El MIC, el viatge somiat d’uns nens ghanesos

BarcelonaUn viatge de dues setmanes a Tamale, una ciutat del nord de Ghana, va canviar la mirada d’un periodista català, Sergio Ripollés, però també va il·lusionar un seguit de nens de qui es va acomiadar amb la promesa d’intentar ajudar-los a jugar un torneig de futbol a Europa. “Els volia tornar el bon rotllo que m’havien transmès”, apunta Ripollés, impulsor del projecte Unity Stars to Europe, la plataforma que ha apadrinat l’ONG Esports Solidari Internacional, i que busca suports per convertir el somni d’aquests nens en una realitat.

“El futbol és el seu antídot. Viuen en un descampat, en cases de fang i palla. Però malgrat les dificultats sempre estan somrient, i aquest esport és una de les seves il·lusions”, comenta Ripollés. Per a aquests nens el futbol és una manera d’oblidar molts dels problemes que tenen. “Per anar a buscar aigua caminen amb bidons diversos quilòmetres, però si són uns quants es van passant una pilota mentre xerren”, afegeix. La distància i la falta de recursos, però, no és impediment perquè la majoria coneguin els principals equips europeus. “S’amaguen darrere la porta d’un bar del poble, una simple tela, i miren els partits de la Premier i de la Lliga”, comenta el periodista, sorprès pels seus grans coneixements futbolístics d’aquests nens ghanesos: “Un dia, jugant al penjat sobre equips, un nen em va dir: «El Numància!»”

El futbol, però, serveix de pretext perquè aquests nens vagin a l’escola. “El projecte utilitza l’esport i l’educació. S’encarrega de treure nens de l’extraradi de Tamale i, amb l’excusa de futbol, els porta a l’escola, on alguns no anaven -explica Ripollés-. Viuen en una regió musulmana, i molts cops rebien educació per les donacions de voluntaris occidentals. Molts pares ho veien com una mena de cristianització, creien que es posava en perill que els seus fills seguissin sent musulmans, i no hi accedien”. A través d’aquesta iniciativa, els nens viuen a casa dels seus pares, i poden jugar a futbol i també anar a l’escola, ja que tenen els llibres i el material escolar pagats. “Sense l’educació, el projecte no tindria sentit”, afegeix.

Participar en la Mediterranean International Cup (MIC) -el torneig per a nens que cada any es disputa en diferents municipis de la Costa Brava-és ara el seu objectiu. El camí d’aquests nens ghanesos per participar en la pròxima edició, que es disputarà el març de l’any vinent, és llarg. “Falta aconseguir els visats i els diners, uns 25.000 euros, que inclouen tots els costos vinculats al material, la burocràcia, el transport i la seva estada aquí”, apunta Ripollés, a qui va sorprendre la rapidesa amb què van aprendre alguns conceptes futbolístics i la felicitat posterior als partits. “Després d’un duel que van empatar contra nois més grans es van posar a ballar: tot i que no havien guanyat, prioritzaven més l’esforç que el resultat”.

El periodista ja els ha fet arribar part del material esportiu perquè es puguin entrenar en condicions, com ara botes o samarretes del Júnior -un equip d’hoquei herba de Sant Cugat-, que se sumen a les diferents samarretes d’equips europeus que els va regalar durant la seva estada en terres ghaneses. Va ser un premi per als que s’entrenaven millor, i va millorar de manera notable els entrenaments: “El camp de sorra estava en molt mal estat, les pilotes tampoc estaven bé, i anaven descalços. Tot i això, jugaven molt bé”, apunta el periodista, que va exercir de professor i d’entrenador improvisat durant les dues setmanes que va ser al país africà. “Els nens són molt agraïts i tenen molt de respecte a la gent gran. Venir aquí seria un premi per a ells, una oportunitat perquè visquin una experiència diferent. És el seu somni, i tenen dret a viure’l”, conclou Ripollés. Un somni al voltant d’una pilota que, de passada, promou que els nens no abandonin l’estudi.