El supercontracte de Messi
Barcelona“Jo sóc el president de l’empresa, però l’amo és el Leo”, confessa el pare de Messi, Jorge, quan parla del futur del seu fill i les possibilitats de marxar del Barça. Canviar el Camp Nou per un altre estadi i deixar de vestir la samarreta que ha portat des dels 13 anys és una decisió que depèn únicament de les sensacions de l’argentí, sempre volubles i complexes. Amb un doble condicionant, que no és menor: el contracte que va signar el mateix argentí el mes de maig i el fair play financer (FFP), que limita la majoria dels clubs que podrien estar en disposició de fitxar Messi.
Punt de partida
L’agost del 2013, a Corçà, Jorge Messi i Sandro Rosell van posar les bases per convertir el jugador de Rosario en el futbolista més ben pagat del món. L’acord, però, es va anar dilatant -cada part estirant cap al seu costat-, fins que el 19 de maig del 2014, nou mesos més tard d’aquella trobada al Baix Empordà, Messi estampava la signatura en un document de set pàgines que havia de posar fi al debat permanent sobre el seu futur. A l’altre costat de la taula ja no hi havia Rosell, sinó el seu successor i amic Josep Maria Bartomeu.
El Barça i Messi van acordar un contracte gradual, amb un canvi d’escenari notable l’estiu del 2016. A partir d’aquella temporada, just després de la data de les eleccions que ara s’han anticipat al 2015, l’argentí passarà a cobrar gairebé el doble de salari fix, just per sota dels 40 milions. Aquesta quantitat, en cas que el Barça faci una temporada perfecta i guanyi Lliga i Champions, podria pujar a més de 60 milions. Entre els variables per partits jugats, per passar eliminatòries de la Lliga de Campions i aconseguir trofeus, el futbolista argentí podria assolir més de 13 milions, als quals s’hi haurien d’afegir els que percebrà per drets d’imatge i el 5% que s’endú l’agent del jugador. La millora el situarà notablement per sobre de Cristiano Ronaldo i Zlatan Ibrahimovic, dos dels jugadors que es mouen en paràmetres similars als que té actualment el davanter blaugrana.
En l’acord amb Messi s’incloïen la majoria de clàusules habituals que acostumen a tenir els futbolistes del Barça: que ha de participar dels entrenaments, complir el règim intern, assistir als actes socials que organitza el club i realitzar els màxims esforços per integrar-se en la societat catalana. Però hi ha una qüestió nova, que també se situa a l’estiu del 2016: si el Barça es ven Messi aquell mateix any, l’argentí percebria 20 milions del traspàs, una quantitat que compensaria el salt salarial que té previst per a la temporada següent. La situació contractual de Messi planteja una pregunta: ¿algun club pot fitxar l’argentí? Als despatxos del Camp Nou asseguren que no, els experts apunten només al Madrid, mentre que fora d’Espanya només es preveu aquesta possibilitat com una “bogeria”.
Les regles del joc
Si Messi marxés del Barça, el club que el fitxés hauria de fer front a una operació única fins ara, ja que a banda dels diners que hauria de pagar al Barça (la clàusula és de 250 milions), s’hauria d’incloure la fitxa del futbolista, la més alta del panorama futbolístic actual. Les regles del fair play financer limiten molt el marge de maniobra dels grans clubs europeus en aquest tipus d’operacions, ja que no poden gastar més del que ingressen si no volen ser sancionats, com va passar al Manchester City i el PSG l’any passat, quan van ser multats per incomplir les regles del joc.
Pel professor d’economia de la Universitat de Vigo i assessor de la UEFA per tirar endavant el FFP, Ángel Barajas, “des del punt de vista financer, la sortida de Leo Messi del Barça no és raonable; no és impossible, però és molt difícil”. Barajas té clar que avui dia el club que podria afrontar una operació d’aquest tipus amb més garanties és el Reial Madrid, tot i que això sempre s’ha descartat des de l’entorn de Messi. El Chelsea, el City, el PSG i el United serien els altres clubs amb alguna possibilitat, fins i tot, davant d’una entitat de la magnitud i solvència del Bayern de Munic. Això sí, els tres clubs anglesos i el francès, segons l’expert, estan limitats pel FFP, ja que si volguessin fitxar Messi i assumir el seu salari i el cost del traspàs haurien de fer front a “fortes sancions econòmiques” que podrien derivar també en sancions administratives que els podrien deixar fora de la Champions.
De moment, des de Londres, neguen la viabilitat de l’operació. Ahir, l’encarregat de tancar la porta a un traspàs va ser el segon de José Mourinho, Steve Holland. De fet, en els cercles més íntims, el portuguès diu que per incorporar l’argentí hauria de fer set canvis en la plantilla. És a dir, alleugerir la massa salarial i vendre jugadors.
Fitxar Messi comporta gastar-se “més de 450 milions”, explica una altra veu coneixedora del cas, un fet que suposaria un impacte anual de “90 milions” als comptes de qualsevol club, i actualment no hi ha cap entitat “que guanyi aquests diners” i pugui assumir la incorporació de l’argentí. Vendre una gran estrella per reduir l’impacte de Messi en els comptes de resultats no seria suficient, ja que caldrien tres jugadors del més alt nivell (amb una fitxa alta però que suposessin també ingressos de traspàs) per equilibrar el que representa una operació d’aquesta magnitud. “El risc és altíssim, 450 milions són els ingressos d’un any concentrats en una persona”, afegeixen. “El jugador està atrapat” pel seu contracte i “és una bomba de rellotgeria per al Barça”, rematen. Tot i així, totes les fonts consultades admeten que hi ha una escletxa perquè algú s’hi llanci. Abans caldria convèncer Messi, des del punt de vista econòmic, personal i, sobretot, esportiu.
Messi, primer
Tot i admetre que la situació de Messi no és la millor, als despatxos del Camp Nou asseguren que es farà tot el possible perquè l’argentí estigui còmode fins a l’estiu. És l’única opció de guanyar títols aquest curs, un fet indispensable perquè Bartomeu pugui tenir possibilitats en les eleccions. Fonts blaugranes expliquen que si la situació entre Leo Messi i Luis Enrique no es resol i si s’hagués de trobar estabilitat al vestidor, Bartomeu no dubtarà a fer fora el tècnic. Primer és Leo, i sobretot veient la reacció del públic contra l’Elx (27.000 espectadors), que va aclamar el de Rosario. Bartomeu ha mediat en el conflicte, i qui haurà de posar més de part seva és l’asturià.
El repte no és fàcil. Fa molts mesos que l’argentí no està plenament feliç a Barcelona. No hi ha un únic motiu, són molts els factors que han fet plantejar una possible sortida i tancar una etapa de gairebé 15 anys a la capital catalana. Fins al punt que l’any passat Messi tenia decidit marxar fins que una llarga conversa amb Tito Vilanova a l’hospital, el 19 d’abril, fins a les onze de la nit parlant en la prèvia de l’Athletic, va fer-lo canviar d’idea. Tito, amb una ascendència especial sobre ell, va frenar una sortida ja decidida.
El crac de Rosario dubta del projecte esportiu, l’exaspera veure com Cristiano suma una nova Pilota d’Or, ha topat amb Luis Enrique, ha vist com el seu pare i el seu germà han tingut topades amb alguns aficionats a la sortida de l’estadi... i està disgustat amb el club per com s’ha implicat en el cas Hisenda, que personalment l’ha afectat molt i que ha fet que Messi prescindís dels serveis de Cristóbal Martell i el bufet Juárez Veciana per posar-se en mans d’Enrique Bacigalupo i Cuatrecasas. Bartomeu té feina, tot i que Messi està lligat fortament al Camp Nou.
Massa salarial
Si Messi i el Barça finalment s’entenen, el gran repte serà de la parcel·la econòmica de la nova junta. A partir del 2016 el club haurà de digerir el salt salarial de l’argentí, al qual s’haurà d’afegir la millora de Neymar, pactada per a aquest any. La marxa de Xavi o l’adéu d’Alves, amb fitxes molt altes, no seran suficient per afrontar el problema, que el club admet des de fa dos anys que és greu. Aquest curs, el pressupost del Barça ja preveia un augment del 14% del cost de la plantilla, gairebé 300 milions en salaris esportius (comptant amortitzacions). El 2016 encara es dispararà més. Tenir els millors té un cost. Tenir-los contents, un cost encara més alt.