Montilivi i el Girona s’uneixen per guanyar (1-0)
Portu, amb un gol a la segona part, dona un triomf vital que permet sortir dels llocs de descens
Girona"Girona és de Primera", ha cantat Montilivi, orgullós d'un equip amb ànima que ha derrotat el Sevilla gràcies a un gol de Portu (1-0), ha abandonat la divuitena posició i, cosa més important, ha recuperat un estat d'ànim que semblava depressiu. El Girona encara té feina per fer, però el salt que fa avui és d'una immensitat bestial. Com més en contra ho té tot, millor respon. Com menys creuen en ell, més se'n surt. Quan tothom pensa que no té res a fer, sempre ensenya una carta de coratge addicional. Dubtar d'aquesta plantilla hauria d'estar prohibit.
L'inici del Girona ha estat impecable, bolcat en cos i ànima i ajudat per una afició que l'ha rebut amb tots els honors, tot i que ha xiulat de mala manera quan el nom d'Eusebio s'ha sentit per megafonia. Aquest ha estat l'únic moment amb tensió, perquè tothom s'ha arremangat amb un mateix objectiu: la victòria. Valery i Muniesa, als laterals, i Douglas al mig del camp, han estat les novetats del dibuix d'Eusebio, que ha tornat a les seves creences però amb l'important matís de tenir més junts Portu i Stuani al davant. Il·lusionat com el primer dia, el Girona ha deixat enrere les sis derrotes seguides i el mig any sense guanyar a Montilivi i ha recuperat la fe. Però, com ha estat passant els últims mesos, marcar sembla cosa dels altres. Han lluitat, han generat i han tingut ocasions per arribar al descans amb prou avantatge per no qüestionar els tres punts, però veuen la porteria petita. Han dominat tots els escenaris, perquè han estat perillosos en associació i a camp obert, adaptant-se a les virtuts d'un Sevilla que gairebé no ha tingut cap ocasió. Quan ho ha fet, això sí, ha sembrat el pànic: Bounou ha hagut de posar la mà per evitar la retallada de Munir, i el rebuig l'ha recollit Ben Yedder per enviar la pilota a fora.
Stuani, que ha reclamat un penal per un contacte insuficient, ha rematat creuat només començar el primer dels incomptables contraatacs amb què el Girona ha anat avisant. De mica en mica, ha decantat el duel a favor seu, aferrat a una creença que l'ha pogut evadir de la duresa del dia a dia. Pere Pons i Granell, a la sala de màquines, han irromput fent memòria d'aquelles nits que ploraven junts perquè l'ascens no arribava mai. No hi ha ningú millor que ells per defensar la permanència.
El Sevilla, que s'ha vist aguantat per Banega al mig del camp però que ha estat incapaç d'imposar el desequilibri que se li suposa, ha hagut de tirar d'ofici per contrarestar el setge al qual s'ha vist sotmès. Tampoc és el primer partit que li passa, al Girona, que és força superior però es veu penalitzat al marcador. Portu s'ha equivocat en la presa de decisions quan tenia Stuani al segon pal, i Bernardo ha vist com el travesser li ha escopit una rematada amb el cap. Sembla mentida que tot hagi de costar tant.
Malgrat tot, ningú ha llançat la tovallola. No és moment de fer-ho, perquè seguir a Primera serà cosa de valents. Muniesa, amb un xut buscant l'escaire, i Pere Pons, massa fluix, han estat els primers a dir-hi la seva després del descans. Com Granell, que el seu xut ha topat amb un contrari. Dels homes de Caparrós, ni rastre, més enllà d'un parell de detalls de Sarabia. Fins que ha arribat la jugada màgica entre Stuani i Pere Pons que Portu ha rematat amb el cor de tota una ciutat per situar el Girona fora del descens.