Pedrosa deixa el Mundial de MotoGP en bones mans
Primer podi de Pol Espargaró el dia que el turc Can Oncu brilla amb 15 anys
BarcelonaDani Pedrosa va creuar la línia d’arribada amb el cap baix, en la cinquena posició. Els altres pilots l’anaven superant, donant-li cops al casc i les espatlles. Un dels primers a fer-ho va ser Valentino Rossi, que havia aconseguit defensar la tercera posició a la general en un Gran Premi de València marcat pel temporal, que va convertir l’última prova de la temporada en un exercici de supervivència. Un Gran Premi que també era l’últim de Dani Pedrosa (Honda). El vallesà abandona el mundial amb 33 anys amb un regust amarg, convertit en el pilot que ha competit més anys de manera consecutiva amb Honda, però sense guanyar mai el Mundial de MotoGP. “Ha sigut estrany. Tothom m’ha dit coses boniques en un món competitiu com aquest. La llàstima ha estat no poder competir al 100% per la manca d’adherència a la pista”, deia Pedrosa.
Va ser un últim Gran Premi dur, amb caigudes, com la del campió del món, Marc Márquez, sota un temporal que va obligar a treure la bandera vermella per poder reprendre la cursa quan la pluja va afluixar una mica. Pedrosa, que el 2001 va debutar al Mundial de 125cc amb 15 anys, va arribar a lluitar pel podi després que rodessin per terra alguns rivals, però no va poder guanyar en el seu últim acte, amb la qual cosa va trencar una ratxa de 16 temporades pujant com a mínim un cop al calaix més alt del podi. Pedrosa va veure com homes com Márquez li passaven al davant, en un Mundial de MotoGP en què l’últim triomf va ser per a l’italià Andrea Dovizioso (Ducati), amb els catalans Àlex Rins i Pol Espargaró (KTM) just darrere. Espargaró va ser el gran protagonista de la cursa en aconseguir el seu primer podi a MotoGP i, de pas, el primer podi de KTM. “Acabar així és increïble, molt bèstia, ja que ha sigut un any molt dur per les lesions i les caigudes”, deia el pilot de KTM.
Àlex Rins va dominar inicialment una cursa marcada per la caiguda de Márquez, que ja s’havia fet mal en els entrenaments oficials però que, malgrat el fort dolor a l’espatlla, va poder participar en la tradicional sessió fotogràfica de campions al final de les curses, tan rialler com sempre. Però, a mesura que plovia més, els italians Andrea Dovizioso i Valentino Rossi es van anar acostant a Rins. I just quan la lluita pel liderat era més forta, la bandera vermella va enviar els pilots, xops, als boxs. 45 minuts després, amb la pista més seca, la cursa es va reprendre amb Dovizioso marcant el millor ritme, molt fiable, sense rival fins al final del Gran Premi. Al darrere, Valentino Rossi va caure quan era segon, tot i que va poder defensar la tercera posició de la classificació general, després de Márquez i Dovizioso, ja que el seu principal rival, Maverick Viñales, no va poder acabar la cursa perquè va patir una caiguda quan lluitava amb Rossi.
Oncu brilla amb 15 anys
A Moto2 el portuguès Miguel Oliveira (KTM) va obtenir la seva tercera victòria de la temporada en una cursa en què el campió del món, l’italià Francesco Bagnaia, va acabar lluny del podi. Després d’Oliveira van entrar el basc Iker Lecuona (KTM), que va assolir el seu primer podi en el campionat del món, i el català Àlex Márquez (Estrella Galicia 0,0 Kalex), líder de la prova durant bastantes voltes, fins que va patir una caiguda de la qual es va recuperar fins a acabar tercer.
La gran sorpresa del dia, però, va arribar a Moto3, en què el jove pilot turc Can Oncu (KTM) va fer història en guanyar en la seva primera participació en una cursa. Oncu participava convidat, ja que la pròxima temporada hi debutarà, però va deixar la seva targeta de presentació convertint-se en el primer debutant a guanyar des de l’any 1991, quan ho va aconseguir el japonès Noboru Ueda (Honda). Anteriorment, el 1975, ho havia aconseguit el veneçolà Johnny Cecotto. A més, Oncu es va convertir en el pilot més jove de la història del motociclisme a aconseguir un triomf, amb 15 anys, 3 mesos i 20 die. El rècord anterior el tenia el britànic Scott Redding des de l’any 2008, quan va guanyar el Gran Premi d’Anglaterra amb 15 anys, 5 mesos i 18 dies. El dia que Pedrosa marxava alguns joves ja picaven a la porta de la glòria. Llei de vida.