Messi no genera unanimitat en un Camp Nou entregat a Piqué

BarcelonaEl futbol ha tornat al Camp Nou. Sense públic a les graderies de l'immens (i envellit) recinte culer, l'esport de la pilota i les porteries s'havia pogut salvar en temps de pandèmia. El negoci mana quasi tant com les obligacions sanitàries i les competicions es van disputar íntegrament a porta tancada durant la passada campanya. Per sort, però, el fenomen futbolístic, el de les complicitats gespa-afició, el del ritual familiar, la ràdio, la cerveseta prèvia i el vincle contextual ha reaparegut a la vida de milers de persones. "Fins que no he estat vacunat no m'animava a fer coses. Ara intento anar a caminar i he vingut a veure el Barça perquè tenia ganes de venir a l'estadi", deia emocionat el Francesc, soci del barri de les Corts. Ha perdut el seu germà per culpa del covid: "Amb ell sempre parlava del Messi. Ara ja no hi és i el Leo se n'ha anat a París. És tot ben trist. Espero que aquest nano ens animi". Es referia a Memphis Depay, titular a l'estrena a la Lliga gràcies al gest salarial de Gerard Piqué.

"Quines ganes teníem de tornar a viure les coses d'un dia de partit", cridava Pep Callao, mestre de cerimònies de les prèvies al Camp Nou que es manté tot i el canvi de junta directiva. El pallasso i animador català va cantar l'alineació de Ronald Koeman mentre els jugadors s'escalfaven a la gespa nova de trinca. Entre els escollits, una absència que ningú s'hauria imaginat: Leo Messi. Encara que l’argentí visqui a París i compti el temps que li queda per debutar al Parc dels Prínceps al costat del seu amic Neymar, serà impossible esborrar-lo així com així del dia a dia dels culers. De fet, n'hi ha que seguiran lluint el seu nom com si res. El Pere, aficionat de la Bisbal d'Empordà, es va comprar la samarreta d'aquesta temporada, li va posar el nom i el dorsal de Messi i pensa dur-la posada cada diumenge. "És el que ell hauria volgut. I el que volíem nosaltres, així que portaré el nom del Leo encara que ens toqui jugar a la Champions contra el PSG", explicava abans d'entrar a l'estadi.

La polèmica i inesperada sortida de Messi rumb al PSG no es pairà en dos dies. De fet, serà un dels motius que alguns socis crítics faran servir per qüestionar els primers mesos de mandat de Joan Laporta, que va veure sis pancartes contra la seva figura, cinc a la rodalia de l'estadi i una a la tercera graderia abans del primer partit de Lliga. "Laporta, triler" i "Laporta, lacai de Florentino", va haver de llegir el mandatari culer. L'adeu de l'argentí també pot causar una divisió d'opinions al minut 10 de cada duel oficial entre els que necessiten recordar-lo i els que s'estimen més passar pàgina d'uns dies molt foscos i donar suport als ovacionadíssims Piqué, Pedri i Memphis –Jordi Alba va rebre algun xiulet–. Això sí, la falta de consens amb la sortida de Messi no serà tal a l'hora de cridar proclames contra l'imperi del PSG. "Els aficionats del Barça no esteu sols. A França, el PSG cau malament a tothom. Està bé tenir Messi allà, però era molt més maco que jugués al Camp Nou", deia el Jean-Luc, un culer de Lió que buscava, sense èxit, una entrada a la revenda.

20.384 persones van seguir el primer partit amb públic al Camp Nou. Encara falten quatre cinquenes parts per arribar al ple absolut, però tot sona diferent, després d'un any i mig de silenci i àudio enllaunat, amb gent a les graderies d'un estadi necessitat d'alegries i que, en contra de les tradicions, es va buidar a partir del minut 90. La típica excusa del trànsit no serveix en temps de covid i de retirades esglaonades. "Primer els de la segona graderia, després els de la primera i per últim els de la tercera", van avisar des de megafonia. I els culers, contagiats del futbol que trobaven a faltar, van obeir.