts ho perdíem a les rectes, i ara ja no. És una molt bona notícia.
Millor que l'any passat?
— Estic igual de còmode, però això és bo. Al final, quan canviem els motors, les respostes acaben sent una mica diferents i cal ajustar coses. Una de les millors coses de la Suzuki és el pas pels revolts, i no ho hem perdut. No he notat res en aquest sentit, i això és bo.
La temporada passada la velocitat era de les Ducati, però enguany en la primera cursa tu vas marcar la volta ràpida i fins i tot vas marcar la millor velocitat punta. Estan canviant les coses?
— No m'esperava fer volta ràpida ni tampoc que ens enduguéssim la velocitat més ràpida. Recordo que tots els japonesos estaven fent fotos a les teles [riu]. A la història de Suzuki, no havia passat mai! En la primera cursa del Mundial, a partir de dissabte, no sé si per errades a la qualy, no vaig poder millorar el temps. La cursa em va sobtar molt perquè vaig ser setè. No vaig poder avançar gaire, perquè vaig tenir problemes al tren davanter que feien que quan parava la moto es bloquegés el neumàtic. Els favorits de l'any passat van acabar la cursa darrere nostre i la veritat és que en aquest campionat tan igualat cal ser molt constant.
¿Suzuki ha entrat en el grup d'equips favorits per guanyar el Mundial?
— Crec que sí. La velocitat, la tenim. He après una mica dels errors de l'any passat i podem ser un dels favorits. Les armes, les tenim.
Ets sents bé dins l'equip? ¿T'has sentit massa com el segon pilot en algun moment, com quan Joan Mir va guanyar el Mundial el 2020?
— M'he sentit secundat en tot moment. Vaig entrar a Suzuki el 2017 i el 2020 el Joan es va emportar el campionat. Va ser una temporada una mica estranya, sense treure-li mèrit a ell perquè va ser molt constant. Em sento part del campionat del Joan. Al final, estem evolucionant la moto des del 2017 i vol dir que les coses les hem fet bé, i que jo he ajudat en aquest procés. L'any passat vam patir bastant en el moment de les curses perquè semblava que no havíem millorat del tot, però aquesta temporada hem fet un pas endavant.
Qui és el rival a batre?
— No tenim por ni respecte per ningú. Amb la igualtat que hi ha és complicat dir: "Anirem contra el Fabio [Quartararo] o el Pecco [Bagnaia]". Tal com estan les coses, l'única cosa que tenim clara és que hem de ser constants. És un campionat molt llarg, amb 21 curses, així que intentarem quedar com més amunt millor en tots els Grans Premis.
Com afrontes el calendari més llarg de la història de MotoGP?
— Serà complicat, però suportable. Soc al Mundial des del 2021 i, vulguis o no, estem acostumats a ser fora de casa. Però és cert que aquest campionat, amb 21 curses, serà molt físic. La primera part de la temporada som fora d'Europa i després hi tornem, i a mesura que vagin passant curses i s'acosti el final tornem a marxar lluny: el Japó, Austràlia...
Has sigut pare fa ben poc. S'afronta diferent la temporada?
— Amb el nen a casa serà més complicat marxar, però al final és feina. Ara té sis mesos i ho porto més o menys bé. Se'l troba molt a faltar, però fem videotrucades quan tinc un moment i això ho resol una mica.
Com és la vida a distància de la família?
— Ho porto bé. La meva dona s'hi ha adaptat increïblement. Al final no és fàcil tenir el marit fora de casa quasi cada cap de setmana. Quan soc a casa intento passar al màxim de temps amb ells, però també m'he d'entrenar dos cops al dia al gimnàs... No és fàcil, però ho portem prou bé.