Les claus per entendre per què Barcelona s'ha reconciliat amb la F1

BarcelonaBernie Ecclestone estava enamorat de Barcelona. De la ciutat i del seu potencial. Un dia, passejant per les Rambles amb Xavier Trias, va parar-se davant l'entrada principal de la Boqueria i va tenir una idea revolucionària. "Hem de dur aquest mercat al Circuit!", va dir. Era a principis del 2015. Però el que visionava l'antic patró de la Fórmula 1 no es va poder materialitzar mai. Uns mesos després, Ada Colau prendria el relleu de Trias a l'alcaldia i els plans ambiciosos que tenia la F1 van quedar en una simple proposta. Després de gairebé una dècada, molts cops de volant i nombroses traves, la ciutat de Barcelona s'ha reconciliat amb la competició i ha obert les portes de bat a bat als monoplaces amb una exhibició al passeig de Gràcia.

"Durant molts anys no hi va haver ni voluntat política ni diners. Això ha canviat", explica un antic treballador del Circuit de Barcelona-Catalunya, que recorda clarament com Ecclestone tenia entre cella i cella que el pas de la F1 "no es podia limitar a Montmeló, sinó que havia d'anar més enllà". Trias hi estava a favor i Artur Mas, aleshores president de la Generalitat, també remava en la mateixa direcció. Els dirigents de l'època pensaven que la competició era un gran aparador de Barcelona i Catalunya al món. Malgrat que el cànon que es pagava per acollir la F1 era milionari, consideraven que sortia a compte pel retorn econòmic que suposava.

Canvi de paradigma

Però el canvi de color polític al consistori va frenar tots els plans en sec. Començava una època d'escepticisme que fins i tot posaria en risc el futur de la competició a Catalunya. No només el govern de Colau hi posava traves, al considerar-la "no prioritària". Les JERC van arribar a presentar una moció a diversos municipis del Vallès perquè el Circuit tanqués les portes al·legant raons mediambientals i les pèrdues que tenia la instal·lació any rere any. De xous a la ciutat, ni parlar-ne. I el primer any van relegar la presentació de la F1, habitualment envoltada de glamur, al Canòdrom de la Meridiana. "Ens va semblar inacceptable. L'any següent ens vam plantar i la vam fer a Montjuïc", expliquen des del traçat. Després s'aniria a la Pedrera o al Recinte Modernista de Sant Pau, altres llocs emblemàtics.

Amb els anys, l'empresa nord-americana Liberty Media compraria les accions d'Ecclestone i es convertiria en la nova propietària de la F1. Un problema afegit, perquè els nous gestors consideraven vitals els grans esdeveniments mediàtics que complementessin la cursa del cap de setmana. Com que tot continuava igual amb Barcelona, Madrid va ensumar la sang i va intentar aprofitar-se'n per endur-se el Gran Premi a la capital espanyola. Uns anys abans, Barcelona havia resistit a l'intent de València de prendre-li la prova, però ara la situació era crítica: Madrid se sortia amb la seva i aconseguia el seu Gran Premi. Barcelona, però, no ho tenia tot perdut.

"En l'últim any han canviat les coses, hi ha més predisposició. Liberty Media no veu amb mals ulls que convisquin dues proves a Espanya i als pilots els encanta el nostre circuit", apunten des del traçat de Montmeló. L'acord actual està signat fins al 2026, però ja s'han fet les primeres converses per allargar-lo fins al 2031. La Generalitat manté l'aposta per la F1 i Barcelona, ara amb Jaume Collboni com a alcalde, ha posat en marxa un projecte per salvar-ne l'organització, incloent-hi un augment de l'aportació anual. El road show és una bona mostra d'aquesta voluntat d'entesa.

Ha estat un èxit rotund d'assistència. Des de dissabte hi ha instal·lat una Fan Zone a plaça Catalunya, i aquest dimecres ha estat el torn de la benzina i la velocitat. Accelerades, ziga-zagues i les tradicionals virolles han fet xalar de valent les 38.000 persones, segons dades de la Guàrdia Urbana, han vist l'exhibició que s'han fet pel Passeig de Gràcia barceloní. L'activitat ha començat a les 6 de la tarda, però alguns ja esperaven a les 11 del matí per garantir-se un lloc a primera fila. Ha obert foc l'expilot de Fórmula 1 Pedro Martínez de la Rosa, que conduïa un Aston Martin convencional. Després han entrat a escena els monoplaces de Carlos Sainz (Ferrari), Jack Doohan (Alpine), Pepe Martí (Fórmula 2) i Mari Boya (Fórmula 3).

Protestes veïnals

Ara bé, no tothom hi està a favor. Aquesta exhibició provoca talls al centre de la ciutat i més d'un centenar d'associacions de veïns i diferents col·lectius s'hi han mostrat en contra. Amb els lemes Fórmula Farsa o Prou Fórmula Fum, al voltant de 400 manifestants, segons dades de la Guàrdia Urbana, han circulat per Rambla Catalunya fins arribar al dispositiu policial. "Denunciem que aquest tipus de macroesdeveniments promouen i construeixen un model econòmic i de ciutat contrari al benestar del veïnat", diu el manifest que han llegit.