Fernando Alonso i els que més cobren s'oposen al límit salarial
La F1 busca fórmules per garantir l'estabilitat econòmica dels equips més modestos
BarcelonaSigui per la pandèmia, per la inflació o per l'afectació mundial que està tenint la guerra a Ucraïna, la Fórmula 1 s'ha vist obligada a reduir costos per aconseguir la supervivència d'alguns equips amb dificultats econòmiques. Amb l'arribada de la nova era a la competició, també s'ha tirat endavant el límit pressupostari que ja es va acordar el 2021. Aquesta temporada els equips només disposen de 140 milions de dòlars per desenvolupar els seus cotxes, i per a l'any vinent aquest límit encara baixarà uns cinc milions més, tot i que els caps de les principals escuderies veuen difícil poder complir aquest límit pressupostari i han demanat que es revisi aquesta retallada.
Però, més enllà dels diners que s'inverteixen en els monoplaces, la F1 vol fer un pas més i limitar també la massa salarial dels pilots. D'aquesta manera, la proposta que hi ha sobre la taula és que cada escuderia es pugui gastar un màxim de 30 milions de dòlars en els salaris dels dos conductors titulars i dels tres principals enginyers o directius. Una opció molt complicada de dur a terme, perquè pilots com Lewis Hamilton (Mercedes) o Max Verstappen (Red Bull) ja superen aquests 30 milions només amb els seus salaris, sense comptar amb el dels seus companys d'escuderia. Aquesta dada topa amb la gran diferència salarial que hi ha a la graella, ja que Yuki Tsunoda, pilot d'AlphaTauri, no arriba a cobrar un milió de dòlars.
Si finalment tira endavant aquesta mesura, els equips no estarien del tot obligats a complir amb aquesta limitació. Ara bé, tot el que superessin dels 30 milions es restaria dels diners que tenen assignats per desenvolupar el monoplaça. Dit d'una altra manera, qui vulgui tenir un pilot més ben pagat no podrà invertir en millorar el cotxe.
Els pilots no volen que es limitin els sous
Com era d'esperar, els pilots han posat el crit al cel. I un dels que ha rebutjat aquesta mesura amb més vehemència ha sigut Fernando Alonso. L'asturià creu que és un contrasentit, ja que mentre la F1 els vol limitar el sou, demana als pilots que cada vegada participin en més actes promocionals. "Crec que als pilots cada vegada ens utilitzen més per promocionar la Fórmula 1. Cada cop fem més esdeveniments i estem més en contacte amb els aficionats. Cada cop ens demanen que fem més coses i es beneficien d'això. Així que hauríem d'estar fora d'aquest topall", conclou el veterà corredor d'Alpine.
Alonso no està sol en aquesta croada. Lewis Hamilton també ha qüestionat la viabilitat d'aquest límit salarial, mencionant que podria perjudicar els pilots més joves. D'altra banda, Valtteri Bottas, pilot d'Alfa Romeo, ha deixat la porta oberta a aquesta modificació si es fa d'una manera "justa", tant per a pilots com per a caps d'equip.
El fet que s'hagin firmat contractes recentment, com el de Max Verstappen fins al 2028 o el de Checo Pérez fins al 2024, i els contractes actuals de Lando Norris amb McLaren (2025) o els dos pilots de Ferrari, Charles Leclerc i Carlos Sainz (lligats fins al 2024), dificulta la introducció d'un límit salarial a curt termini, tot i que la F1 vol introduir-lo ja a partir de l'any que ve. En aquest cas, hi hauria una mesura de gràcia i es respectarien els contractes antics, de tal manera que la normativa s'aplicaria exclusivament per als contractes firmats a partir del 2023.
Les escuderies més modestes volen que es regulin els salaris
Ara bé, hi ha escuderies, com Haas o McLaren, que estan totalment a favor d'aquestes mesures, i ho justifiquen recordant que ja es fa en altres esports i que seria un model a seguir. Per contra, qui no ho veu gens clar és Christian Horner i Mattia Binotto, directors de Red Bull i Ferrari, respectivament. Mentre que els que sobreviuen amb pressuposts modestos volen limitacions per igualar la competició, els que més facturen protesten i no volen que ningú els toqui la butxaca. La decisió de la F1 no és senzilla.