Montal, el president que va catalanitzar i modernitzar el Barça
Just un any després de la mort de Cruyff, el barcelonisme s’acomiada del dirigent que el va fitxar, en uns anys clau per a la història del club
BarcelonaEl 18 de desembre del 1969 Agustí Montal i Costa, just després de guanyar les eleccions a la presidència del club, va pujar a un cotxe de la Federació Catalana per dirigir-se a les oficines de l'entitat i firmar els documents que l’acreditarien com a 34è president del club. Però, just en sortir del Camp Nou, un grup d’aficionats van clavar cops al cotxe i el van insultar. “Jo era jove i tenia clar què hi volia fer, al Barça. No em va afectar. M’insultaven per catalanista”, recordava. Agustí Montal i Costa va morir ahir als 82 anys, i va tenyir de dol el barcelonisme just dos dies abans del primer aniversari de la mort de Johan Cruyff, el jugador al qual ell va fitxar el 1973.
La seva vida va estar sempre lligada al Barça, ja que el seu pare va ser també president de l’entitat entre el 1946 i el 1952, l’home que va comprar els terrenys per edificar el Camp Nou a les Corts i que va portar Kubala a Barcelona. Si Kubala va ser la nineta dels ulls del pare, Cruyff va ser la del fill, un home clau per entendre el Barça tal com és avui en dia. “Va jugar un paper molt important en un dels moments més delicats del club i del nostre país. Va convertir el Camp Nou en un espai de llibertat”, va recordar ahir Josep Maria Bartomeu. “Lamento moltíssim i de tot cor la mort d’Agustí Montal. Es feia estimar. Era una persona excel·lent des del punt de vista humà, que estimava profundament el Barça i també el país, s’identificava molt amb Catalunya”, va dir l’expresident de la Generalitat Artur Mas sobre l’home que va treballar per fer tornar el català al Camp Nou.
Amb la mort d’Agustí Montal i Costa no tan sols s’acaba una pàgina de la història barcelonista. També de Catalunya. Montal era membre d’una nissaga que havia viscut a primera fila els canvis més importants del país, en un camí iniciat a Arenys de Mar, la terra on tenien les arrels, i traient pit de tenir una avantpassada canonitzada, Paula Montal (1799-1889), que des de l’Església va fundar la congregació de les Filles de Maria, religioses de les Escoles Pies. La família va fer fortuna a Badalona, on Joaquim Montal Fita, el seu besavi, va entrar el 1873 com a soci d’una empresa tèxtil que es convertiria en la Montalfita, la gran empresa familiar que controlarien tant l’avi com el pare de Montal, anomenats tots dos Agustí.
Nascut el 1934, Agustí Montal i Costa recordava com s’amagava al metro de plaça Urquinaona quan l’aviació italiana bombardejava la ciutat durant la Guerra Civil i com els obrers que treballaven per al seu avi van demanar que fos alliberat quan els comunistes el van empresonar, el 1936. El pare va entrar a la junta directiva del Barça poc després del final de la Guerra Civil, en una època complicada dins del club. El 1945, però, Agustí Montal i Galobart, que feia de comptable a la junta, va presentar una moció per demanar que s’acabés la situació de provisionalitat que s’estava vivint a la direcció del club i va acabar de president. El jove Montal, mentrestant, jugava a hoquei herba, nedava o feia atletisme. De fet, va seguir jugant a hoquei un cop va marxar del Barça, al Júnior Sant Cugat, i la gent sempre feia broma, ja que, en un partit de veterans, sent president del Barça li va fer un gol al Barça. Un cop el seu pare va abandonar la seva exitosa presidència, el fill va entrar a la junta de Narcís de Carreras, membre d’una altra família catalanista de dretes, com els Montal. Finalment, el 1969 va ser escollit president del Barça, amb 35 anys, quan va derrotar Pere Batet, que el va acusar de catalanista durant unes eleccions que Montal va guanyar per poc, per 126 vots a 112.
La gestió de Montal va ser una revolució dins d’una dictadura. Calia fer un pas enrere, com donar medalles a Franco, per fer dos salts endavant. Home valent, per poder fitxar Cruyff va haver de posar contra les cordes el futbol espanyol. Els clubs no podien fitxar futbolistes estrangers, només els que demostressin que tenien avantpassats espanyols. Van començar a arribar jugadors sud-americans, els anomenats oriünds, però la Federació Espanyola només va invalidar els dos que va intentar portar el Barça: Juan Carlos Heredia i Bernardo Patricio Cos. Aquest fet va fer reaccionar Montal. El 24 de novembre del 1972 el Barça va emetre un comunicat per queixar-se de la situació i va demanar un informe a l’advocat Miquel Roca, que va desacreditar la documentació presentada per 46 dels 60 futbolistes sud-americans fitxats. El president blaugrana va arribar a un acord amb la Federació Espanyola: no es va fer públic l’informe, que denotava irregularitats de les autoritats, a canvi d’aixecar la prohibició de fitxar jugadors estrangers. El maig del 1973 es va canviar la normativa i uns mesos més tard arribaven al Barça Hugo Sotil i Cruyff.
Defensa de la llengua
Montal va ser un ferm defensor del catalanisme i de la idiosincràsia del club durant els últims anys del franquisme. El català es va recuperar al butlletí oficial del club i al carnet de soci, i va tornar a sonar per la megafonia del Camp Nou, tot i les traves de les autoritats del règim. Ho recorda l’exdirectiu Jacint Borràs, que va estar al capdavant del Barça Atlètic durant la presidència de Montal: “El seu llegat més gran va ser recuperar el català. Era un home de país, que sabia escoltar”. El 3 de setembre del 1972 es va parlar català novament a l’estadi, en un Barça-Deportivo. “Va ser el dia que es van perdre més nens. Tots anaven al Manel Vich perquè ho anunciés per megafonia”, recorda Borràs. El ministre de Governació, Tomás Garicano Goñi, que era a l’estadi, va dir al president Montal: “Què és això?”, i Montal li va respondre que era la “voluntat dels socis”. Indignat, el ministre franquista va exigir “la llista” sota amenaça d’enviar-los tots a la presó. El Palau Blaugrana i la Pista de Gel també es van inaugurar durant la seva presidència, ja que defensava la tradició poliesportiva del club. També va promoure l’actual 'Cant del Barça', l’himne amb lletra de Jaume Picas i Josep Maria Espinàs i música de Manuel Valls, que va sonar al Camp Nou el 27 de novembre del 1974, cantat per 3.500 representants d’una vuitantena de corals d’arreu de Catalunya.
El 1977 Montal va dimitir. En les eleccions del 1978 va guanyar Josep Lluís Núñez per davant de Ferran Ariño, i trencava així amb dècades de presidents vinculats a la indústria tèxtil. Símbol d’una nova època, la construcció ocupava el lloc d’empreses més tradicionals. Montal i Costa va ser després president de l’Associació Industrial Tèxtil Cotonera, entre els anys 1979 i 1985. Però el 1989 no va poder evitar la fallida econòmica de la Montalfita. Va ser un cop moral per a Montal, que també viuria un moment complicat quan va ser acusat el 1986 de frau a la Seguretat Social. Montal va acceptar la culpabilitat a canvi d’una sentència reduïda. A més, Montal va ser el 1982 candidat al Senat per Convergència i Unió –el partit al qual sempre va donar suport i en què tenia molts amics, com Jordi Pujol– i president de la Fundació Enciclopèdia Catalana entre el 2003 i el 2011, així com conseller de La Caixa i de Gas Natural. Montal va seguir al seu Barça fins al final i va poder veure en directe, al Camp Nou, la remuntada per 6-1 contra el PSG.
El club obrirà demà un espai memorial al camp
El funeral de Montal tindrà lloc aquest dijous a les 13.00 hores a l’església de Sant Vicenç de Sarrià. D’altra banda, divendres s’habilitarà a la tribuna principal del Camp Nou un espai memorial obert als socis, penyistes i aficionats. Aquest espai memorial estarà obert només aquest divendres, entre les 10.00 i les 19.00 hores. El Barça ha anunciat que, per aquest motiu, l’acte de presentació de les accions que el club durà a terme en memòria de Johan Cruyff un any després de la seva mort, que estava previst que se celebrés aquest dijous, queda ajornat fins dissabte, 25 de març, a les 11.00 h a l’Auditori 1899.
