Pepe Martí, el català que enfila cap a la Fórmula 1

Barcelona"No corris, però guanya!" Aquesta és una màxima per al Pepe Martí (Barcelona, 2005). La seva mare li repeteix cada dia que agafa el cotxe, no perquè no sigui responsable al volant, sinó perquè a la Fórmula 3 i als karts cal anar encara amb més compte. El Pepe només té 16 anys, però ja forma part del circuit internacional de les fórmules. El jove pilot porta des dels 8 anys al volant; al principi de karts, i ara ha fet el salt a la Fórmula 3, la categoria petita del Mundial de Fórmula 1. El seu objectiu és arribar a la màxima categoria de l'automobilisme. Martí, però, sap que hi ha moltes barreres a enderrocar.

"A la meva mare sempre li ha encantat la Fórmula 1 i em va enganxar. Amb el pas del temps, em vaig adonar que m'apassionava. Com que no sabíem que existia el món professional del kàrting, no ens ho vam plantejar com una opció. Més endavant ho vam veure, quan jo tenia 10 anys", relata Martí. El que va començar com un hobby va canviar el 2018. "Ho tenia com a oci fins que t'adones que si ho vols fer bé t'ho has de prendre des d'un nivell més professional. Aquell any vam conèixer el Genís Marcó. Ells ens va guiar i ens va aconsellar, i va ser un canvi gegant. Vaig passar de la competició catalana al campionat internacional i europeu", explica. Marcó ha sigut el gran valedor de Fernando Alonso dins del món del kàrting i d'altres grans pilots de talla mundial.

Fa un temps que el kàrting el va deixar en un segon pla per tal de poder fer el salt a la Fórmula 3. Amb un objectiu clar, el barceloní sap quins passos ha de seguir per aconseguir-lo. "Vull arribar a la Fórmula 1, com molts. Soc conscient que és molt complicat i, si mires les estadístiques dels últims anys, s'han obert com a màxim sis seients en quatre anys. No hi ha gaires opcions, i per entrar has de fer-ho tot molt bé i que se't posin totes les coses de cara. Has de tenir darrere teu la gent que toca. No tot depèn dels teus resultats", argumenta el jove pilot.

Estar en el món del motor l'ha fet créixer i assumir responsabilitats que no són les d'un nen de 16 anys. "He assimilat que no tinc una adolescència normal. Passo molt temps fora i els meus amics ho saben. Òbviament, hi ha molts aniversaris o dates especials d'amics o família en què no hi soc. És part de la dedicació i dels sacrificis per fer allò que més m’agrada". Ell, però, no veu que la seva vida adulta sigui prematura. "No m'ha vingut res ràpid perquè al final la decisió és meva. Faig això perquè m'agrada i si no m'agradés tant potser ara estaria a Barcelona fent classe. Jo vaig decidir fer aquesta vida amb 13 anys i no m'ha fet falta provar altres coses", explica des dels Emirats Àrabs, on ara està competint a la Fórmula 4.

A més dels sacrificis personals, els econòmics són imprescindibles per formar part del món del motor. "Els meus pares no m'han dit mai quant és una temporada en diners, i prefereixo no saber-ho, perquè m'espantaria [riu]. Tinc la sort que de moment ens ho podem permetre. A més, ja hi he tingut la conversa i sé que si arriba un dia en què no ens ho podem permetre, doncs no ens ho podem permetre. Al final no tot és tan fàcil, desgraciadament".

Tot, però, val la pena un cop puja al seu monoplaça i, des que va provar el F3, encara més. "Quan surts del box, treus el limitador i prems, veus que allò córrer de debò. El F3 té 420 cavalls, és una bestiesa. En un primer moment fa molta impressió. He de confessar que el primer dia em controlava el cotxe a mi", riu el pilot. Com diu el Pepe, "no hi ha més que fer voltes" fins a aconseguir el seu somni.