Mor als 75 anys Gerd Müller, l'home que va fer de marcar gols un estil de vida

BarcelonaMalgrat que Alemanya volia deixar enrere el record de la guerra, el van batejar com el "bombarder de la nació". No hi havia cap altra manera de definir el seu estil a l'hora de marcar gols, ja que era un davanter contundent com pocs. Un noi menut, amb els ulls molt vius, que va fer tants gols que van passar a formar part de l'imaginari col·lectiu d'aquella Alemanya dels anys 60 i 70, que vivia separada dels seus germans per un mur, mentre el miracle econòmic de la postguerra anava acompanyat de cabells llargs, camises de flors, cases okupades i, per descomptat, gols del "bombarder". Un sobrenom que seria traduït com a "torpede" a casa nostra.

Gerd Müller, un dels millors golejadors de la història del futbol, ha mort avui als 75 anys. Müller va marcar 566 gols en 607 partits amb el gran amor de la seva vida, el Bayern, 365 dels quals a la Bundesliga. Una fita que encara avui no ha superat cap altre futbolista. Màxim golejador del torneig 7 vegades, Müller també va marcar 68 gols en 62 partits amb Alemanya. És a dir, més d'un gol per partit, entre ells un a la final del Mundial del 1974, quan va coronar-se campió. I això que va deixar la mannschaft de ben jove, amb 28 anys.

Nascut a Nördlingen just al final de la Segona Guerra Mundial, quan la ciutat estava en ruïnes, Müller va començar a jugar amb 16 anyets al club de la seva ciutat. Deien que era un noi introvertit, tímid, que tenia vergonya abans d'anar a jugar perquè no podia portar botes de futbol com altres nois, ja que era fill d'una família sense recursos. El seu pare feia de conductor i la seva mare netejava cases. De fet, amb 15 anys el jove Gerd ja feia d'aprenent en una fàbrica tèxtil.

Amb el seu accent de la regió de Suàbia i la seva facilitat per marcar gols, ràpidament va ser descobert pel Bayern. Però no era el Bayern que tothom coneix ara. Llavors jugava a la Segona Divisió alemanya. El 1963 la Federació Alemanya havia creat la Bundesliga, cosa que posava punt final a dècades en què la lliga alemanya tenia grups regionals. La lliga unificada arribava tard i amb només un club de Munic a Primera, el Munic 1860. El Bayern era llavors el segon equip de la ciutat. De fet, aquella primavera del 1964 en què van fitxar Müller, el director general Walter Fembeck va arribar a casa seva tot just una hora abans que els directius del Munic 1860, que tampoc havien passat per alt un adolescent que havia marcat 40 gols en 28 partits a Tercera. A la seva ciutat natal expliquen que la temporada 1962/63 el TSV 1861 Nördlingen va marcar 204 gols entre competicions oficials i amistosos. I Müller solet n'hauria marcat 180, una xifra que alguns historiadors creuen exagerada però significativa. De fet, la casa natal de Müller es pot visitar i el camp de futbol de la ciutat porta el seu nom. És el seu fill més famós.

Quan el Bayern va trucar a la seva porta, a més del contracte li van trobar feina a temps parcial en una botiga de mobles. Müller era menor d'edat, en aquell temps el futbol era diferent: molts jugadors encara no eren professionals del tot. Ell, que passaria pocs dies a la botiga de mobles, sempre tindria una ferida al cor, la d'haver estat menystingut en els seus primers anys com a jugador pel fet de ser un jove de províncies de família pobre, i recordava que en algun cafè del centre de la ciutat els primers anys no el van voler.

Encara sense ser major d'edat, Müller va anar a parar a un equip on ja destacaven un jove defensa anomenat Franz Beckenbauer i un porter de gran personalitat anomenat Sepp Maier. L'entrenador era el croat Zlatko Čajkovski, que inicialment va escandalitzar-se al veure el jovenet i deia: "Què coi voleu que faci amb un aixecador de pesos?" Ràpidament canviaria d'opinió. Plegats van pujar a Primera amb 33 gols de Müller. I el 1966 ja serien campions de Copa, amb una eliminatòria de semifinals contra l'Hamburg en què va jugar uns minuts de porter per la lesió de Maier. Müller era un davanter estrany: més baixet que els altres, però molt fort, preparat per aguantar els cops dels defenses rivals. Ràpid i elèctric, amb una mirada que per moments feia por quan perseguia la pilota, i amb una capacitat d'orientació sorprenent, sempre sabia on era la porteria i on era la pilota. I així marcava gols de tota mena, tant "quan xutava amb ràbia com quan picava malament la pilota. Sempre entrava", tal com recordaria Franz Beckenbauer. Tenia picardia. Sabia ser al lloc ideal en el moment just, girant sobre si mateix en girs vertiginosos, per marcar. El sobrenom de "bombader" l'ha fet passar a la història com si fos un rematador, però era molt més que rematador. Entenia el joc, s'escapolia dels rivals.

L'arribada al Bayern seria l'inici d'una època daurada, perquè el 1967 va caure la Recopa, el 1969 la primera lliga i el 1974 la primera de les tres Copes d'Europa consecutives. En total, guanyaria la lliga quatre vegades. I la Copa, quatre més. El 1979, ja veterà, va decidir marxar als Estats Units per jugar al Fort Lauderdale Strikers fins al 1983. De fet, es quedaria a viure als Estats Units uns anys en què va perdre el nord en la seva vida privada.

Campió mundial el 1974

A la selecció, la seva capacitat de marcar gols permetria als alemanys arribar a les semifinals del Mundial del 1970, on Müller seria el màxim golejador. El 1972 la República Federal d'Alemanya trencaria 18 anys de sequera guanyant l'Eurocopa amb ell com a màxim golejador. I el 1974 arribaria el triomf al Mundial, amb la final contra els Països Baixos en què ell faria el gol de la vicctòria. Müller tenia 28 anys, però va decidir abandonar la selecció, oficialment per estar més estona amb la serva dona i la seva filla. Però sempre es va especular que tenia molt mala relació amb la Federació, amb la qual es barallaria per les males entrades ofertes als seus familiars a la final del Mundial.

Un cop es va retirar, va seguir vinculat al Bayern com a tècnic del planter, fins a deixar-ho per problemes de salut, entre els quals l'addicció a l'alcohol. De fet, Beckenbauer i Hoeness, vells companys d'equip, serien claus per no deixar-lo sol i portar-lo a un centre de tractament ja als anys 90. Herbert Hainer, president del Bayern, ha explicat que "Gerd Müller va ser el millor davanter de la història, i una excel·lent persona, una autèntica personalitat del futbol mundial. Estem units en un profund dol amb la seva dona Uschi, així com amb la família".