Del burofax a les telenovel·les

BarcelonaEl surrealisme del món de l'esport mai ens deixarà de sorprendre. És un mercat que es mou per unes dinàmiques i normes diferents de les de qualsevol altre mercat empresarial. Però aquest no és el fet quan parlem del futur de Leo Messi i el Barça. Desitjo descodificar i analitzar el fet comunicatiu en si mateix. Cal deixar clar que no és un combat d'igual a igual, comunicativament parlant, i que l'astre argentí té les de guanyar i ha sortit a l'atac.

Surt amb avantatge, no solament perquè porta el control de la conversa i ha agafat l'altra part en fora de joc, sinó per uns altres motius que enumeraré. Però tinc dubtes de si més enllà del fet que ha mogut fitxa primer, està aprofitant la debilitat de l'oponent, quan el temps juga en contra seu.

Primer el canal. Quan algú tria el burofax per transmetre una informació a un destinatari, de sortida, ja denota el principal i primordial objectiu de l'acte comunicatiu en si mateix: deixar constància que el fet comunicatiu ha existit envers l'altra part. Tot i que legalment el fax i l'e-mail ja estan acceptats com a canals garants de la comunicació, els advocats segueixen donant llarga vida a una eina pretecnològica en clara extinció. Correus, sí, Correus segueix sent líder de mercat. Ahir molts mil·lennials van sentir aquest mot per primer cop i segur que les cerques de Google van créixer per milers percentuals per saber què era aquell mot que no havien sentit mai. El New York Times va estrenar el mot a la seva edició diària. Rebre un burofax implica, abans de ni tan sols obrir-lo, habitualment, una mala notícia. Condueix en si mateix a una resposta gairebé obligada pel mateix canal. És asincrònic i anticomunicatiu com pocs. En l'era de la comunicació digital, sincrònica i immediata, en què WhatsApp comença a semblar una eina antiga, sobretot per als joves, el burofax és neandertalesc comunicativament parlant. Però per sobre de tot reflecteix una voluntat d'evitar la conversa.

Segona reflexió rellevant. Un cop llançat el missatge oficial, l'àmpliament repetit burofax, Messi, òbviament personalitzat mitjançant els seus assessors de comunicació, que són els que estan decidint què fer, ha decidit deixar de banda el poder que tenia a les seves mans amb el seu mòbil i un dels comptes d'Instagram de més audiència en l'àmbit esportiu (164 milions de seguidors a Instagram), i ha perdut la viralitat orgànica més important que podia triar. Per contra, decideix fer filtracions a un mitjà estranger, perquè és difongui als mitjans convencionals i les xarxes actuïn de caixa de ressonància, cosa que fomenta l'aparició de fake news. Això, comunicativament parlant, sembla contrari al que podríem denominar una bona estratègia, perquè dilueix el missatge principal i crea una dispersió del fet comunicatiu en si mateix. En les anteriors reivindicacions comunicatives de Messi per demostrar la seva irritació o insatisfacció envers la junta directiva o els executius del club, havia utilitzat les xarxes socials en primera persona, de manera que aconseguia, segons el meu criteri, una millor difusió del fet comunicatiu i més velocitat de propagació.

Fins ara, podria posar en dubte l'estratègia de l'equip de comunicació del 10, perquè a hores d'ara el missatge principal no està elaborat, ni argumentat i solament coneixem l'objectiu concret que es volia comunicar, la voluntat de marxar, però hi ha massa incògnites al voltant. Potser ho tenen seqüenciat per fases, com habitualment es fa, i ben aviat ens tornaran a sorprendre.

Tercer i últim. La comunicació és emoció, no racionalitat. S'entra a les ments pel cor, no per la raó. El denominat storytelling juga un paper fonamental per convèncer, no per vèncer. No és el que dius, sinó com ho dius. Un bon exemple: la lletra de l'himne del Barça. Això és una partida de pòquer i no es volen ensenyar totes les cartes, ho puc entendre. Repeteixo, cal veure com acaba, però no deixo de qüestionar-me si aquesta estratègia acabarà sent positiva per a l'argentí. No pot dilatar aquesta situació. Crec que un missatge al barcelonisme directe, simple, demostrant empatia cap al soci i simpatitzant en un format audiovisual hauria tocat el cor dels culers. Ningú està per sobre de la institució, ni tan sols ho hauria d'estar la seva icona més gran. Per ara tot és fred, asèptic i jurídic sense saber res del protagonista. El futbol és passió i si hi ha algú que aixeca passions és Messi. La Bíblia és storytelling i és la paraula de Déu. Quanta gent ho està passant malament? El silenci de Leo davant de la pitjor notícia que podien rebre tots els culers del seu ídol, a mi em resulta estrany. Però això sembla que té seqüència de telenovel·la i no de campanya de comunicació, i jo no soc guionista, sinó estrateg de comunicació.