"Els més de 8.000 km del Dakar els he de fer amb una sola mà al volant"

BarcelonaLa vida et pot canviar en un segon. Un gest, un moviment o una paraula et poden capgirar per sempre la vida que t'havies plantejat. Joan Lascorz (l'Hospitalet de Llobregat, 1985) va haver de refer-se d'un accident sobre la moto que li va provocar una tetraplegia severa. "Quan vaig tenir l'accident va ser com: «La meva vida arriba fins aquí, s'ha acabat tot. Només em queda viure en un sofà i no podré fer gaires coses»", relata. Lluny de tirar la tovallola i acceptar que la seva vida passaria a ser sobre un llit, va decidir lluitar contra les previsions dels metges i s'ha convertit en el primer tetraplègic a participar en el Ral·li Dakar. La prova més dura del món de motor era un somni, i gràcies a la seva tenacitat i esforç ara ja és una realitat.

El 2012 va marcar un abans i un després en la vida del Joan. Mentre corria al Circuit d'Imola (Itàlia) va xocar contra un mur de formigó en un revolt a 230 km/h i la vida li va canviar en unes dècimes de segon. "Estava en el meu millor moment professional, em trobava superbé sobre la moto. Estava en el punt més àlgid i en unes dècimes va canviar tot. No vaig perdre el coneixement i quan vaig obrir els ulls notava les cames estirades davant meu, però resulta que les tenia darrere. Alguna cosa fallava. Vaig estar a l'hospital, ingressat a la Guttmann, sis mesos. Quan vaig arribar a casa no vaig ser capaç de passar del sofà a la cadira durant dos anys", recorda. Va haver de reformular la seva vida.

"Els metges em van dir que m'hauria de comprar una cadira elèctrica per moure'm, però mai n'he tingut cap. En tinc una de normal i he tornat a competir, cosa que em van dir que seria impossible", explica. El Joan és tossut, admet. "Quan lluito per una cosa me la poso entre cella i cella i no paro fins a aconseguir-la. Fa deu anys, després de l'accident, em vaig ficar al cap que volia córrer el Dakar. Molta gent em deia que per què no feia una cursa que fos més fàcil, que estigués més al meu abast. On no hagués de dependre de més gent", confessa.

Però per al Joan, córrer no era suficient. "Jo volia competir, però volia anar ràpid", diu, recordant el primer cop que va tornar a pujar sobre les quatre rodes. "Tinc 100% afectades les mans, no les puc moure. Els dits no em funcionen, tampoc. Els braços sí, però només en un 35%. Havia de buscar una manera de portar el volant, el gas i el fre sense poder agafar-los. Al final he anat creant adaptacions per al cotxe per poder competir. Si jo no les creo o les busco, si espero que algú ho faci per mi, aquestes adaptacions no existirien. Són unes adaptacions que m'agafen a mi i no a l'inrevés –explica–. El volant el porto amb una sola mà, l'esquerra. Els més de 8.000 km del Dakar els he de fer amb una sola mà. A la mà dreta hi porto el gas i el fre".

Després de dos anys sense competir, el Joan torna a pujar al seu bugui. "Mai he fet tants quilòmetres com els que afrontaré al Dakar. Ni entrenant-me", admet. Per arribar aquí, però, ha hagut de passar per moltes etapes i superar molts tràmits. El més important: aconseguir la llicència. "A Espanya cap tetraplègic havia demanat una llicència per competir. Quan la vaig demanar, ells ho veien molt difícil. Et fan una prova que consisteix en abandonar el cotxe en cas d'emergència en menys d'un minut. És una prova que fan al Circuit de Montmeló i has de sortir com puguis del cotxe. Com que no tinc força, jo em vaig tirar a terra [riu]. He baixat en menys d'un minut, oi? El que importa és que sortís, no com".

El suport dels amics, clau

La viabilitat econòmica del projecte també ha sigut un dels factors més complicats de gestionar. "És una idea de quatre amics que estan molt bojos i que m'han finançat el Dakar. Han demanat dos crèdits a deu anys. Si no fos per ells, ara mateix jo seria a casa i sense poder competir". A més, per intentar reunir diners i poder tornar els préstecs, han obert una plataforma de crowdfunding. Volen aconseguir els diners suficients per poder pagar serveis necessaris al Dakar, com per exemple un osteòpata i les inscripcions de la gent que l'acompanya en aquesta aventura. "Creuen molt en mi, i la idea del Verkami és que es pugui cobrir aquest projecte i poder tornar-los part dels diners. Hi ha molta gent que està ajudant molt i patrocinadors que s'hi han sumat, però el projecte d'anar al Dakar són 250.000 euros. Cada persona que va amb mi al Dakar paga uns 9.000 euros d'inscripció".

Superats tots els obstacles previs, ara toca enfrontar-se a la prova. Afrontar un Dakar és molt complicat i demana un gran sacrifici. Molts quilòmetres, temperatures extremes i inclemències poden dificultar el recorregut. El Joan, però, pateix sobretot per una cosa: "El més complicat per a mi serà la temperatura. A l'Aràbia als matins i a les nits estem a menys de 0 graus, i jo no graduo bé la temperatura. A casa estic sempre a més o menys 28 ºC. És l'única manera de mantenir-me estable".