La història del primer defensa que va patir Leo Messi al Barça

BarcelonaFa més de dues dècades, a la terminal B de l'aeroport del Prat, arribava a Barcelona procedent de l'Argentina un adolescent tímid que amagava la cara sota les grenyes. Un joveníssim Leo Messi, que llavors tenia 13 anys, aterrava al costat del seu pare, Jorge, i un altre acompanyant, un amic de la família. A l'aeroport els esperava Horacio Gaggioli. El soci de Josep Maria Minguella no havia parat (davant la insistència dels seus contactes a l'Argentina) fins a aconseguir dur la jove promesa a terres catalanes. Si Gaggioli hagués viscut en una altra ciutat, potser Messi hauria anat a provar en algun altre gran club d'Europa. Però no, la sort (o el destí, com es prefereixi) va fer que aterrés a Barcelona el 17 de setembre de l'any 2000.

Gaggioli seria qui portaria aquell adolescent introvertit a provar sort en un entrenament amb els nois de la seva generació als camps annexos al Miniestadi. Aquí començaria la seva carrera com a blaugrana, fins abans de la temporada passada, que va marxar, a contracor i entre llàgrimes, després de deixar quatre Champions, deu Lligues, set Copes del Rei i tres Mundials de clubs a les vitrines del Barça. Potser no serà el seu últim episodi, ja que podria tornar el 2023 per fer un last dance si Jorge Messi i Joan Laporta arriben a una entesa. 

La carrera de l'astre argentí és a bastament coneguda. Qualsevol aficionat al món del futbol sap qui és, però pel seu costat han passat molts altres jugadors amb vides i carreres molt més allunyades dels focus mediàtics. Com la de Jaume Sobregrau, que va penjar les botes fa tres temporades. Després de capitanejar el Fuenlabrada en l'ascens a Segona, va retirar-se perquè les lesions al genoll li havien fet massa la guitza i sentia que, amb 32 anys, el seu cos deia prou. De fet, la seva carrera és la d'un futbolista format a La Masia durant vuit temporades (des d'aleví fins a juvenil, i com a capità en nombroses ocasions) que va haver de reinventar-se per culpa de les maleïdes lesions. 

"No m'ho hauria imaginat mai"

Durant la seva etapa al planter blaugrana, Sobregrau, que actuava tant de central com de lateral, seria un dels futbolistes que compartirien vestidor amb Messi. De fet, va ser l'encarregat de defensar-lo en l'esmentada primera prova de l'argentí abans de signar, tres mesos després i quan la família començava a impacientar-se, el seu primer contracte en la coneguda història del tovalló de paper. "Alguns entrenaments consistien en partits, per exemple, entre l'infantil A i l'infantil B. Jo jugava a l'A, llavors, i ens van avisar que hi havia un noi nou a prova —explica Sobregrau—. El que no m'hauria imaginat mai és que aquell noi tímid, menut i esquifit em faria enrojolar només començar el partit!", diu sobre l'entrenament en què un joveníssim Messi acabaria fent una pila de gols. 

"Ja fa molts anys d'això, però, sí, diria que fins i tot em va fer una sotana en alguna de les primeres accions en què em va encarar. Esclar, nosaltres érem l'infantil A i, en aquelles edats, quan fas un partidet contra el B acostumes a guanyar de sobres. Jo, quan el vaig veure, tan petitó, vaig pensar que seria fàcil defensar-lo, però res d'això, tot el contrari!", evoca amb un somriure Sobregrau.

El defensor també recorda el temps que va compartir vestidor amb Messi, que va ser tan sols uns mesos, perquè ben aviat va començar a escalar categories. "Era en un racó del vestidor, tímid, sense dir res, sense fer gaire soroll. Jo era el capità i repartia entres els companys les tasques, per exemple, de dur la roba de l'autocar al vestidor. Ell ho acceptava i ho feia, sense dir res, quan normalment els altres se'n volien escapar!" Sobregrau també recorda un torneig disputat a França en què Messi va sobresortir més que cap altre jugador: "Va ser el millor, amb diferència. Ens va fer guanyar". 

Mentre l'argentí cremava etapes veloçment a La Masia (el 16 de desembre del 2003 debutava amb el primer equip amb Frank Rijkaard), Sobregrau seguia amb el curs habitual al planter, fins que el calvari amb les lesions començaria a interrompre la seva progressió. Quan era juvenil, es va lesionar de gravetat al turmell en una pretemporada. Això implicava estar entre quatre i cinc mesos fora de la gespa, i els dirigents de llavors van prendre una "decisió dolorosa" amb un jugador que feia vuit anys que era a la casa. Amb l'entrada de la primera presidència de Joan Laporta al Barça, els nous responsables del planter, entre els quals Guillermo Amor, van decidir prescindir d'ell. 

Després de recuperar-se i estar gairebé un any parat, fitxaria pel filial del Cadis i passaria per l'Albacete, la Pobla de Mafumet (filial del Nàstic) i l'Osca, a Segona Divisió. Llavors viuria el que ell defineix com un dels millors moments de la seva carrera: amb 22 anys va poder tornar al Barça, per jugar al filial, sota les ordres de Luis Enrique. Va començar la temporada com a titular, de lateral dret, però una greu lesió al genoll a la setena jornada el deixaria tot el curs fora de combat. "Luis Enrique es va portar molt bé. Sempre es va interessar pel meu estat físic i va demanar que em renovessin una temporada perquè no em quedés tirat", recorda, amb afecte, Sobregrau.

Havent-se de reinventar com a central, la seva carrera continuaria en diversos equips de Segona B, fins a penjar les botes l'any 2019 al Fuenlabrada, a Madrid, on es quedaria a viure. Nascut a Sant Cugat, ara viu a la capital de l'Estat amb la seva dona i els seus dos fills, treballa de representant i, també, com a captador per a l'Osca.