Messi decideix una guerra de guerrilles (4-1)
BarcelonaEl Barça es va cobrar la factura de l’empat de dissabte acostant-se als quarts de final de la Copa després de golejar un Espanyol (4-1) que va plantar cara fins al descans d’un derbi tan tens com el del cap de setmana. Si a nivell de joc el Barça segueix al davant, l’Espanyol ha recuperat amb Constantin Galca el caràcter per plantar cara sempre, però aquest desafiament va girar-se en contra dels blanc-i-blaus: el Barça, ferit, no té pietat. El partit va ser encara més tens i brut que el del cap de setmana, amb dues vermelles als jugadors de l’Espanyol a la segona part, provocacions i insults. En total, 90 minuts per resumir totes les coses bones i les dolentes d’una rivalitat. Un derbi viscut com si fos una final, un derbi que se seguirà jugant als bars i a les tertúlies durant dies. Com sol passar amb els derbis.
El segon episodi d’aquesta trilogia del 2016, de fet, va seguir inicialment el guió del primer. Els personatges eren els mateixos i els duels personals iniciats a Cornellà de Llobregat encara no s’havien decidit. Per a molts jugadors del Barça, el partit no deixava de ser un nou assalt per poder abaixar els fums d’un Espanyol tan valent com agosarat. Messi, per exemple, tenia aquella mirada de franctirador que espanta els rivals, sense defugir el cos a cos amb els adversaris. Com si fos un d’aquells derbis que havia jugat amb 14 anys als camps de darrere el Miniestadi. L’argentí, estel·lar, va ser l’estilet d’un Barça que finalment va fer miques la defensa rival. Messi, amb dos gols i dues assistències, va encarregar-se de deixar l’Espanyol contra les cordes, colpejant una vegada i una altra un Pau López que va perdre els papers agredint l’argentí amb una trepitjada al turmell que l’àrbitre no va veure. Messi, que ja ha marcat en les sis competicions oficials aquesta temporada, va unir seny i rauxa en un sol partit. No va defugir les discussions, mostrant-se combatiu. Però també va jugar com els àngels.
I això que el derbi va començar amb un Espanyol que seguia amb el vent inflant-li les veles. Una pèrdua de pilota d’Alves va permetre a Marco Asensio liderar una contra que Caicedo va transformar en el 0-1. Felipe Caicedo i Asensio, però, no van poder acabar el partit, substituïts tots dos abans del minut 46, dues lesions que van acabar de perjudicar un Espanyol que va perdre un llençol a cada bugada. La tensió del derbi, de fet, inicialment va jugar a favor de l’Espanyol, ja que el Barça, massa nerviós, es precipitava i no atacava amb les idees clares. Només Iniesta, sempre poètic, aportava calma a un equip en què Arda Turan debutava com a titular. El turc, però, encara està en fase d’adaptació i no va ajudar a marcar diferències, perdut a la teranyina del centre del camp d’un Espanyol ben situat i disposat a fer faltes, sense pensar en els debats anteriors al partit.
Messi marca el camí
La tensió va presidir un derbi en què tant els aficionats com els jugadors van viure la rivalitat com es feia fa anys. El gol de l’Espanyol va ajudar a excitar un Camp Nou amb ganes de revenja. I malgrat que les nombroses faltes d’un Espanyol tan agressiu com al partit de Lliga van aconseguir aturar les primeres escomeses del Barça, l’equip de Galca no va tenir cap recurs per aturar l’omnipresència de Messi. L’argentí va fer el primer agafant una assistència d’Iniesta i just abans del descans va fer el 2-1 amb un llançament de falta prodigiós. Suárez va celebrar el gol cridant a pocs centímetres de Pau López. Pau ha jugat desenes de derbis en categories inferiors. I Suárez viu cada partit com un derbi.
Per darrere en el marcador, i sense Caicedo i Marco Asensio, l’Espanyol va començar a perdre la fe. Abans del gol de falta de l’argentí, havia aconseguit convertir el partit en una guerra de guerrilles amb discussions, faltes i polèmiques com aquella sobre si s’havia d’enviar la pilota fora després de la lesió de Caicedo. Cada pilota, cada acció, es convertia en una qüestió de vida o mort. La irracionalitat guanyava el duel a la calma, la discussió dividia encara més els dos equips. Però el derbi va anar tenyint-se de blaugrana, ja que la voluntat de l’Espanyol de resistir no aconseguia calmar els ànims de revenja d’un Barça disposat a enllestir la feina al partit d’anada. Així, Messi va regalar a Piqué el 3-1.
Per acabar de decidir el partit, Luis Enrique va donar entrada a Rakitic i el debutant Aleix Vidal, per Arda Turan i Dani Alves. El doble canvi blaugrana va coincidir amb la doble expulsió blanc-i-blava: Hernán Pérez per fer dues faltes i Diop per insultar un Suárez que no va parar en cap moment de discutir amb els rivals. Les dues expulsions no van calmar res, tot el contrari. Rocco va provocar Messi, Neymar va provocar l’Espanyol amb la pilota als peus i l’Espanyol va trobar la força per defensar el resultat amb tot el cor del món. Durant 10 minuts, els 9 jugadors de l’Espanyol van aconseguir defensar el resultat, fins que Neymar, després d’una nova assistència d’un Messi omnipresent, va enllestir la feina permetent que ara rigui el Barça i plori l’Espanyol.
