Els últims dies de Leo Messi a la gàbia d'or del PSG

BarcelonaA finals de març, un grup de directius del Barça va trobar-se per dinar en un restaurant de l’Eixample de Barcelona. Al sortir, els van preguntar per una única qüestió. Amb el cas Negreira, el finançament del Camp Nou i el trasllat a Montjuïc com a grans temes del dia a dia en el club, el que neguitejava aquells aficionats era saber si Leo Messi tornaria o no.

Aviat farà dos anys de la marxa del davanter argentí del Barça, que era rebut a París com una estrella de Hollywood. Signava un contracte de dues temporades i una tercera opcional, a canvi d'uns 40 milions per temporada (sense comptar bonificacions addicionals). Però, diners al marge, el trasllat a la capital francesa no era un camí de roses. No es trobava còmode a la gespa, on no era determinant; havia de sentir xiulets dels seus aficionats des del Parc dels Prínceps i veia com els mitjans que segueixen l’actualitat del PSG acostumaven a suspendre’l en les notes dels partits.

Tot semblava corregir-se en el primer tram d'aquesta temporada, just abans del Mundial: feia gols, estava en millor forma i ningú dubtava d'ell. Com si tornés a ser el Messi del Barça. Entre això i coronar-se campió del món, amb l'impacte emocional que suposava, Messi i el PSG havien acordat prorrogar el contracte i complir el tercer any, opcional. Però aquell acord no es va signar i del gener fins ara han passat moltes coses, com una nova bufetada a la Champions. El suflé s'ha desinflat com un globus i avui Messi torna a ser un jugador desorientat i apàtic. La renovació ha quedat en paper mullat i les opcions de seguir a París són mínimes.

Si es confirma, serà la primera sortida traumàtica d’un equip que va camí de desintegrar-se. Començant per la seva propietat: el Qatar té entre cella i cella adquirir el Manchester United i, en contrapartida, medita vendre’s les seves participacions a França. Ja no queda rastre del glamur amb què s’embolcallava el PSG, fa dos estius, quan presumia d’un equip candidat a la Champions.

Tampoc queda gaire cosa de la solidesa institucional del club, que, l’estiu passat, amb Kylian Mbappé acabant contracte, va ser capaç de retenir l’astre francès a cop de talonari quan ja ho tenia tot pactat amb el Reial Madrid. Una pluja de milions i un suposat projecte esportiu per aspirar a tot. Les derrotes sonades a Europa han donat pas a tot de conflictes interns. L’últim, el del mateix Mbappé, que va criticar en un comunicat el seu club per haver fet una campanya publicitària per renovar els abonaments de cara a la temporada vinent –on no hi són ni Messi ni Neymar– sense el seu consentiment. Un fet que ha obert les portes a tot un seguit de rumors vinguts des de Madrid, on s'especula amb tornar a intentar fitxar-lo aquest estiu malgrat que l’atacant francès té contracte amb el PSG fins al 2024.

La pressió popular perquè torni al Barça

Mentre a París es preparen per als pitjors escenaris, Messi busca destí de cara al curs vinent. Al Camp Nou, la situació encara és la mateixa que ara fa uns mesos. Amb la diferència que una part notable de l’afició també està fent pressió popular perquè el davanter retorni al que va ser casa seva durant dues dècades. A tall d’exemple, els càntics que es van sentir al minut 10 en l'últim clàssic al Camp Nou. A l’equip directiu no amaguen que el seu retorn és una obsessió per al president, Joan Laporta, que encara se sent culpable de la seva sortida. Fa uns dies, el vicepresident esportiu, Rafael Yuste, va confirmar que hi havia "contactes" amb l’entorn de l’argentí.

Ara bé, no tothom hi està d'acord. Alguns membres de la junta admeten que el millor és passar pàgina. També a l’àrea esportiva, i al vestidor n'hi ha que no ho veuen clar. Però d’altres ho desitgen amb totes les forces, com Sergio Busquets, que vol tornar a jugar amb Messi i que ja ha fet saber al club que la seva renovació està condicionada, en part, al futur de l’argentí.

A l’àrea econòmica i de màrqueting viuen una espècie de batalla entre l’àngel i el dimoni. D’una banda, saben que l’impacte del seu retorn seria majúscul, pel que fa a patrocinadors. I també en la venda d’entrades –encara que s’acabi jugant a Montjuïc–. Ara bé, saben que amb un fair play negatiu, l'única esperança seria una rebaixa de sou majestuosa. "I ni així, pot haver-n'hi prou", admeten als despatxos nobles. Mentrestant, Messi va sentint cants de sirena de l’Aràbia Saudita. País que, després de fitxar Cristiano Ronaldo, estaria disposat a abonar fins a 400 milions anuals per quedar-se amb els seus serveis.

Res és impossible al futbol. Però un last dance de Messi al Barça, tenint en compte el context actual, sembla una quimera.