Aleix Espargaró es mereix un monument
El pilot d'Aprillia esquiva una caiguda provocada per Quartararo i retalla punts amb el líder del mundial
BarcelonaUna quarta posició podria ser un molt mal resultat per a un pilot que està lluitant pel títol de MotoGP. Però tot acaba depenent sempre de la perspectiva amb la qual es miren les coses. Si una quarta posició ve precedida per haver salvat una caiguda, per una remuntada espectacular i per haver retallat punts al líder del campionat, en comptes de fracàs s'ha de parlar d'èxit en majúscules.
Aleix Espargaró va fer una de les curses de la temporada i va confirmar la seva condició d'aspirant al títol mundial. El pilot d'Aprilia, segon a la general, anava també segon a la cursa quan Fabio Quartararo el va envestir en un revolt. Els dos van sortir de la pista, però qui en va sortir més mal parat va ser Quartararo, líder del certamen, que va anar per terra. Espargaró, en canvi, va mantenir l'equilibri i va tornar a la pista, sobrevivint a la zona de grava. Això sí, va passar de segon a quinzè.
Quedava més de mitja cursa. Qualsevol s'hauria ensorrat, però no Aleix Espargaró, que aquesta temporada està tocat per la vareta dels déus. Va començar una remuntada espectacular, amb un ritme frenètic, que va culminar a l'última volta, superant fins a tres pilots. Dos d'ells, d'una tacada, a la xicana d'entrada a meta. Si a Catalunya va ser víctima d'un error de càlcul, a Holanda es va rescabalar de tot plegat.
Quartararo, líder amb 34 punts d'avantatge abans de la cursa d'Assen, va provocar la caiguda i va tornar a la pista en última posició. Volia abandonar, però el seu equip el va animar a continuar, perquè estava núvol i amenaçava pluja. I amb l'asfalt mullat, tot hauria sigut possible. Al final no va arribar a ploure –quatre gotes mal comptades que no van influir en el resultat–. En canvi, Quartararo va patir una segona caiguda: va sortir disparat per davant de la moto i va haver d'abandonar, ara sí, víctima d'un cop molt fort. El vigent campió continua líder, però ara amb només 21 punts d'avantatge.
Va ser una cursa marcada per la superioritat de Pecco Bagnaia. De fet, el de Ducati ha estat el gran dominador del cap de setmana, ja que va imposar-se als lliures de divendres, a la qualificació de dissabte i, finalment, a la cursa de diumenge. Victòria mantenint la primera posició de principi a final.
Bagnaia va imposar el seu ritme. Mai va acabar de marxar del grup capdavanter, però tampoc va donar opció perquè ningú l'atrapés. La segona posició va ser per al seu company d'equip, Marco Bezzecchi. La tercera posició va ser per a Maverick Viñales, que d'aquesta manera pujava per primera vegada al podi des que pilota per a Aprilia.
El Mundial s'atura ara per vacances i tornarà el cap de setmana del 7 d'agost, a la Gran Bretanya, al circuit de Silverstone. Amb aquesta, quedaran nou proves per acabar la temporada.
Augusto Fernández i Ayumu Sasaki, els altres guanyadors a Assen
A Moto2, el madrileny Augusto Fernández va aconseguir la tercera victòria de la temporada, la segona consecutiva. Un resultat que li permet situar-se líder de la categoria mitjana, empatat a punts amb l'italià Celestino Vietti. Fernández va estar acompanyat al podi pel japonès Ai Ogura i el britànic Jake Dixon. En canvi, no va poder puntuar Albert Arenas per culpa d'una caiguda.
A Moto3, el japonès Ayumu Sasaki va obtenir la primera victòria de la seva carrera esportiva, després de 95 grans premis disputats. El pilot de Husqvarna, que partia des de la pole, va imposar-se per davant d'Izan Guevara –que es manté líder de la categoria petita– i de Sergio García Dols.