Messi, patrimoni nacional
No hi ha dia que no ens ho recordin: Messi –el millor jugador del món– no ha renovat i correm el risc de quedar-nos sense ell. Fins i tot si no ens interessa el futur de Messi i fins i tot si no ens interessa que ens interessi, hem d’aguantar dia sí, dia també, els laments pel límit salarial i per com és d’injust que una entitat privada no pugui pagar una milionada d’euros per aconseguir retenir el més talentós dels seus treballadors i que hi hagi la remota possibilitat que se’n vulgui anar a treballar a una altra empresa on sí que li podrien pagar els diners que demana.
Ja sé que el meu pecat original li resta credibilitat, però mai no s’ha de menystenir la intel·ligència dels lectors. Si Messi deixés el Barça seria pel mateix motiu pel qual s'hi ha estat tants anys: per diners. En això és com el 90% de futbolistes (i soc generós pensant que hi ha un 10% diferent). Al llarg de la història, és un dels primers cops que veiem el Barça com a víctima de la força dels diners. Fins ara sempre s’ha aprofitat d’aquesta força. I cada cop que l’exercia, al darrere de les absurdes declaracions d’un futbolista dient que complia el somni de la seva vida perquè el seu primer biberó era blaugrana, hi havia una afició que perdia el seu “Messi” per la força dels diners. La diferència és que alguns ens hi hem acostumat. El primer cop entenc que fa mal.
El Barça té problemes per renovar Messi per una autoregulació. Perquè Javier Tebas no és un delegat del govern, com alguns ens volen fer veure, ni un enviat de Vox per molt que simpatitzi amb els feixistes: Tebas és el president de la patronal, triat, entre altres, pel mateix Barça (i, mal que em pesi, per l’Espanyol). I el president de la LFP té molt clar que els seus principals clients són el Barça i el Madrid. L’autoregulació, el límit salari, té en compte els deutes i els balanços dels clubs. I el Barça té problemes econòmics i financers. Gasta més del que ingressa. Mentre no ingressi més, no pot augmentar la despesa. Pur sentit comú. Una altra possibilitat seria que els futbolistes –començant per Messi i continuant pels de l’Espanyol– adaptessin els seus salaris a la situació econòmica dels clubs. Tan obvi com ingenu. Tan ingenu com impossible.
Però mentre Messi no renova, que renovarà, un prec inútil: deixeu-nos tranquils. Messi és un problema molt gros per als aficionats del Barça. Però la majoria no ho som perquè hi ha una majoria a qui no interessa el futbol. I fer una tragèdia col·lectiva d’un contracte milionari a un milionari em sembla, com a mínim, una indecència.
