Fins on arribarà l’acte de fe de Messi?

La llum de la posta de sol va acompanyar el comiat de Busquets, l’únic supervivent que quedava del millor Barça de la història. Era l’últim acte públic a la gespa del Camp Nou. Montjuïc, amenaçant, treia el cap pel tros arrencat de la graderia. Aquests dies anem sobrats de simbolisme mentre comencem a mastegar la mandra de veure’ns en una llar incòmoda. Enmig de tanta grisor, la il·lusió es repeteix com una droga alienant a les pàgines de diari que encara sobreviuen, a les tertúlies de ràdio, al Twitch i a la cua de la peixateria: Messi, Messi i més Messi. Enyora Barcelona mentre abraça la nostàlgia –la nostra i la seva– cantant el Viva la vida de Coldplay i fotografiant-se amb Chris Martin a les entranyes de l’estadi que el va veure debutar amb 17 anys. ¿Hi tornarà vestit de blaugrana?

El serial de Netflix no decep amb alts i baixos dramàtics entre el romanticisme d’un somni redemptor i el pragmatisme d’una realitat econòmica agafada amb pinces. Des del Barça, els mateixos que el 2021 van convidar-lo a marxar quan feia mesos que deien que tot anava bé, li demanen ara que tingui paciència i no faci cas d’altres ofertes que sí que són reals i concretes. Tenen la barra de reclamar a Messi que demostri un acte de fe a cegues, que confiï en el modus operandi dels que ho havien d’arreglar tot amb un asado i mai han superat el dolor d’haver-li obert la porta perquè “la institució està per sobre de qualsevol jugador”. El relat que s’imposa és que, tan bon punt la Lliga doni el vistiplau al pla de viabilitat més famós de la història, Messi tornarà a ser futbolista del Barça. Com si la llum verda de Javier Tebas fos la vareta màgica de la fada de la Ventafocs. Tant de bo… 

Leo, aguanta. Però… per què? La gran raó palpable és el futbol, i l’única figura de la qual es pot refiar Messi és Xavi. L’entrenador fa mesos que l’imagina a l’equip, guanyant talent i acostant-se al joc que vol desplegar i que, fins ara, ha vist limitat. Les converses s’han succeït en un llenguatge que tots dos dominen sense necessitat de descodificar. Xavi no hi era aquell estiu maleït ni tampoc quan, tip de les mentides de Bartomeu, va enviar el burofax. L’entrenador sí que pot ser prou agosarat per apel·lar als seus sentiments i suggerir-li que, si s’espera una mica, podrà tenir el final de pel·lícula que sempre ha merescut i li van prendre els uns i els altres. Que ningú se sorprengui, però, si a Messi ja no li queda més fe al sac després del que va passar aquell 5 d’agost de fa dos anys.