Mor Leo Beenhakker, un dels protagonistes de la primera lliga de Tenerife del Barça

BarcelonaL'entrenador de futbol Leo Beenhakker ha mort avui als 82 anys. El neerlandès va tenir la sort de dirigir alguns dels millors jugadors del planeta durant més de quatre dècades en què va guanyar-se la fama de ser un amant de futbol ofensiu i una persona educada, respectada també entre els adversaris. Els últims mesos ja patia una malaltia i feia molt que no dirigia cap equip. Don Leo, conegut per la seva afició als puros, va presenciar en directe la fi d'una era daurada al Madrid i el naixement del millor Barça.

Beenhakker va deixar un gran record al Reial Madrid a finals dels anys vuitanta, quan dirigint la coneguda com a "Quinta del Buitre" va guanyar tres lligues de forma consecutiva, del 1986 al 1989. Un equip que va fer-se un fart de marcar gols i guanyar títols, tot i que mai va poder alçar el seu gran objectiu, la Copa d'Europa. De Don Leo se'n parlaria quan va enfrontar-se amb Butragueño, l'estrella de La Quinta del Buitre i. El 15 de març del 1989 el Madrid tenia partit de tornada dels quarts de final de la Copa d'Europa davant del PSV Eindhoven i Beenhakker va decidir deixar Butragueño a la banqueta malgrat que el resultat de l'anada havia estat d'empat a un. No hi havia cap lesió, era una decisió tècnica. El Madrid es classificaria gràcies a un triomf per 2-1, però la notícia de la nit seria la suplència de Butragueño, que només jugaria cinc minuts d'aquell partit davant d'un Santiago Bernabéu que no es va cansar de reclamar la seva presència en el terreny de joc. El Milan d'Arrigo Sacchi golejaria el Madrid a les semifinals d'aquell any, amb una famosa actuació a San Siro en què van imposar-se per 5 a 0.

Beenhakker va deixar el Madrid després d'aquella desfeta, ja que tenia una oferta per dirigir la selecció neerlandesa. El 1992, però, va tornar al Madrid quan Ramon Mendoza l'hi va demanar, ja que havia nascut el Dream Team blaugrana de Johan Cruyff. El neerlandès va ocupar el lloc de Radomir Antic la temporada 1991/92, sense sort. De fet, ell va ser un dels damnificats per la primera lliga de Tenerife del Barça. El neerlandès va ser a la banqueta de l'Heliodoro Rodríguez López en la remuntada (de l'1-2 al 3-2) del Tenerife davant l'equip blanc del 7 de juny del 1992 que, sumada al triomf del Barça per 2-0 davant l'Athletic Club al Camp Nou en un partit que s'estava jugant simultàniament, va donar el títol a l'equip entrenat per Johan Cruyff.

El neerlandès, nascut a Rotterdam el 1942 en plena ocupació nazi, va jugar a diferents equips regionals, però una greu lesió amb dinou anys va acabar amb els seus somnis. Així que va iniciar una carrera a les banquetes en què faria fortuna. Beenhakker, que havia patit penúries econòmiques quan era jove per la mort del pare, va començar a treballar a equips modestos com el SV Epe, compaginant aquesta feina amb una botiga de roba on feia de dependent. La seva primera oportunitat com a entrenador va ser al Veedam el 1968, just quan el futbol neerlandès vivia la revolució del futbol total, amb el gran Ajax com a estàndard. Precisament amb l'Ajax tindria la seva primera gran oportunitat de dirigir un equip gran, protagonitzant un incident amb Johan Cruyff el 1980. Cruyff jugava llavors els darrers partits de la seva carrera als Estats Units, però era Amsterdam per veure un partit contra el Twente. L'Ajax no rutllava gaire bé i perdia 1-3, fet que va aprofitar Cruyff per baixar a la banqueta sense permís de Beenhakker. Va ocupar una cadira al seu costat i va començar a donar ordres. I l'Ajax va guanyar per 5 a 3. "Li hauria d'haver donat dos cops de puny" explicaria anys després Beenhakker sobre aquell moment. Amb l'Ajax també va arribar a les semifinals del torneig de la Copa d'Europa el 1980, fent debutar jugadors com Frank Rijkaard. Encara avui és l'únic entrenador que ha guanyat l'Eredivisie amb l'Ajax i amb el Feyenoord . A més, va dirigir clubs com el Volendam i el Vitesse, el Grasshopper de Suïssa, els mexicans Amèrica i Guadalajara, i el turc Istanbulsospor.

La seva bona feina a l'Ajax li va permetre fer el salt a la selecció neerlandesa just quan aquesta vivia una època de recanvi generacional, però no la va classificar pel Mundial del 1986 i va marxar al Madrid. Ara, hi tornaria, a la selecció, per dirigir el Mundial del 1990, en què no tindria sort. Anys més tard tornaria a dirigir un Mundial el 2006, amb Trinidad i Tobago.

El trident encara no té nom, però ja supera els números del seu predecessor