Mor l'expresident del Barça Agustí Montal

BarcelonaEl barcelonisme està de dol aquest dimecres. L'expresident de l'entitat Agustí Montal (Barcelona, 1934), ha mort als 82 anys d'edat. Montal va dirigir el Barça entre el 1969 i el 1977, i sota el seu mandat, gràcies a les gestions del directiu Armand Carabén, va arribar a Barcelona Johan Cruyff, l'any 1973. La seva vida va estar sempre lligada al Barça, ja que el seu pare va ser també president de l'entitat entre el 1946 i el 1952, l'home que va comprar els terrenys per edificar el Camp Nou a les Corts i que va portar Ladislao Kubala a Barcelona. Abans d'arribar a la presidència, Montal fill va entrar a formar part de la directiva de Narcís de Carreras, i va arribar a ser vicepresident. Quan aquest últim va dimitir, Montal va presentar-se a unes eleccions que va guanyar per només 14 vots, per davant de Pere Baret.

El Barça ha informat que la capella ardent s’obrirà avui dimecres a les 18 hores al Tanatori de les Corts. El funeral tindrà lloc demà dijous a les 13 hores a l’església de Sant Vicenç de Sarrià. D’altra banda, divendres s’habilitarà a la tribuna principal del Camp Nou un espai memorial obert als socis, penyistes i aficionats que vulguin mostrar el seu record i afecte cap a la figura del president Montal. Aquest espai memorial estarà obert divendres, entre les 10 i les 19 hores. En conseqüència, l’acte de presentació de les accions que el club durà a terme en memòria de Johan Cruyff, que estava previst celebrar demà dijous, queda ajornat per al proper dissabte 25, a les 11 hores, a l’Auditori 1899.

Els oriünds

Precisament, per poder portar Cruyff, Montal va haver de posar contra les cordes el futbol espanyol. Els clubs no podien fitxar futbolistes estrangers, només aquells que demostressin que tenien avantpassats espanyols. Van començar a arribar jugadors sud-americans, els anomenats oriünds, però la Federació Espanyola només va invalidar els dos que va intentar portar el Barça: Juan Carlos Heredia i Bernardo Patricio Cos. Aquest fet va fer reaccionar Montal. El 24 de novembre del 1972 el Barça va emetre un comunicat en què es queixava de la situació, i va demanar un informe a l'advocat Miquel Roca, que va desacreditar la documentació presentada per 46 dels 60 futbolistes sud-americans fitxats. El president blaugrana va arribar a un acord amb la Federació Espanyola: no es va fer públic l'informe, que denotava irregularitats de les autoritats, a canvi d'aixecar la prohibició de fitxar jugadors estrangers, que estava vigent des del 1962. El maig del 1973 es va canviar la normativa, i uns mesos més tard arribaven al Barça Hugo Sotil i Johan Cruyff.

Montal, que provenia de la indústria tèxtil, va ser un ferm defensor del catalanisme i de la idiosincràsia del club durant els últims anys del franquisme. El català es va recuperar al butlletí oficial del club i al carnet de soci, i va tornar a sonar durant els partits per la megafonia del Camp Nou, tot i les traves de les autoritats del règim. Ho recorda l'exdirectiu Jacint Borràs, que va estar al capdavant del Barça Atlètic durant la presidència de Montal: "El seu llegat més gran va ser recuperar el català. Era un home de país, que sabia escoltar i tenia un gran sentit de l'humor". El 3 de setembre del 1972 es va parlar català novament a l'estadi, en un Barça-Deportivo. "Va ser el dia que es van perdre més nens. Tots anaven al Manel Vich perquè ho anunciés per megafonia", recorda Borràs. El ministre de Governació, Tomás Garicano Goñi, que era a l'estadi, va dir-li "què és això?", al president Montal, que li va respondre que era la "voluntat dels socis". Indignat, tal com recorda l'exdirectiu, el ministre franquista va exigir "la llista" sota amenaça d'enviar-los tots a la presó. El català va tornar a ser prohibit fins uns dies abans de la mort del dictador.

El Palau Blaugrana i la Pista de Gel es van inaugurar també durant els primers anys de la seva presidència. Així com l'actual 'Cant del Barça', l'himne amb lletra de Jaume Picas i Josep Maria Espinàs i música de Manuel Valls, que va sonar al Camp Nou el 27 de novembre del 1974, cantat per 3.500 representants d'una vuitantena de corals d'arreu de Catalunya.

Amb Montal a la llotja, el Barça va tornar a guanyar una Lliga després de 14 anys sense fer-ho. Va ser la primera temporada de Cruyff, amb una imatge que quedarà per sempre en l'imaginari culer: el triomf 0 a 5 al Santiago Bernabéu. També va patir una de les situacions més negres del barcelonisme. El 6 de juny del 1970, José Emilio Guruceta va xiular un penal inexistent de Rifé sobre Velázquez en un Barça-Madrid de Copa. La falta havia sigut més d'un metre fora de l'àrea i va encendre els culers: es va invadir el terreny de joc i va haver d'intervenir la policia. Montal va recusar a perpetuïtat l'àrbitre guipuscoà i, tal com explica el llibre 'Barça insòlit', uns mesos més tard en va patir les conseqüències. El Barça jugava a Sant Sebastià i la Reial no va invitar a la llotja el president blaugrana, que va veure el partit entre el públic local, que el va increpar i insultar perquè Guruceta era de la seva ciutat.

L'any 1970, a més, Montal va donar llum verda que es jugués el primer partit d'un equip femení al Camp Nou, malgrat que no van portar ni el nom ni l'equipació del Barça. Va ser el dia de Nadal, i es va anomenar Selecció Ciutat de Barcelona. Uns mesos més tard va convertir-se en la Penya Femenina Barcelonista, que va rebre suport econòmic i material de l'entitat.

El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, ha recordat la figura d'Agustí Montal després de la presentació del Barça Innovation Hub. "Va jugar un paper molt important en un dels moments més delicats del club i del nostre país. Va convertir el Camp Nou en un espai de llibertat", ha dit el màxim mandatari blaugrana. Bartomeu ha destacat la lluita de Montal per defensar el catalanisme durant un període "convuls" i per haver portat Johan Cruyff, "l'home que va canviar la mentalitat del club".