Messi sempre s’apunta a la festa

BarcelonaLeo Messi és l’únic jugador del món capaç d’asseure el porter rival sense fer res. Com si es tractés d’un prestidigitador. Emiliano Viviano va caure a plom, hipnotitzat per la presència intimidadora de Messi. No va fer falta cap truc enginyós per enganyar el porter, cap finta per trencar la cintura del rival. Messi va rebre la passada de Rakitic tot sol al cor de l’àrea petita, i la seva mera presència va abatre Viviano.

L’argentí va ser l’estrella d’un Gamper que el Barça va guanyar 3 a 2 a la Sampdòria en un partit d’homenatge a la Copa d’Europa que el Dream Team de Johan Cruyff va aixecar a Wembley. Continuaran arribant més Gampers, arribaran cares noves cada estiu, però el Barça seguirà sent Messi. Ell dóna sentit al que passa sobre la gespa. Ell va rememorar, amb un precís llançament de falta per marcar el 3 a 1, que Londres es va conquerir també a pilota aturada, amb el ja immortal “toca Stòitxkov, para Bakero i pica Koeman” de Joaquim Maria Puyal. També Messi, amb una xilena, va donar al seu amic Luis Suárez el primer gol de la nit, una rematada còmoda mentre el Camp Nou feia l’onada (minut 15!). L’uruguaià va jugar els 90 minuts. El davanter, que va començar la pretemporada el primer dia, va ser l’únic futbolista que va fer-ho, juntament amb Arda Turan.

La d’ahir va ser la presentació del Barça abans que arribi la temporada oficial amb el primer partit de la Supercopa d’Espanya, diumenge, contra el Sevilla. Les proves ja s’han acabat, i encara queda molta feina. L’equip es va mostrar molt fràgil en defensa contra un conjunt italià innocent i sense presència intimidadora en atac, però que va pressionar amb valentia la sortida de pilota dels catalans. Com va passar contra el Liverpool a la mateixa gespa de Wembley, al Barça li fan molt mal amb ben poca cosa. Muriel va necessitar una simple paret amb Quagliarella per superar Bravo al primer temps, mentre que, al segon, Budimir va deixar en evidència Mascherano, superat per dalt, i va batre Ter Stegen per donar certa emoció al trofeu.

Ahir també es va acabar el romanticisme: la samarreta va tornar a lluir el logotip de Qatar Airways després d’un curt període de colors blaugranes immaculats. La realitat sempre s’imposa. La festa del Gamper va reunir 72.000 aficionats (20.000 menys que l’any passat) en una presentació de l’equip una mica deslluïda per la imatge de les graderies mig buides mentre la plantilla -Douglas inclòs- formava al cercle central i el capità, Andrés Iniesta, i el tècnic, Luis Enrique, parlaven dels reptes d’aquest nou curs.

El partit contra els italians va servir per comprovar que bona part de la columna vertebral de l’equip encara està lluny del seu millor moment de forma. Com és lògic a aquestes alçades de curs, falta rodatge, falten entrenaments, i s’arribarà al Sánchez Pizjuán amb la gasolina justa. Però els 90 minuts d’ahir també van servir per demostrar que els jugadors més importants, encara que vagin curts de rodatge, tenen uns automatismes i una qualitat que no tenen els nous ni els més joves, que arriben al Camp Nou per poder viure un privilegiat procés d’aprenentatge. Mentre va jugar el bloc dels últims dos anys, el Barça va ser compacte i dominant, ordenat a través de Busquets, i amb el sentit comú que li donen Iniesta i Rakitic. Si Messi és l’essència, el mig del camp dóna la identitat al grup sempre a través de la pilota.

Luis Enrique juga les seves cartes

A falta de saber qui serà el porter titular contra el Sevilla -van jugar 30 minuts Bravo, Masip i Ter Stegen-, Luis Enrique va formar amb un onze que bé podria ser titular e terres andaluses. Un equip en el qual va sumar nota Sergi Roberto -sempre solvent-, va causar sensació Lucas Digne -profund i atrevit-, i va seguir amb el traç gris Arda Turan, l’escollit per suplir Neymar a la punta d’atac. Ara, amagant bé les seves cartes, al descans Luis Enrique va donar entrada a Aleix Vidal, l’home que es juga amb el reusenc la titularitat al carril dret, la posició amb més dubtes d’aquest inici de temporada. A l’altra banda, amb Jordi Alba absent per problemes intestinals, el públic del Camp Nou va descobrir Digne, que al primer minut va demostrar les seves virtuts amb un xut creuat per presentar les seves credencials sense vacil·lacions. Tot i ser un partit sense gaire exigència, Digne va lligar bé en curt i en llarg, entenent a la perfecció que al Barça corre la pilota més que el jugador.

Al segon temps va ser el torn per a les altres cares noves, a les quals encara s’ha d’afegir un davanter per tancar la plantilla. Samuel Umtiti, Denis Suárez i André Gomes van tenir mitja hora, amb el partit més descontrolat i amb les cames més pesades. Arda i Denis van poder fer el quart gol blaugrana, però tots dos van topar amb el pal amb només dos minuts de diferència. Tot i el 3 a 2 final, el Barça no va patir i es va endur el Gamper amb solvència. L’equip ha de créixer molt, però, de moment, tot i la fragilitat defensiva, pot viatjar a Sevilla segur de si mateix, perquè Messi sempre hi és.

Un debutant titular, tres de testimonials

Denis Suárez

El futbolista gallec, que ja coneix la filosofia del Barça, va disputar 30 minuts. Va jugar com a interior dret quan el partit estava descontrolat. Si en els primers duels de pretemporada Denis va causar molt bona sensació, sobretot per la seva capacitat d’associació i bona sintonia amb Messi, ahir va passar desapercebut, tot i enviar una pilota al pal al 67.

Samuel Umtiti

El central francès va jugar la mitja hora final, fent parella amb Javier Mascherano. Umtiti va evitar complicar-se amb la pilota als peus i va demostrar la seva força en el salt, imposant el seu físic. En el segon gol del Sampdoria no va intervenir, ja que va ser una pilota creuada que va retratar Mascherano, superat en el salt per Ante Budimir.

Lucas Digne

Va ser titular i va poder gaudir de 60 minuts. Al primer minut va treure’s de sobre qualsevol indici de timidesa i va xutar creuat. Va incorporar-se bé en atac, profund i centrant amb criteri, però va li van exigir poc en defensa.

André Gomes

El portuguès va disposar de 30 minuts a la posició d’interior esquerre per demostrar el seu potencial. Va tenir poc protagonisme, tot i deixar un parell de detalls en la sortida de pilota. André Gomes no va poder pausar el joc com havia fet el Barça al primer temps. Va assistir a Munir en una de les últimes grans ocasions.