Laporta, Messi i el postureig

L'estiu del 2019 va fer-se etern. Va ser després que el Barça es clavés aquella patacada a la Champions, al camp del Liverpool. S'havia de fer alguna cosa per arreglar-ho i la solució passava pel retorn de Neymar. O això pensava Josep Maria Bartomeu, que encarava la recta final com a president blaugrana.

Tothom sabia que el retorn del brasiler era impossible. Que el París Saint-Germain no deixaria escapar Neymar, i molt menys per tornar al Camp Nou, encara que a Barcelona fossin capaços de reunir els 222 milions d'euros que n'havien pagat els francoqatarians feia dos estius. Malgrat tot, se'n va parlar durant dies i dies. En el fons, ja els anava bé. Al Barça i a Bartomeu, perquè era una manera de fer bullir l'olla, de guanyar temps, de deixar passar els dies. A París, perquè així exhibien la seva posició de força. I a Neymar, que sempre ha donat més importància al màrqueting que a res més, li semblava genial ser portada dels diaris dia sí i dia també.

Expliquen a les entranyes del Camp Nou que aquell dia d'agost que Bartomeu va viatjar a París i va fotografiar-se amb gent del PSG va ser un dels més feliços del president blaugrana. "Ja té el que vol, ningú podrà dir que no ho ha intentat tot", deien als despatxos, on s'enfadaven quan alguns periodistes descrivien aquella posada en escena de "postureig". Perquè, en realitat, si Neymar no tornava –a banda de la negativa del PSG– és perquè el Barça no tenia diners per fitxar-lo. Així de senzill. Però el relat que va quallar va ser un altre.

Ara ha sigut el torn de Messi. Un estiu del Barça, sense un serial d'aquest tipus, no seria un estiu com cal. Messi és un agent lliure, Joan Laporta –ara és ell el president– volia fer-li contracte, i el jugador va fer saber a través del seu entorn que volia tornar. Però tot depenia dels diners, concretament de l'espai que aconsegueixi el club amb la venda de jugadors per eixamplar el fair play de la Lliga.

Hi ha moltes similituds en el fons de la qüestió. Sobretot, la principal: que els números no surten per enlloc. Per tant, i ara que ja sabem que la història no ha acabat amb xampany i galetes, és clau dominar el relat. Començant per la fotografia del president Laporta esperant Jorge Messi a casa seva. ¿Era convenient que Messi tornés? Això és un altre debat. Però, passi el que passi, el club s'ha encarregat de deixar clara una cosa: que Laporta ha fet tot el possible per aconseguir-ho.