La moció divideix precandidats i reformula l'entorn del Barça
L’ARA pren el pols al barcelonisme a l’espera de la validació de 20.687 firmes contra Bartomeu
BarcelonaL’entorn del Barça bull després de la presentació de més de 20.000 signatures de socis favorables a la moció de censura contra Josep Maria Bartomeu, un president que no pot ser reelegit perquè els estatuts li ho impedeixen. La xifra, històrica, obre una nova etapa a l’espai crític blaugrana, en què els grups d’opinió han aconseguit incidir de ple en la vida del club. I també demostra que la decisió del mandatari d’avançar els comicis al mes de març no és suficient per a una bona part de la massa social, tipa, entre altres coses, dels ridículs europeus i d’una gestió esportiva que fins i tot ha dut Leo Messi a demanar la sortida de l'entitat on porta jugant des de fa 20 anys.
L’endemà de presentar els suports contra Bartomeu, i un cop païda l’eufòria, els promotors del vot de censura van fer un balanç més calmat de la situació en una roda de premsa. “Quan ens vam plantejar aquesta fita ens van qualificar de bojos”, va començar dient Ricard Faura, un dels portaveus. “Hem demostrat que la massa social del Barça està viva. És una moció que podem qualificar d’històrica, perquè hem pogut mobilitzar prop del 20% dels socis culers”, va afegir Marc Duch, un altre dels caps visibles de la iniciativa.
La transversalitat en l’organització del vot de censura va ser un dels elements que més es van destacar en la compareixença d’ahir. “És la primera vegada a la història que grups que tenen diferents maneres de veure el barcelonisme han treballat junts, fins i tot amb les precandidatures. Crec que és un canvi de tendència en la manera d’entendre el barcelonisme”, va concloure Faura.
Les xarxes socials, sobretot Twitter, també han sigut una eina clau perquè la moció hagi obtingut el suport necessari en un context sense públic als estadis i en plena pandèmia. “És cert que vam néixer col·lectivament a internet. Però hem aconseguit fer baixar el missatge a terra, unir el món digital amb la realitat”, va comentar Duch, optimista com Faura a l’hora de fer vaticinis primer de cara a la validació de signatures (tot apunta que la mesa que ho farà es constituirà dilluns) i després de camí a una votació que, amb el calendari a la mà, seria entre mitjans del mes que ve i principis de novembre: “Tenim clar que la moció no la perdrem”. Això sí, els promotors tenen coll avall que la junta, sempre que Bartomeu no dimiteixi, hi pot posar entrebancs. Per això avisen: “El Barça no és el múscul de la junta. No poden usar eines del club per decantar pel no els socis en la moció de censura”.
Els impulsors de la iniciativa, juntament amb diversos precandidats, pretenen que l’actual directiva deixi de prendre decisions com abans millor sense que els importi que el pròxim president hagi d’assumir l’exercici econòmic 2020-21, marcat pel coronavirus. En canvi, altres aspirants creuen que avançar les eleccions via vot de censura seria més simbòlic que no pas efectiu, un punt de vista compartit per Oriol Giralt, impulsor d'aquest mecanisme l'any 2008 per derrocar Joan Laporta. L'ARA ha pres el pols a diverses figures de l'entorn del blaugrana 24 hores després d'una jornada històrica.
Agustí Benedito
Aspirant a la presidència el 2010 i el 2015, Agustí Benedito es mostra molt crític amb el vot de censura, si bé ell en va iniciar un que no va obtenir prou suport fa tres anys. És molt crític amb la gestió de Josep Maria Bartomeu i diu que tornarà a presentar-se als comicis, però deixaria que l’actual junta acabés el mandat “per evitar que el president següent s’hagi de menjar unes pèrdues que poden ser de 200 milions”. Benedito afegeix, en referència als precandidats que han donat suport a la moció, que “voler eleccions al gener, només dos mesos abans de les ja convocades, i duent la pròxima junta a haver de tancar un exercici amb pèrdues, és una irresponsabilitat que inhabilita per presidir el Barça”. L’impulsor de la moció del 2017 també adverteix que aquest vot de censura podria evitar a Bartomeu haver de respondre davant un jutge per mala gestió.
Emili Rousaud
Menys contundent és Emili Rousaud, exdirectiu de la junta actual i que opina que Bartomeu “és una caixa negra que mai se sap per on sortirà”. Per això evita fer grans valoracions a l’espera de la validació del recompte de signatures. Ara bé, sobre l’encara president del Barça, diu: “Crec que hauria de respondre, no sé si dimitint o fent una altra cosa, davant un missatge molt contundent que li han enviat els socis”. I agrega: “Potser no té sentit forçar eleccions al gener quan ja sabem que seran al març, però és la resposta que els socis han pogut emetre per culpa del context que tenim. La moció és un mecanisme que els serveix per expressar la frustració a falta de partits on poder xiular i fer mocadorades”. Rousaud, que va dimitir juntament amb d'altres companys de Junta fa uns mesos pel Barçagate, encara no ha decidit si es presentarà a les eleccions ni si votarà a favor o en contra de la moció.
Oriol Giralt
Oriol Giralt va promoure un vot de censura el 2008 que va estar a punt de fer dimitir Joan Laporta just l’estiu en què Pep Guardiola va posar els fonaments del millor Barça de la història. Aquest soci blaugrana es defineix com a “defensor de qualsevol mecanisme de control” però té dubtes sobre la conveniència de la iniciativa transversal que ara amenaça el mandat de Bartomeu: “Em genera dues incerteses. Neix de promotors que no tenen cap ambició als comicis, però també de precandidats amb interessos electorals i mediàtics. I, després, no acabo d’entendre si cal avançar les eleccions quan el president ja les ha convocat per al mes de març”. És a dir, que prefereix que l’actual junta acabi la feina i “no fer saltar el club pels aires en un moment delicat per pur simbolisme”.
Evarist Murtra
Qui posa el focus precisament en la mala situació del club, més que en si la moció de censura resulta convenient o no, és Evarist Murtra, exdirectiu de l’era Laporta. “Venen temps molt complicats. La clau és saber la realitat dels números i això serà difícil tenint en compte que han sortit de la junta els directius més preparats en aquest sentit. Guanyi qui guanyi, sigui al gener o al març, el que convindrà serà una gran dosi de realisme per explicar la veritat i molta humilitat per afrontar el futur sense enganys als socis”, analitza l’exdirigent que va proposar Guardiola com a substitut de Rijkaard a la banqueta.
Víctor Font
Juntament amb Joan Laporta, que encara no ha anunciat oficialment que es presentarà a les eleccions, un dels precandidats amb més opcions de triomf és Víctor Font, que ha donat suport logístic i mediàtic al vot de censura. Tot i que no ha volgut aparèixer a les fotos del lliurament de signatures, l’empresari defensa l’avançament dels comicis via moció “perquè Bartomeu ha de deixar de prendre decisions a l’octubre i no a finals del mes de juny de l’any que ve”. I afegeix: “A mi, igual que a Benedito, també m’aniria millor que les eleccions fossin a la primavera, però deixo de banda el tema personal perquè crec que estem tan malament que hem de tenir pressa per posar els fonaments d’un nou Barça com més aviat millor, amb decisions importants com la continuïtat de Messi, l’Espai Barça i el patrocini de Rakuten”. És a dir, que en cas de ser escollit president, a Font el compensaria haver de lluitar amb l’exercici econòmic 2020-21 si a canvi Bartomeu acaba el mandat abans del que estava previst, una possibilitat que té clar que només passarà si la moció de censura arriba a les urnes i guanya per un 66,6% dels vots. No creu que Bartomeu plegui abans d'hora per voluntat pròpia.
Toni Freixa
Toni Freixa comparteix condició de precandidat amb Víctor Font però és partidari de “l’estabilitat institucional”. L’excandidat a les eleccions del 2015 i exportaveu de la primera junta de Sandro Rosell creu que la moció de censura “obre un escenari de conflicte i anormalitat que corre el risc de repetir el que ja va passar quan Laporta va haver d’assumir les pèrdues de Gaspart després de les eleccions del 2003”. Freixa, per tant, opina que Bartomeu ha d’aprovar en assemblea l’exercici 2019-20, en què es presentaran unes pèrdues de vora 100 milions, i fer-se també responsable del tancament econòmic d’aquesta temporada. “La moció busca un escarni públic de l’actual junta i, si triomfa, farà que el pròxim president tingui un mandat escurçat”, conclou l’exdirigent culer.