Jugar gratis, l’única via perquè Messi hagués continuat al Barça
Laporta, que confirma que el davanter tenia una oferta del PSG sobre la taula, reconeix a RAC1 que no es va atrevir a demanar que el 10 jugués sense cobrar
BarcelonaJa han passat un parell de mesos des que Leo Messi va deixar el Barça, però el record del davanter argentí segueix sent inesborrable entre els aficionats. Molts es pregunten si era realment impossible que renovés; una pregunta que també es fan constantment els actuals gestors del club. La resposta no és fàcil. És cert que el futbolista hauria volgut continuar, però la situació econòmica havia deixat l'entitat sense marge de maniobra. Una última opció era que Messi acceptés jugar sense cobrar. El president Laporta, però, no es va atrevir a fer-li la proposta. Ell tampoc s'hi va oferir. Entremig, el París Saint-Germain ja havia fet una oferta potent al davanter. I, finalment, les negociacions entre el Barça i la Lliga –per acceptar els diners provinents del fons CVC i tenir oxigen per a la renovació– van acabar trencant-se. El final de la història ja se sap: Messi no va renovar i una setmana després fitxava pel PSG.
En la mateixa setmana que ha vist la llum la due diligence, l'estudi per saber amb ets i uts com havia deixat les finances del Barça l'expresident Josep Maria Bartomeu, ha ressorgit el debat sobre la no renovació de Leo Messi. En el moment que el club va comunicar que no continuaria, el 5 d'agost, els números no quadraven. Però sí que haurien pogut quadrar l'últim dia de mercat. "En el cas de Messi, no podíem esperar fins al 31 d'agost", apuntava el CEO Ferran Reverter, una de les veus encarregades de convèncer Laporta que l'acord al qual s'havia arribat amb el davanter era inviable i calia fer marxa enrere. "S'han fet renovacions a la baixa, hi ha hagut sortides i el club ha passat a tenir una mica de marge en el fair play per poder fitxar algun jugador. Ara tot es veu molt fàcil, factible. Però en aquell moment no teníem cap garantia que es podria fer tot això", apunta una de les fonts consultades.
Corria pressa i la decisió havia de ser imminent. Al Barça sabien que Messi tenia una bona proposta sobre la taula i, tot i que no ho poden assegurar al 100%, tots els indicis apuntaven cap al PSG, club que el va acabar fitxant en menys d'una setmana. Per la banda del futbolista –representat pel seu pare i agent, Jorge–, no volien deixar escapar el tren de París si finalment no podien quedar-se al Camp Nou. Per la banda blaugrana, necessitaven una resposta per acabar una planificació de la plantilla que estava a mitges. La decisió no va deixar content ningú i va provocar un moment tens, sobretot en el moment de comunicar-la. "Quan veiem que no pot ser hi ha una certa decepció per les dues parts. Sé que volien quedar-se, però hi havia molta pressió per una oferta que tenien", explicava Joan Laporta en una entrevista a RAC1.
Un contracte simbòlic
El president assegurava, també, que un cop presa la decisió "en cap moment" va pensar en fer marxa enrere. Però sí que hi hauria hagut una possibilitat per retenir Messi: que el jugador accedís a jugar sense cobrar. "Vaig tenir l'esperança que a última hora Messi digués que jugaria gratis. Això m'hauria agradat i m'hauria convençut. Però nosaltres no ho podíem demanar a un jugador del seu nivell", argumentava Laporta. "El club mai va fer aquesta proposta, o perquè no van voler o perquè no s'hi van atrevir. Però si l'haguessin fet, potser s'haurien endut una sorpresa", apunten a l'ARA fonts molt pròximes a Messi. Des de l'entorn del jugador, a qui les paraules del president a RAC1 els van agafar per sorpresa, no garanteixen que haurien acceptat jugar de franc, tot i que asseguren que ho haurien valorat.
Deixant de banda la possibilitat de jugar gratis, l'oferta del Barça, tot i ser a la baixa –"una rebaixa del 50%", segons va dir en el seu dia el jugador–, tampoc encaixava en el límit salarial que imposa la Lliga. Com que aleshores no hi havia cap garantia que es podrien fer totes les operacions per alliberar massa salarial, l'únic salvavides arribava de la mà de Javier Tebas, president de la Lliga, i era el famós acord amb CVC. Una proposta que el Barça inicialment havia acceptat, després d'una reunió llarga entre club i competició, però que es va descartar quan va arribar tota la documentació a Barcelona. "El Barça no es podia comprometre a una opció com aquesta, que no estava prou ben estudiada i que ens suposava tenir encara més deute", deia Laporta. És exactament el mateix argument que feia servir Reverter, dimecres, quan recordava el cas.
Curiosament, tant el CEO com el president van deixar oberta la porta a adherir-se finalment a aquest acord, segons el qual el Barça rebria 270 milions a canvi de vendre un 10% dels drets audiovisuals del club per als pròxims 50 anys. Això sí, "mai acceptarem les condicions actuals, hi hauria d'haver un canvi", aclaria Reverter. Un canvi que passaria, segons fonts del club, en el retorn d'aquests diners per no augmentar el deute. Des de la Lliga, però, no ho veuen factible. Almenys, a curt termini.
No augmentar el deute
Leo Messi s'acomiadava del barcelonisme en una roda de premsa emotiva el 8 d'agost i es comprometia amb el PSG la setmana següent. Un club, finançat pels petrodòlars, que té màniga ampla per gastar en jugadors. El Barça, en canvi, estava condicionat per un deute majúscul i, en cas de renovar el davanter, hauria suposat augmentar encara més el dèficit. La proposta a Messi era per a cinc temporades, amb un sou garantit total de gairebé 200 milions, sumant-hi tots els conceptes. El jugador, però, només tenia el compromís de completar els dos primers anys, tot i que hauria cobrat la resta més endavant. Per tant, el club es comprometia a una despesa molt elevada en un moment en què s'imposava l'austeritat. Aquest era un dels arguments que va fer servir Reverter per convèncer Laporta que la renovació no es podia dur a terme. El CEO no estava sol. Noms com Eduard Romeu, vicepresident econòmic i persona que a través de la seva empresa, Audax, va contribuir de manera decisiva en l'aval de la directiva, també esgrimia els mateixos arguments. "No hi havia un debat futbolístic. Era un debat estrictament econòmic. No es podia assumir la renovació. I aferrar-se als diners de CVC, tal com estava plantejat l'acord, hauria sigut un error majúscul", diuen des de les oficines del Camp Nou, orfes del millor jugador de la història del club.