De les conduccions de Messi al Messi conductor
BarcelonaFa pocs dies, amb motiu del partit 100 de Leo Messi -o Lio- amb la selecció argentina, el company Ramiro Martín radiografiava en aquest diari el sentiment albiceleste en relació al seu capità. Era una barreja d’enveja i ràbia pel rendiment exitós que Messi sempre té amb el Barça i que no aconsegueix traslladar quan defensa els colors del seu país, frustrat i decebut.
La final del Mundial del Brasil de l’estiu passat, lluny de ser un consol, o una manera de guanyar temps per ajornar el debat crític -que sempre acaba encallant-se en la tòxica comparació amb Maradona-, era més aviat un altre exemple per argumentar que a la vitrina de Messi segueix sense lluir-hi cap títol amb l’Argentina, mentre que en té moltíssims amb el Barça. Analitzar, a més, els seus percentatges golejadors en un equip i en l’altre (0,45 gols per partit amb la selecció i 0,85 amb el Barça), o la seva capacitat de desbordar o generar joc, afegeix més llenya al foc.
Però la Copa Amèrica que s’està celebrant a Xile està servint, d’una banda, per allargar l’increïble estat de forma que Messi exhibeix aquest 2015, i, de l’altra, per carregar-se l’estigma de pecho frío que el distanciava de la seva gent. La golejada amb què l’Argentina va certificar dimarts a la matinada el pas a la final davant el Paraguai ha acabat de ser l’últim pas en la reconciliació argentina amb la seva estrella. Lio és, idènticament, aquell Leo que els entusiasma vestit de blaugrana.
Pes determinant en el joc
“Messi no va fer gol però va ser el conductor”, es podia llegir a la portada del diari Los Andes. “Conductor” era el concepte clau, mirat des d’un prisma de migcampista, d’organitzador, de metrònom, no necessàriament lligat al desequilibri a l’àrea, encara que la manera com Messi deixa la seva petjada en el joc impliqui, directament, retalls, eslàloms i túnels que deixen asseguts dos o tres rivals (l’escena amb Cáceres, Aguilar i Valdez va ser el millor resum de la impotència paraguaiana per frenar el desplegament del Messi totcampista).
Amb una mitjana de 58 passades i 3,4 xuts per partit, el 10 assumeix el 9% de la possessió i el 28% dels remats del seu equip. Una de cada quatre faltes que rep l’Argentina recau en Messi. Aquest -i no el fet que només hagi marcat un gol, i de penal-és el valor que comença a saber-li donar l’aficionat argentí, més madur. Ja no jutja el seu rendiment pels gols, sinó per la seva influència en el global del partit. “No el veig preocupat, el veig feliç -apuntava Martino després del matx-. No necessita ser el golejador de l’equip per estar content”. Va estar actiu en els sis gols, i en tres en va regalar l’assistència. Ja n’acumula més de 30 des que és internacional absolut. “Desitjo moltíssim guanyar alguna cosa amb la selecció. La Copa Amèrica pot arrodonir un any espectacular”, deia el protagonista.
Elogi unànime i una preocupació
L’elogi als quioscos argentins era rotund, com acostuma a passar a Barcelona. Clarín destacava que “va ser la figura del partit”, el mateix que deia La Capital ; La Nación celebrava que havia jugat “a un molt bon nivell”, i La Gaceta parlava de “gran tasca de Messi en l’elaboració”. Als esportius, la gran preocupació que tenia el rotatiu Olé era que Messi no es refredés, després de veure’l ben abrigat en l’entrenament als afores de la ciutat xilena de Concepción, on les temperatures ronden els deu graus. La final de dissabte és la cita que Messi, i tots els argentins, especialment ara que se senten còmplices del seu capità, tenen marcada en vermell. La Copa Amèrica els espera des del 1993.
