Pierre Gasly: "El risc de la F1 em produeix adrenalina i excitació"

BarcelonaEl circ de la Fórmula 1 arriba aquest cap de setmana a Montmeló. Parlem d'aquest esport, del risc i de la passió de la competició amb Pierre Gasly (Rouen, França, 1996), pilot de l'equip AlphaTauri. El francès, principal candidat per acompanyar Max Verstappen la temporada que ve a Red Bull, és una de les grans promeses de la màxima competició de l'automobilisme.

Creus que la F1 és l’esport més dur de món? La preparació física és diferent de la d’altres esports i el cotxe hi influeix molt, és molt especial. Què significa per a tu?

— Per a mi és el millor esport del món, perquè evidentment n'he sigut fan des que era petit i m’estimo aquest esport. Bàsicament és tota la meva vida. Per a mi ho és, però sé que en termes d’exposició crec que ara mateix tothom se centra i segueix el futbol. Però hi ha moltíssims fans a tot arreu i estem creixent molt, i crec que hem entrat en el top 3 d’exposició a tot el món. És un bon moment per ser un pilot de F1. Honestament, hem aconseguit fans i suport a tots els països del món, hi ha moltíssima gent emocionada perquè vinguem i competim.

¿La F1 és l’esport més perillós? 

— Estic segur que si parles amb nois que piloten avions sempre trobaràs esports encara més bojos. Red Bull està sempre involucrat en esports de bogeria. Però és cert que a la F1 correm molt de risc, inclús quan els cotxes reuneixen totes les garanties de seguretat. Recentment hem vist que poden passar coses dolentes. Quan condueixes i xoques, saps que mai acabarà bé. Però això també és el que em produeix molta més adrenalina i excitació; és perillós i has d’estar molt concentrat en el que fas. 

¿Pots pensar en altres coses quan condueixes?

— No, és totalment impossible. Per això m’encanta la Fórmula 1. És l’únic moment que no ho faig, que no tinc espai a la ment per pensar en altres coses. Per exemple, si estic concentrat en una cosa específica no hi ha possibilitat que cap distracció entri al cervell. És una sensació força increïble.

¿I per això en gaudeixes?

— Sí, m’encanta. La velocitat, la concentració, la conducció. La competició en si. M’encanta competir i guanyar els altres. És la meva professió, però també forma part del joc: ser el millor en el que faig. 

Com gestiones el risc? Com controles el millor moment per fer alguna cosa i el risc que comporta?

— Això és instintiu. És difícil de saber, no sabem quan és un bon moment i quan no. És més aprendre a partir de l’experiència i sentir quan és bon moment. 

¿Ha arribat el moment de dir que la F1 ha canviat com per dir que és 100% segura per al pilot?

— No. Mai ho serà. Quan condueixes tan de pressa, es pot inventar qualsevol cosa però crec que res pot protegir-te al 100%. I aquí està el punt d’aquest esport: no tothom pot practicar-lo. Si poses un conductor aleatori en un F1, per més bé que condueixi, probablement es matarà. És bo que això no ho pugui fer tothom. 

Què és el que més gaudeixes de la F1? La preparació? La competició?

— La competició, exclusivament la competició. La velocitat, l'adrenalina i la pressa de competir i lluitar contra els altres. Estar competint amb els millors conductors del món. 

Després de la competició, com és conduir un cotxe normal?

— És avorrit i frustrant. És realment molest. No m’agrada conduir a la vida normal perquè sento que estic perdent el temps. A la carretera em sento com si pogués conduir superràpid, però no puc. Només m’agrada conduir quan ho faig en un F1; si no, m’avorreixo. Normalment tinc conductors que em porten, i així tinc temps de poder trucar la família i fer altres coses.