El que més grinyola en aquest Barça

Línia per línia, el Barça de Xavi és probablement el millor equip d’Espanya i pot estar entre els cinc o sis millors d'Europa. A la porteria, Ter Stegen és dels millors especialistes del món i Iñaki Peña ha demostrat que és un suplent de luxe. A la defensa, el Barça té molta varietat, amb perfils diversos i una barreja de veterania i joventut molt interessant. I el mig del camp que va jugar contra l’Atlètic de Madrid –Gündogan, De Jong i Pedri, i João com a quart home– té poc a envejar a la majoria dels clubs capdavanters d’Europa.

El fet diferencial a hores d'ara al Barça és la davantera, on la qualitat va més cara. A l’espera de l’eclosió definitiva de Lamine Yamal, que suposaria un salt enorme de rendiment, el Barça té atacants notables, però ara mateix cap està entre els millors de la seva posició. Ni un. I ni de bon tros. Raphinha, per exemple, és un bon jugador, però no excel·leix. Compleix, ajuda defensivament, té un gran xut i centra bé, però li manca el que tant necessita el Barça als extrems, el desequilibri. Ferran, tres quarts del mateix. Bon futbolista per completar la plantilla que ataca l’espai de manera incessant. Tanmateix, no marca diferències en cap aspecte del joc.

I a l’eix de l’atac és on a hores d'ara hi ha el principal problema. Robert Lewandowski segueix lluny del seu millor moment. Fa un any que està així. Des que va tornar del Mundial ha perdut la frescor, el dinamisme i l'encert de cara a gol que el feien demolidor. Amb el polonès a un bon nivell de joc, el Barça hauria pogut golejar diumenge i probablement l'equip de Xavi seria líder a Primera. Amb la màquina d’engranatges formada per Gündogan, De Jong i Pedri –tant de bo durin els tres i les lesions els permetin la continuïtat–, el conjunt blaugrana necessita imperiosament que Lewandowski recuperi una millor versió. Si s'aconsegueix que torni el davanter que va marxar a Qatar, l’equip generarà moltíssim per dins.

No es tracta només de gol, també de joc col·lectiu, de trobar en el polonès l’aliat idoni per teixir combinacions pels passadissos interiors. Si el Barça vol optar realment a fer una molt bona campanya, necessita que el davanter centre –es digui Lewandowski o Vitor Roque– ofereixi moltes més prestacions. Avui dia l’ex del Bayern està lluny del que hauria de ser el davanter que marqui diferències en un club com el Barça, però, certament, no es pot fer cap retret a la seva figura: primer perquè és un excel·lent professional i segon perquè ja sabem l’edat que va venir: ara mateix té 35 anys.