Montilivi tanca un 2019 que el Girona no oblidarà fàcilment

GironaEl 2020 estarà ple de bons desitjos. Sobretot a Montilivi, que lluita per recuperar una Primera Divisió que va deixar escapar fa més de sis mesos. Entre llàgrimes, els gironins no van saber administrar un avantatge que en condicions normals els hauria permès salvar la categoria. Perquè ara que s’acaba l’any i és hora de fer balanç, tothom recorda que la nefasta ratxa de 9 derrotes en les 10 últimes jornades encara pesa de mala manera. Per més que el context hagi canviat, i el club s’obligui a llançar la memòria a les escombraries i centrar-se en el que toca, la realitat no és cap altra que aquesta: tot era molt bonic, i ara ja no ho és tant.

A pedaços, el retorn del Girona a Segona ha fet que, per força, s’hagi de reconstruir. La visita del Mirandés a Montilivi (20 hores, Movistar LaLiga) posarà el punt final a una primera volta en què la irregularitat, els nervis, la impotència, la qualitat i les ganes de ser feliços s’han barrejat dia sí i dia també. Amb construir una plantilla que podria competir perfectament a l’elit no n’hi ha prou. Perquè si els gironins són sisens, pràcticament es deu a Cristhian Stuani, que no és només autor de 16 gols sinó que ha carregat la responsabilitat d’acabar la temporada celebrant el segon ascens de la història del club. En totes les victòries del curs a la Lliga, que són 9, l’uruguaià hi ha tingut una incidència directa, perquè no hi ha partit que es guanyi sense un gol seu.

El gran misteri és si podrà fer-ho tot sol, malgrat que el sentit comú exigeix que futbolistes cridats a tenir un pes important, com Samu Saiz o Àlex Gallar, facin un pas endavant. Passades 20 jornades, cap dels dos ha vist porteria. Com a mínim, l’arribada de Pep Lluís Martí ha canviat un estat d’ànim que amb Unzué fregava la depressió. “Ens hem hagut d’adaptar a totes les circumstàncies. Necessitàvem conèixer i entendre on érem i les condicions que existien. És lògic que amb el temps hàgim acumulat una informació que ens permeti intentar treure el màxim profit del vestidor”, explica Martí. Trencada a Sòria la ratxa d’imbatibilitat, els números que presenta el tècnic balear ja són una altra cosa: ha sumat 14 dels 21 punts possibles, i a l’estadi encadena tres triomfs consecutius, cosa que els converteix en el segon millor conjunt de la categoria. “Habitualment, els equips que viuen a la part alta de la classificació és perquè s’han fet forts a casa. Però els punts valen el mateix es guanyin on es guanyin. Ens hem de centrar només en el Mirandés i utilitzar els anteriors partits per millorar les coses dolentes que hem fet i potenciar les bones”.

Oblidada la Copa fins després de les festes, Martí, que tindrà les baixes de Soriano, Aday i Bueno, tornarà al camí de les rotacions i a fer servir el seu bloc titular. Juan Carlos, Maffeo, Alcalá, Mojica, Granell, Borja García i Stuani entraran, si no passa res, a l’onze inicial, per combatre un Mirandés que lluny d’Anduva no se sent tan còmode. “Hem tingut poc temps per preparar-ho, però farem un esforç per mirar d’acabar bé l’any. Guanyar sempre és una obligació, i avui no serà diferent”, ha finalitzat Martí.