"Ens heu ajudat a difondre una injustícia, però els mitjans de comunicació em feu nosa"

BarcelonaTres mesos i mig després de coprotagonitzar una de les escenes esportives de l'any, Mia Carol accedeix a parlar amb l'ARA. A la marató dels Jocs Paralímpics el vigatà feia de guia d'Elena Congost, una atleta que pateix un 95% de ceguesa, quan a pocs metres de la línia de meta va començar a patir rampes. Ella va deixar anar breument la corda que els unia per ajudar-lo, fet que va provocar-ne la desqualificació. La decisió va generar un tsunami de suports. "La sensació que tinc és de tranquil·litat, però ara el que necessito és girar full. Ens heu ajudat a difondre una injustícia, però els mitjans de comunicació encara em feu nosa", diu.

Els advocats que representen Congost i Carol van decidir portar el Comitè Paralímpic Internacional (CPI) davant els tribunals de París per reclamar la devolució de la medalla de bronze. "Estranyament, el Comitè Paralímpic Espanyol no va fer la reclamació esportiva dins dels terminis establerts. La resposta social i mediàtica ha pressionat tothom, però el CPI continua dient que esportivament el cas està tancat. Els nostres advocats, en canvi, consideren que la situació té més recorregut, ja que va més enllà de l'àmbit esportiu. El que cal preservar és l'esperit de la norma. És com si tu t'atures a la ronda de Dalt per ajudar uns accidentats i et multen per detenir el cotxe en un lloc prohibit", explica.

"Jo vaig quedar molt content dels resultats obtinguts. Em feia patir que l'Elena quedés penjada econòmicament, però al final podrà cobrar la beca i, a més, s'han interessat per ella més espònsors que si hagués obtingut la medalla de bronze. Això em fa sentir alleujat", analitza Carol.

"Sé que el tema mediàtic durarà anys, però espero que no em col·lapsi. Durant unes setmanes no em deixava ni entrenar ni treballar", reconeix. La reacció d'Elena Congost passarà a la història de l'esport. "Tot i que va ser un acte reflex, és un gest que es pot convertir en un símbol. Hi ha normes que cal revisar", opina Carol, que no entén com les atletes paralímpiques no tenen cap prova entre els 1.500 metres i la marató. "És una altra discriminació greu", afegeix.

"Els meus objectius esportius del 2024 eren els Campionats d'Espanya de 100 km, que vaig acabar com a primer classificat, i els Mundials, en què no vaig poder participar per la lesió. Tinc 57 anys i la meva prioritat ara és recuperar-me per tornar a picar fort", analitza Carol, que sempre ha combinat disciplines molt diverses.

Un perruquer de prestigi

"L'esport per a mi és un hobby. Jo tinc la meva vida laboral, que és molt intensa, però l'esport és una vivència que ha accentuat la meva comprensió del treball en equip i del lideratge compartit", recorda Carol, que és el CEO de les perruqueries Carol Bruguera. "Som la primera franquícia que no és franquícia perquè tenim 15 salons, però cadascú té la seva estructura i personalitat. El servei que donem és molt diferent del d'una franquícia, que només es preocupa pels números. Cada saló és diferent i té una identitat pròpia", presumeix amb un discurs apassionat que s'encomana.

"La meva feina és molt variada. Tant toco temes de màrqueting com de recursos humans o de comptabilitat, de formació o d'organització d'esdeveniments. Tot i estar ubicats a la Catalunya Central, des d'Olot fins a Berga passant per Manresa, Igualada, Granollers o Vic, tenim un gran renom internacional. Fa anys que guanyem premis gràcies al nostre estil avantguardista", assegura.

"Sempre apostem per la creativitat. Les nostres col·leccions les presentem com si fossin obres d'art. Ens ho passem molt bé buscant nous projectes. El que realment importa és trobar i potenciar les individualitats de cada membre de l’equip, per sumar-les i treure’n alguna cosa màgica", resumeix Carol. Algunes de les campanyes de Carol Bruguera, com la que celebra la diversitat dels seus clients, utilitzen el videoart.