Bagnaia consuma la seva revenja i aixeca el títol de MotoGP

BarcelonaLa venjança diuen que és un plat que se serveix fred, però Pecco Bagnaia ha cuinat aquest títol mundial de MotoGP a foc lent. El pilot de Ducati va fallar l'any passat, quan va perdre el trofeu davant de Fabio Quartararo, que va aguantar estoicament la pressió del torinès. Però aquest any no volia que la història es repetís. Tot depenia d'ell: necessitava sumar dos punts per sentenciar el títol i ni es plantejava equivocar-se.

L'any passat va ser traumàtic per a Bagnaia. La situació era la mateixa que la d'aquest diumenge: a l'última cursa es jugava el títol amb Quartararo. En aquell cas, però, qui anava líder a la general era el pilot de Yamaha i el de Ducati havia de serrar les dents i anar al límit. Buscant aquesta línia va anar a la grava després d'un error de pilotatge. La frustració va ser enorme i el dolor pel fet de creure's culpable d'haver posat una nota agredolça a una temporada trepidant el va dur a fer un pas endavant. Calia ser millor per endur-se el Mundial que se li havia escapat d'entre els dits. Ara aquest Pecco dubitatiu ja no hi és i s'ha redimit: ja és campió del món de MotoGP.

Bagnaia és d'aquells pilots que sempre tenen a la cara un somriure, però també una mirada profunda i desafiant. Sempre pensant, preparant-se i rumiant es mira l'asfalt com si davant tingués un difícil problema per resoldre. Un repte que per a ell no és cap càstig. Necessita l'asfalt, la velocitat i l'adrenalina, com qualsevol pilot que es juga la vida cada cap de setmana fent el que més estima. Aquest amor pur al motociclisme el va heretar del seu pare i del seu tiet, tots dos pilots amateurs. Amb ells va descobrir tot un món. El seu caràcter afable i tranquil es transforma quan es posa el casc. Amb només 25 anys, ha deixat de banda el títol de promesa del motociclisme per consagrar-se com tot un campió.

Guanyar sense prendre riscos

Quan s'han apagat els semàfors al Circuit Ricardo Tormo de Xest, els dos pilots que es disputaven el Mundial s'han trobat a roda. Avui tot valia. Un pèl passats de voltes, han tirat amb una agressivitat només acceptada quan t'estàs jugant l'honor i un títol mundial. Amb un estira-i-arronsa que ha durat les cinc primeres voltes, el francès i l'italià ens han regalat uns avançaments al límit del reglament i de la pista. El de Yamaha s'ha col·locat davant i mentre ha anat tirant a un ritme endimoniat, Bagnaia ha començat a gestionar el seu avantatge. Sense la necessitat de prendre riscos, el de Ducati ha anat temporitzant, acartonat sobre la moto. Els nervis no el podien tornar a trair i, volta a volta, ha anat consolidant el seu primer títol mundial. 50 anys després, un italià han tornat a guanyar un campionat pilotant una moto de fabricació transalpina.

Ara el comptador està empatat: un títol per a Quartararo i un títol per a Bagnaia. Les forces tornen a igualar-se.