La millor versió del Barça segueix sent superior al PSG (35-32)

BarcelonaAmb l'anada al cap i un handbol més madur a les mans, el Barça Lassa d'handbol ha recuperat aquesta tarda el lideratge del Grup A de la Lliga de Campions en humanitzar i batre el París Saint-Germain (35-32) només tres setmanes després d'encaixar, davant seu, la derrota més contundent dels últims dos anys. El grup blaugrana ha superat, punt per punt, tots els fronts que es van obrir a l'Stade Pierre de Coubertin, una caricatura de la seva habitual versió. Ni l'emotivitat de tornar a veure Nikola Karabatic al Palau els ha frenat.

La primera jugada, tres moviments amb pilota i sense entre la primera línia per acabar trobant Kamil Syprzak, ha fotografiat el joc que havia de mostrar sobre la pista l'equip de Xavi Pascual, que ha apostat per un plantejament a l'altura de l'actuació coral (equip titular que ha presentat quatre novetats respecte a l'anada: Raúl Entrerríos, Dika Mem, Gonzalo Pérez de Vargas i Wael Jallouz). Els locals, assumint la iniciativa com l'equip gran que ha de tornar a ser, s'han sentit còmodes jugant de tu a tu contra un PSG amb clara vocació ofensiva, notables però imprecisos en els moments calents (4-4, min 7).

A l'altra banda, les aturades de Gonzalo Pérez de Vargas, que segueix marcant les diferències, han maquillat una certa passivitat defensiva, especialment davant les accions ràpides de pilota. És un dels punts forts dels gals i un dels conceptes que Pascual havia escrit a la columna de 'detalls per millorar'. No fer-ho a vegades ha suposat cedir oxigen, gols massa fàcils, construïts amb uns bots i dues passades, i castigar el Barça (del 6-5 al 6-9, min 17).

Probablement és el primer equip que ha superat el seu 6:0 amb joc, continuïtats, combinacions sense marcar, només fixant i donant la pilota fins que es crea el forat. La capacitat organitzativa de Karabatic ha estat envejable. El 44 és, alhora, un geni en el moment de generar joc i un dels millors braços de tot el món. Ell fa bo el Luka, el seu germà, un pivot que passa de correcte a molt interessant gràcies al tàndem familiar.

Si els blaugranes l'esperaven als 9 metres, obria el camp, els arrossegava i habilitava un company. Si, per contra, s'estaven tancats, veien com l'oponent s'aixecava des de lluny. Ha estat una ruleta russa de molts riscos i un percentatge d'encert baixíssim. Sense defensa, no hi ha Barça. I sense Jallouz, per mèrits propis, tampoc. Relegat a tercer lateral a París –per decisió tècnica–, el tunisià, vertical, ha estat el millor dels seus en tasques ofensives, aixecant-se i amenaçant l'arc de Thierry Omeyer, aquesta jornada més participatiu. Quan els seus xuts no han entrat, Pascual s'ha servit de Lasse Andersson, Timothey N'Guessan i Kiril Lazarov, una segona unitat força equilibrada, capaç de dinamitzar l'acció i augmentar el ritme.

Dues dianes del danès han posat l'empat abans de l'inici del segon període, que s'obria entre els comentaris i les observacions que es feien entre si tots els protagonistes. Com va assenyalar Pascual durant la prèvia, un detall podia esborrar la feina i el sacrifici de 60 minuts. Intentant ofegar aquest equilibri, els culers han aconseguit una renda de dos gols per recuperar la iniciativa i han intentat que, en defensa, l'esquerrà Luka Stepancic fos l'encarregat de prendre les decisions.

Llavors, el PSG ha començat a dubtar. La seva maduresa tàctica ha donat els primers símptomes de feblesa, des del primer xiulet en terres franceses. Els visitants han patit per poder llançar amb comoditat. Tot i acabar en gol, veure Uwe Gensheimer o Henrik Mollgaard provant fortuna amb un peu d'espai a la cantonada ha evidenciat la millora defensiva catalana. Noka Serdarusic, alertat, no ha dubtat a recuperar els titulars Nedim Remili i Omeyer, que havia decidit fer descansar uns minuts. El Barça ha recuperat automatismes i el caràcter de competidor voraç que tant l'ha caracteritzat durant l'última dècada. El seu avantatge, que ha arribat a ser de tres gols (24-21), ha semblat caure en un sac foradat en relaxar-se i perdre pilotes fàcils.

La versió del Barça ha tingut, però, un cap fred i un pèl de fortuna que han acabat sent decisius (24-22, 31-29). Amb una capacitat d'encert enorme i aprofitant les oportunitats que ha cedit el rival, com havia passat a la inversa durant el primer tram del partit, l'equip ha enfonsat els parisencs. Ni uns eren tan bons, ni els altres tan maldestres. Tot i que encara queda molt camí per fer, els catalans recuperen el seu orgull de campió. Així, Colònia pot ser més a prop.