Creure en Messi

BarcelonaAquesta matinada passada Leo Messi ha renunciat a vestir la samarreta de l'Argentina. Una decisió –de les més importants de la seva vida– que va prendre tot sol al vestidor del Metlife Stadium d'East Rutherford, a Nova Jersey, molt lluny de casa seva, amb llàgrimes als ulls després de perdre contra Xile la Copa Amèrica Centenari.

L'Argentina es queda sense la seva estrella a dos anys del Mundial de Rússia, l'última opció de Messi per aconseguir per fi donar un trofeu a la seva selecció i acabar amb la càrrega que ha suposat no poder emular Diego Armando Maradona i alçar una Copa del Món amb el seu país. Messi ha dit adéu abans d'hora, no té força per seguir defensant allò que més estima després de patir la quarta derrota en una final amb l''albiceleste'. Una nova decepció, als penals, que l'argentí va interioritzar sol al vestidor, però després de valorar tot el que li ha passat amb la seva selecció durant els últims anys. Messi, al vestidor de Metlife Stadium, va pensar en totes les decepcions i entrebancs que ha tingut cada vegada que s'ha enfundat l''albiceleste' Hi ha marxa enrere? És la pregunta que tota l'Argentina es fa.

Una decisió sense els seus

L'argentí té un entorn familiar que l'envolta les 24 hores del dia, en qui es refugia sempre tant en els bons com en els mals moments. Des que va aterrar a Barcelona amb 13 anys, Messi ha construït la seva vida al voltant de la seva família. Sempre li va costar intimar amb companys de vestidor més enllà de la Ciutat Esportiva. Mai s'han conegut els seus amics. En els moments importants se l'ha vist acompanyat dels seus germans, Rodrigo i Matías, i de la seva dona, en aquesta última etapa.

Fins que va aparèixer Luis Suárez. Amb l'uruguaià per fi va fer un amic de debò, inseparable, per molts intents de José Manuel Pinto d'ocupar aquest espai durant molts anys al Camp Nou. Amb Suárez s'acaba la cantarella que s'havia sentit durant molts anys a la Ciutat Esportiva i que alguns membres del cos tècnic explicaven amb un exemple clarificador. "No pot ser que Messi hagi d'anar a sopar amb Pepe Costa", deien per explicar la solitud del jugador fora dels terrenys de joc.

Cada pas endavant de Messi és un pas endavant dels seus. Al seu voltant s'ha edificat un gran imperi on també hi ha hagut sacrificis dolorosos: la seva mare Celia va tornar a Rosario amb la germana petita del futbolista, que no aconseguia arrelar a Barcelona. La distància, l'absència van enfortir el sentiment de pertinença, i els lligams amb els germans i el pare, Jorge, van fer-se més profunds.

El llenguatge dels dubtes

Aquesta matinada passada al vestidor del Metlife Stadium, Messi va prendre la decisió més dolorosa de la seva carrera i ho va fer sense tenir els seus amb ell –la família era a les graderies de l'estadi–, però després d'haver-ne parlat amb ells moltes vegades. Als 29 anys renuncia a la seva selecció, tal com va anunciar a la zona mixta de l'estadi que l'havia vist plorar desconsoladament per un penal errat.

Per les seves paraules als periodistes argentins, Messi deixava entreveure que era una decisió que havia pres en calent. "Ho he pensat al vestidor", va arrencar el blaugrana el seu discurs, deixant entreveure que no era una decisió premeditada. Fins i tot, quan els periodistes van repreguntar si era una decisió definitiva, l'argentí va utilitzar una expressió gens taxativa: "Crec que sí, no ho sé, és el que sento ara, el que penso".

Messi verbalitzava els sentiments de frustració que tenia ben vius a dins. Uns minuts més tard, davant una nova munió de periodistes, el blaugrana es reafirmava en la seva decisió utilitzant la mateixa fórmula. "No vestiràs mai més aquesta samarreta?", li preguntava atònit un periodista, després de sentir que Messi insistia que "pensant-hi molt al vestidor" havia arribat a la conclusió que "la selecció s'ha acabat". "Crec que no", responia el davanter del Barça.

Els dubtes de Messi a l'hora d'expressar-se donen esperança als argentins per convèncer el jugador que té una última oportunitat l'any 2018 a Rússia. Abans, l'AFA haurà de posar-se les piles i tot el país haurà de demostrar-li a Messi que no carregarà tot sol la llosa que sempre ha dut a l'esquena quan vesteix la samarreta de l'Argentina.