Messi no ha sigut el primer: els sous dels jugadors del Barça filtrats a la premsa fa gairebé un segle

BarcelonaEl Messileaks ha generat un enrenou considerable, però no és el primer cop que la premsa aconsegueix accedir a les dades salarials del Barça. Més enllà de las xifres que es fan públiques quan un jugador fitxa pel club blaugrana, que no es poden considerar una filtració com la que ens ocupa, hi ha precedents en què un diari o diversos publiquen els salaris oficials dels futbolistes barcelonistes. La primera vegada va ser el març del 1926, quan encara faltaven uns mesos perquè s’aprovés l’estatus professional del futbol. Un grup de diaris espanyols van publicar la llista sencera de nòmines que abonava el club als seus principals jugadors i, estirant el fil, sembla que la filtració procedia de la revista francesa Sporting.

La relació de retribucions mensuals era la següent. En un primer nivell hi havia Plattkó, Scarone i Samitier, que percebien 1.500 pessetes mensuals. El primer era un porter hongarès que s’havia incorporat al club per suplir la baixa de Zamora. El segon era un uruguaià considerat el millor jugador del món, i el tercer, el gran Home Llagosta, un dels principals mites del barcelonisme. Per darrere seu, Paulino Alcántara, màxim golejador del club fins que va arribar Messi, que percebia 1.300 pessetes. Per sota d’ell, un altre trio de mites format pels extrems Piera i Sagi i el migcentre Sancho, que percebien 1.000 pessetes mensuals. El tàndem defensiu Planas-Walter cobrava 800 pessetes cadascun, igual que el davanter Arnau i els migcampistes Carulla i Torralba. Addicionalment, alguns mitjans afirmaven que l’uruguaià Scarone havia rebut 50.000 pessetes en concepte de prima de fitxatge. En aquells anys, un treballador podria arribar a cobrar 300 pessetes al mes i un pis de cent metres costava al voltant de les 25.000 pessetes.

Plattkó i Piera tenien un concessionari de cotxes

La filtració no només va suposar l’escàndol propi de fer públiques una sèrie de dades personals, sinó que, a més, el futbol en aquell moment encara era amateur: la professionalització es va aprovar uns mesos més tard. Encara que era un secret del domini públic que les grans estrelles del futbol es guanyaven molt bé la vida xutant la pilota, la teoria deia que cadascú vivia d'una altra feina, com Plattkó amb el seu concessionari de Studebaker, Piera amb el de Buick, Torralba amb el negoci del cotó i Sancho com a funcionari municipal.