Més a prop de Van Gaal que de Cruyff

BarcelonaEl més cruyffista que s’ha sentit els últims dies en relació a Ronald Koeman ha sortit de la seva pròpia boca. “Que el futbol és per disfrutar és el primer que els diré als meus futbolistes”, va deixar anar el nou tècnic del Barça en la seva presentació, una referència al “sortiu i disfruteu” que Cruyff va recomanar al seu Dream Team abans de guanyar la Copa d’Europa del 1992, un dels manaments més repetits en la història recent del club. Després d’aquest petit homenatge, la majoria de veus que s’han escoltat per analitzar els mètodes del cinquè holandès que s’asseurà a la banqueta del Camp Nou no fan gaire èmfasi en el joc de posició, en la fixació per dominar els partits a través de la possessió de pilota, en la prioritat per situar l’equip en camp contrari o en el tacte per resoldre temes interns del vestidor. Parlen més aviat d’un entrenador que s’adapta als jugadors que té, amb preferència pel doble pivot, fermesa amb les males actituds i atreviment a l’hora de donar minuts als més joves. Per bé o per mal, treballar amb Koeman acostuma a deixar empremta. Després hi ha casos puntuals com Gerard Deulofeu, que en declaracions a Catalunya Ràdio va manifestar que el neerlandès no li va aportar “res” en sis mesos d’experiència conjunta a l’Everton.

L’extrem de Riudarenes, tan sincer com poc afortunat en la relació amb els tècnics, no és l’únic exponent de La Masia que s’ha trobat amb Koeman a la Premier League. Oriol Romeu també hi va coincidir en un Southampton que va acabar la lliga en una meritòria sisena posició (curs 15/16). El seu record és bo. “Impressiona treballar amb Koeman per la seva presència. És un mite del futbol”, comenta el migcentre d’Ulldecona en declaracions a l’ARA. I afegeix, en termes més tècnics: “No podem dir que faci jugar l’equip amb un estil molt concret. Utilitzava diferents sistemes, però el més habitual era el 4-2-3-1. I tot i que alguns cops l’equip cedia la iniciativa si el rival tenia talent, li agradava dominar el joc”. És a dir, repertori variat per anar canviant de pla en funció de l’oponent. Romeu, que començarà la seva sisena campanya a la ciutat des d’on va salpar el Titanic, creu que Koeman “porta el Barça al cor” i que està “totalment capacitat” per posar-se al capdavant del conjunt blaugrana en un moment així.

L’holandès ha treballat a Anglaterra, Portugal i Espanya, però és al seu país on ha construït més el seu ideari, amb experiències al Vitesse, l’Ajax, el PSV, el Feyenoord, l’AZ Alkmaar i la selecció absoluta. Un currículum envejable que coneix bé Ronald de Boer, ex del Barça amb orígens ajacied. En declaracions a Onda Cero, el bessó de Frank va deixar clar que els equips de Koeman “no ataquen com bojos” i tendeixen a protegir-se “quan el rival és molt perillós”. I davant la pregunta de quin entrenador l’ha influït més, no dubta gens ni mica: “S’assembla més a Van Gaal [que a Cruyff]. És directe, clar en les decisions i no li tremola el pols quan algun dels millors jugadors de l’equip no funciona”. La comparació és en certa manera normal, perquè Koeman va començar en l’ofici de les banquetes a finals dels 90 amb Guus Hiddink -a la selecció- i Louis van Gaal -al Barça-, dos mestres de la disciplina.

“Aquí amb mi no jugaràs”

Ara bé, l’etapa que va més bé per explicar el caràcter del nou tècnic blaugrana és la que va viure a Mestalla entre el 2007 i el 2008. El president del València, Juan Bautista Soler, va apostar per Koeman per substituir Quique Sánchez Flores quan l’equip anava quart a la Lliga. Tot i que els aficionats xe acabarien celebrant una Copa del Rei aquella temporada, el pas de l’holandès per la capital del Túria serà sempre recordat per la seva decisió d’apartar David Albelda, Santiago Cañizares i Miguel Ángel Angulo del dia a dia a la ciutat esportiva de Paterna. El primer afectat per la polèmica mesura, que en aquell moment era el capità de l’equip, recorda la mala experiència a l’ARA. “Ens va dir que no comptava amb nosaltres. «Aquí amb mi no jugareu, així que enteneu-vos amb el club». I en el meu cas era difícil que m’hi entengués perquè encara tenia cinc anys de contracte. Em van fer molt de mal les formes i que no hi hagués motius esportius per prendre una decisió que venia de dalt”, rememora Albelda, que la temporada següent, a les ordres d’Unai Emery, va recuperar el braçalet de capità. On ja no va tornar, però, va ser a la selecció espanyola, que aquell estiu iniciaria una etapa brillant després de guanyar l’Eurocopa.

“Espero que el Ronald comuniqui les seves decisions amb més subtilesa”, diu Albelda, que veu paral·lelismes entre el València del 2008 i el Barça d’avui. Koeman, precisament en aquest procés, ja li ha dit en públic i en privat a Messi que compta amb ell. Però mentre l’argentí dubta, l’holandès seguirà tenint converses amb jugadors que han marcat una època, ja sigui perquè facin les maletes o perquè acceptin un altre rol. El 31 d’agost el seu projecte comença a caminar a la gespa.