Messi segueix regnant i el Barça ja té el doblet al sac (3-1)

BarcelonaÉs l'època de Messi. L'era del jugador argentí. Amb una jugada individual espectacular, el futbolista de Rosario ha començat a decidir la final de Copa del Rei. El Barça, en un estat de forma magnífic, ja suma dos títols i arribarà a Berlín buscant el tercer. Només la Juve, que també busca el triplet, s'interposa entre els homes de Luis Enrique i la història. En una final sentenciada abans del descans, com el 2011, el Barça ha guanyat la seva 27a Copa del Rei contra un Athletic lluitador, però sense arguments (3-1).

Després d'un dia festiu als carrers i una reivindicació en forma de xiulada durant l'himne, el Barça ha imposat el seu joc contra un Athletic que no ha pogut fer res més que defensar-se. Ernesto Valverde ha apostat per Bustinza, un lateral que tot just ha jugat un partit de titular a Primera, per ocupar el lateral on no hi era el sancionat De Marcos. Amb solidaritat i moltes faltes, l'Athletic ha intentat aturar un Barça que ha començat una mica lent, però un cop Messi ha despertat, s'ha cruspit el rival. La final, malgrat l'agressivitat, molts cops mal entesa, dels bascos, estava sentenciada ja al descans.

La genialitat de Messi, la solidaritat de Suárez

El Barça, amb l'equip que segurament serà titular a Berlín, ha fet seu el partit, superant la pressió alta d'Aduriz i Williams, i obligant a la defensa basca a fer hores extres. Messi, però, ho ha canviat tot quan després de rebre dues faltes, ha decidit inventar-se una jugada magnífica, històrica, en que ha anat trencant la cintura de tots els defenses que s'ha trobat pel pas. Ha rebut la pilota gairebé al centre del camp, enganxat a la banda, i mica en mica, ha superat rivals, ara per velocitat, ara per talent, ara per caràcter.

El gol, més artístic que futbolístic, ha deixat sense arguments un Athletic que estava ben posicionat. Però Messi té la capacitat d'obrir forats als murs amb un toc de cintura, de fer fàcil que els altres ni imaginen. Amb cada cop de cintura, amb cada dribling abans de batre Herrerin pel pal curt, Messi ha excitat el barcelonisme, que ja pensava en Berlín. Ja pensava en volar de la mà del seu millor jugador.

El gol, tant brillant, ha deixat grogui un rival que no ha pogut aturar un trident històric. Poc després, Suárez, després d'una bona jugada de Rakitic, ha trencat la defensa regalant el segon gol a Neymar. L'espectacle blaugrana només s'ha trencat puntualment, com en un bon xut de Williams al travesser, però la final ja estava sentenciada al descans. Suárez, generós, ha cedit la pilota a un Neymar crescut, rebent faltes i treient de polleguera un rival que ha acabat condemnat a fer faltes.

Xavi, sobre la gespa

A la segona part, el Barça, conscient de la seva superioritat, s'ha deixat anar una mica. L'Athletic ha respirat una mica, forçant alguns serveis de cantonada que no han provocat ni pessigolles a la defensa del Barça. Iniesta ha donat un ensurt en demanar el canvi amb molèsties lleus, fet que ha permès veure a Xavi jugant, ara si, el seu darrer partit al Camp Nou. De fet, just després, ha entrat Susaeta per Iraola. Iraola doncs, deixava el camp en el seu darrer partit amb l'Athletic just quan Xavi entrava per acomiadar-se de l'estadi.

La segona part ha estat més fluixa, més apagada, amb un Barça prou llest com per deixar-se anar una mica, per no cansar les cames. L'Athetic no ha trobat mai la manera de fer mal a un equip que als 75 minuts ha enllestit la feina quan Alves, amb el seu nou pentinat al cap i la seva projecció ofensiva, ha trobat Messi. Una connexió que sempre funciona i que ha deixat enllestida una final en que Suárez ha estat ràpidament canviat per evitar ensurts, ja que l'uruguaià sortia de lesió.

Gol de l'honor

Williams, el nou lleó que demana pas, ha marcat el gol dels bascos als 80 minuts en rematar una centrada d'Ibai. El davanter format a Lezama ha trobat el premi a la seva lluita, però l'Athletic no ha pogut fer gaire més per aturar un Barça que és a un sol pas de signar el segon triplet de la seva història. El partit ha acabat amb atacs desesperats de l'Athletic sense fortuna i una picabaralla quan els jugadors de Valverde, derrotats, no han paït un intent de Neymar de driblar els rivals amb imaginació.

La segona Copa ja és al sac. Amb mereixement. I amb un Messi tant endollat, que mitja Itàlia s'ho mira amb cara seriosa.