El Messi més terrenal enfila la rampa de sortida

BarcelonaCel tapat al voltant de Leo Messi aquesta temporada. L'argentí hauria preferit canviar d'equip després de l'històric 2-8 a Lisboa però va haver d'assumir un any més el braçalet de capità en un context de transició, amb la junta amenaçada per un vot de censura, el seu amic Luis Suárez regalat a l'Atlètic de Madrid i l'economia del club sota mínims. Han passat tres mesos i mig del burofax i només ha canviat una cosa: la cara visible a la llotja. Efectivament, Bartomeu ja no hi és. Però l'ambient continua carregat al voltant del 10, fins i tot amb nous elements d'incomoditat com Carles Tusquets, que fa uns dies, lluny de desitjar la seva continuïtat a l'equip, va lamentar no haver-lo venut a l'estiu.

Hores després de la patinada del president de la gestora del Barça, i de la contundent resposta de Ronald Koeman en roda de premsa, Messi va tornar a comprovar que l'enrariment vinculat a la seva figura també s'extrapola al rendiment que ofereix a la gespa. A Cadis, on l'equip blaugrana va caure per quarta vegada a la Lliga i queda a 12 punts de l'Atlètic de Madrid, el de Rosario va xocar un altre cop contra una realitat dolorosa. Malgrat que va ser el futbolista que més va participar en el partit i que més xuts va fer a la porteria rival (10), es va embarcar al vol de tornada a Barcelona amb una derrota més al sarró, els mateixos gols que la setmana anterior (4) i una dada força preocupant pel que fa a pilotes perdudes (29). És tan indiscutible que es va buidar al Carranza com que ha deixat de decidir als nivells que eren habituals en ell i que han portat el Barça a dominar el futbol estatal els últims anys.

Els números ajuden a explicar el Messi més terrenal. El 10 ha marcat només set gols en partit oficial aquesta campanya, cinc dels quals des del punt de penal. I els dos restants, de jugada, els va convertir en partits ja resolts contra el Betis i l'Osasuna. Aquesta temporada no ha servit per capgirar una ratxa que ve de lluny sobretot fora de casa a la Lliga, on només acumula dues dianes en les últimes 16 visites, un registre molt pobre per a un futbolista que fa uns anys era capaç de marcar com a mínim un gol a tots els equips de la competició. Ara mateix sembla difícil que pugui reeditar un Pitxitxi que va aconseguir el curs passat amb 25 gols. Per no parlar de la dificultat que està tenint per encertar-la en un art, el del llançament de faltes, que controla com ningú. Messi ja acumula 63 xuts a pilota parada sense introduir-la a la xarxa. Ara bé, cal dir que a Cadis va estar molt a prop de trencar la dinàmica.

El PSG, a l'aguait

Però la versió reduïda de l'argentí també depèn de l'ecosistema que Koeman li ha teixit des de la banqueta i dels companys que l'envolten. L'entrenador insisteix amb un dibuix sense interiors que li és poc familiar i l'obliga a assumir totes les passades de risc a la zona de tres quarts. A més, ha hagut de tornar a partir de la banda dreta per ajudar l'adaptació de Griezmann, que prefereix jugar de mitjapunta per darrere d'una referència ofensiva que ara mateix només pot ser Braithwaite, un jugador tan treballador com poc hàbil en espais curts. Guanya pes la llegenda que el Barça juga millor sense Messi, però la realitat és que només Griezmann nota en positiu l'absència del 10, sempre contra rivals fluixos com el Ferencváros i el Dinamo de Kíev. De fet, el capità blaugrana va generar tres dels quatre gols el dia de l'Osasuna i contra el Cadis va intervenir en la diana en pròpia porteria d'Alcalá.

S'acosta Nadal, el burofax ha quedat enrere i Bartomeu va dimitir. No obstant això, Messi, fastiguejat per la davallada esportiva i poc predisposat a escoltar com els aspirants a la presidència del club l'intenten convèncer perquè renovi, continua decidit a agafar la porta l'1 de juliol. Neymar Júnior n'és conscient i ja ha començat a moure's perquè el PSG faci l'esforç per reclutar el seu amic en un moment de debilitat monetària i institucional del Barça. El brasiler, desprovist de tota innocència, va dir: "Vull tornar a jugar amb el Leo i aviam si ho podem fer l'any que ve". Davant d'una proposta així, l'argentí tindria més dubtes si l'equip el fes feliç, si albirés signes de recuperació a curt termini, si "li arribés" per poder guanyar la Champions. Però, tal com va la temporada, tot el convida a continuar pensant que la millor opció és enfilar la rampa de sortida.