Somriures i alegries coronen els reis del desert
La 44a edició del Dakar arriba a la fi amb uns flagrants campions: Al-Attiyah sobre quatre rodes i Sam Sunderland en motos, entre d'altres
BarcelonaNo hi ha hagut sorpreses. L'etapa final del Dakar ha premiat tots aquells que, de manera titànica, han superat les dotze jornades al desert. Des del primer fins a l'últim, en totes les categories, els esforços han sigut gegants i ara, un cop travessada la línia de meta, només hi ha lloc per als somriures i la celebració entre els que han aconseguit acabar el Dakar, la cursa més dura del món.
Gerard Farrés cedeix el títol al seu company d'equip
La companyonia i l'altruisme són dos dels pilars fonamentals del Dakar. Els pilots, la major part del temps sols al desert, saben que la seva vida pot dependre de qualsevol altre pilot. Dins dels equips aquesta dinàmica també hi és present, i a més cal sumar-hi, esclar, les ordres d'equip. El català Gerard Farrés ha viscut en primera persona aquesta situació. El de Manresa arribava primer a la general de la categoria side by side, però no ha pogut certificar el que apuntava a ser el seu primer triomf en l'històric ral·li perquè ha hagut de cedir la victòria per decisió de l'equip a l'estatunidenc Austin Jones. Durant tota l'especial, Farrés ha anat per davant del seu company, fins a l'últim punt de control, en el qual en 48 quilòmetres ha perdut sis minuts que li han costat el triomf. “Ho hem aconseguit. Hem demostrat el nostre compromís amb aquest home –el seu copilot–, amb l'equip i amb la companyonia. Hem fet una gran carrera. Som molt feliços. Això no es paga amb res. Gràcies a tota la gent que ens dona suport. Hem fet el que havíem de fer, ser uns escuders de luxe", ha dit el pilot.
Al-Attiyah, de favorit a campió
Sobre les quatre rodes no hi ha hagut sorpresa i Nasser al-Attiyah s'ha adjudicat el seu quart Dakar. El qatarià sortia com a favorit abans de l'inici de la 44a edició de la cursa més dura del món. "Guanyar un Dakar aquí és molt important", va dir abans que comencés l'edició. Doncs dit i fet. Des dels primers quilòmetres, a regnar sobre el desert. Sempre un pas per davant dels seus perseguidors, Al-Attiyah ha arribat a l'última jornada amb més de mitja hora d'avantatge. Un temps fàcil de gestionar i que l'ha propulsat al títol. Després de dos segons llocs consecutius en territori saudita, el de Qatar aconsegueix el seu anhelat triomf i empata amb el finlandès Ari Vatanen (1987, 1989, 1990, 1991), amb quatre Dakars en el seu palmarès. Per davant només té el francès Stéphane Peterhansel, amb vuit victòries. "Hem tingut la cursa sota control des del principi. Vam obtenir una diferència bastant gran abans del dia de descans i la segona setmana hem tractat de gestionar-la", ha dit del campió.
Per fi, un rei sobre dues rodes
La categoria de motos ha sigut la més oberta de tot el Dakar. A mesura que han anat passant les etapes, la general sempre ha anat variant. Els líders s'han anat succeint i fins a la penúltima etapa no hi ha hagut un clar pretendent al títol. Sam Sunderland (Gas Gas) ha mantingut el lideratge en els 163 quilòmetres de la dotzena etapa del ral·li i és el nou campió, una fita que el britànic aconsegueix per segon cop –el primer va ser el 2017–. “Honestament, crec que aquesta victòria és fins i tot millor que la primera, perquè han passat cinc anys, i cinc anys és molt de temps d'espera. També és especial haver-ho aconseguit amb dos colors diferents, KTM i Gas Gas. Aquest dia em quedarà a la memòria per sempre", ha confessat.