Més enllà de l’agressivitat

Barcelona“Ara tot el món intenta colpejar-ho tot. No hi ha cops per preparar el punt, busquen tirs des de qualsevol posició. El joc ha canviat, s’ha tornat una mica boig, en aquest aspecte”, explicava Rafa Nadal després de caure a l’Open d’Austràlia, el segon cop en la seva carrera que perd en el debut d’un Grand Slam. En aquesta ocasió, el seu botxí ha sigut Fernando Verdasco, amb qui, casualment, estan pensant de jugar junts alguns tornejos de dobles de cara als pròxims Jocs de Rio.

“Si tingués l’opció d’escollir, n’escolliria molts altres abans que ell per a una estrena”, diu el madrileny, que reconeix que se li va passar pel cap la semifinal que van disputar aquí el 2009. També a cinc sets i cinc hores de lluita. “Al principi del cinquè set m’he dit: no vull perdre amb una altra doble falta”, afirma. El fet és, però, que en el moment decisiu és qui ha estat més encertat: “M’ha sortit tot, ha sigut increïble”.

Sigui com sigui, impulsat per l’espina clavada d’aquella semifinal de fa set anys o pels seus formidables cops, la derrota de Nadal evidencia la pressió mental que han d’aguantar els grans favorits. Els rivals no hi tenen res a perdre, i si aconsegueixen focalitzar la ment a treure el seu millor tenis esdevenen un perill, sobretot si parteixen del talent que té Verdasco, jugador d’enormes capacitats que sempre ha deixat la sensació que hauria pogut arribar més lluny si hagués estat regularment més a prop del seu millor nivell.

Tot i que en aquesta ocasió, i evocant el precedent del 2009, existeix una diferència substancial: la falta d’instint letal del manacorí. Nadal va tenir l’oportunitat de tancar el partit, en el desempat del quart set, però no va saber (ni poder) contrarestar el vendaval de potència de Verdasco. Un total de 90 cops guanyadors van acabar escombrant Nadal de la pista i tancant el triomf amb un parcial de jocs final de 6-0. Un altre símptoma de la fragilitat del balear, honest amb la desfeta -“Ha jugat millor que jo, ha sigut més agressiu”- i sincer amb l’anàlisi -“La derrota és dura, perquè aquest any estava jugant i entrenant-me molt bé, no com l’any passat que vaig arribar jugant malament i sentint que no estava a punt per competir”.

A tocar dels 30 anys, Nadal s’ha humanitzat. Ara lluita per ser competitiu, i ho és, però no en la mateixa magnitud que ho era fins fa ben poc. I ho reflecteix una dada irrefutable: ha disputat 20 cops un cinquè set en Grand Slam i s’ha imposat en 12 dels 14 primers i n’ha perdut 4 dels últims 6. Una conseqüència del pas del temps, inevitable. Sigui com sigui, ell continuarà desafiant els límits del seu tenis, perquè un guerrer sempre és un guerrer, més enllà de la potència i l’agressivitat de l’adversari.

Triomfs de Robredo i Muguruza

El català Robredo, un cop més, va sortir victoriós d’una batalla. 8-6 en el cinquè set per derrotar Jaziri i accedir a segona ronda. Com van fer Granollers, Murray i l’ídol local Hewitt, que s’enfrontarà a David Ferrer en el que podria ser l’últim partit de la seva carrera. En el quadre femení, Garbiñe Muguruza va vèncer l’estrena amb comoditat però la notícia és l’eliminació de Halep contra l’emotiva xinesa Shuai Zhang (6-4 i 6-3), incapaç de reprimir les llàgrimes després d’assolir, amb quasi 27 anys, la primera victòria en Grand Slam.