Capità del Barça. Responsable que la samarreta blaugrana amb el 10 sigui una icona i un preuat tresor a escala global. Martell del millor equip de sempre. El futbolista a qui es compara amb Ali, Jordan o Federer a l’Olimp de l’esport. Tot això és Leo Messi.
Però aquests mèrits no han sigut prou per evitar que se l’assenyali com a causant de “la ruïna” del Barça amb motiu de la publicació del seu contracte.
Com es fixa el salari d’un professional? No estem en un món de convenis professionals i al Barça hi ha esglaons salarials, però no hi ha un sou preassignat a la categoria professional “llegenda vivent amb sis Pilotes d’Or”. Parlem del millor del món durant 15 anys en un esport que, segons càlculs recents, practiquen 1.200 milions de persones. És important remarcar-ho: Messi no és el millor quarterback ni el millor jugador de pàdel del món. És el millor en l’esport més popular d’aquest planeta. Així, potser hauria de cobrar més que qualsevol altre esportista. O caldria veure quina és la seva aportació econòmica al club que li paga, el Barça. Però, ai, l’estudi precís no existeix, perquè feliçment ja costa discernir què és Messi i què és el Barça.
Hi ha una manera molt cínica però eficaç de posar preu a un professional. El que una altra empresa estigui disposada a pagar per tu. I costa de creure, frega l’insult pensar-ho, que el Barça li pagui més del que rebria al PSG, al Chelsea, al City o en qualsevol altra petrocreació.
Messi no és cap treballador, és un producte, podríem argumentar. En màrqueting hi ha dos grans mètodes per calcular el preu d’un producte. El primer, a partir del cost de producció. Com vostès saben, Messi és un jugador format al planter del Barça i, per tant, una ganga. Ni el Barça ni l’empresa que gestiona la marca del jugador, és lògic, han anat per aquí a l’hora de posar preu al seu emblema. Més aviat han buscat un segon mètode, que fa referència al willingness to pay. El concepte ens planteja una pregunta: quant estaríem disposats a pagar per tenir Messi una temporada al nostre equip, per comprar la seva samarreta, per tenir-lo de reclam per vendre la nostra roba esportiva? Aquí les xifres es disparen i revelen les meravelloses possibilitats de la psicopatologia futbolística.
És molt probable, sostenen molts experts, que Messi li estigui sortint barat al Barça. Però en tot aquest debat hi ha un punt clau: el club no és una empresa i, com s’ha vist en els últims anys de desastrosa gestió, no ha de retre comptes a ningú. Des d’aquest punt de vista, i sense perdre la racionalitat, potser s’hauria de deseconomitzar el discurs a l’hora de parlar del Barça. Pensar que el club ha de guanyar diners cada any equival a creure que quan un grup d’amics organitzen una festa a casa estan obligats a fer-ne negoci, deixant de banda que potser la idea era molt més senzilla: passar-ho bé. I, perdonin, això és Messi: una festa.
Quant val Leo Messi? Em temo que, des d’un punt de vista no només sentimental, la resposta és que simplement no es paga amb diners.
