Memphis treu les castanyes del foc a Koeman (2-1)

BarcelonaL’eufòria del debut contra la Reial Societat s’ha esvaït del tot. El barcelonisme es mossega les ungles i es pregunta cap on camina el seu equip. Contra el Getafe, Koeman va jugar amb foc, tot i que va tenir la sort de tenir al seu equip Memphis, el seu compatriota. L’home que està disposat a tot per convertir-se en el nou amor d’una afició una mica òrfena. Òrfena de bon joc, de lideratge a la gespa. Al final, el millor va ser el resultat contra un Getafe que va fer caure gotes de suor freda per l’esquena dels aficionats del Barça (2-1).

A l'espera que els automatismes funcionin, el Barça necessita herois. Totes les crisis tenen els seus herois, i el barcelonisme viu la seva, amb les butxaques buides, Messi debutant amb la samarreta del PSG i un mercat de fixatges on només queda veure com els altres clubs fan bones inversions mentre tu no pots ni treure’t de sobre alguns jugadors que fan nosa. Ara, no tothom pot ser un heroi. Antoine Griezmann, de moment, dubta, encara massa tímid, massa correcte. El francès mai és el pitjor, però mai és el millor. Com si fos un noi que entra a casa per conèixer els pares de la seva parella i no mostra la seva veritable cara per por de quedar malament. En canvi, Memphis és tot el contrari. En un tres i no res ja s’ha guanyat la seva futura família política amb el seu caràcter desimbolt. El seu fitxatge és, de moment, el gran encert de Koeman, que ja el demanava la temporada passada. I Memphis, que venia per jugar al costat de Messi, s’ha trobat interpretant un paper complicat, el d’omplir el buit de l’argentí. Per sort, no li fa por. Tot el contrari.

Quan pitjor estava el Barça, una mica grogui després de veure com el Getafe empatava, Memphis va encarregar-se de marcar un d’aquells gols que valen doble. Dels que canvien partits, dels que asseguren punts. Mentre l’equip no jugui millor, el Barça es conforma amb guanyar els partits a casa. A Koeman li queda feina per fer, encara. Un any després de la seva arribada, el seu equip encara grinyola massa. I el Getafe ho va demostrar en un partit en què el millor, de fet, va ser el resultat. I això que va començar bé, ja que en dos minuts Sergi Roberto ja havia marcat el primer gol amb una de les seves arribades a l’àrea des de la segona línia. El segon gol en tres partits del reusenc, més alliberat en atac ara que juga al mig del camp, però massa tou en defensa en aquesta posició.

Era un partit de cares noves. Ter Stegen tornava després de ser operat, però encara sense ritme, tal com va demostrar quan un exjugador del Barça, Sandro, va empatar amb un xut sec després d’una assistència de Carles Aleñá. Dos jugadors que han passat per La Masia fent de les seves amb un gol que va provocar mal de panxa a un equip que repetia el trident ofensiu de sempre, en aquest cas amb un Braithwaite més desaparegut, i amb una parella de centrals nova, amb Lenglet i Araujo. Les baixes obligaven a improvisar amb ells, no hi havia gaires més opcions. I els va tocar patir a mesura que el Barça, cansat, anava perdent el control del matx. Sort de Memphis, que en una acció aïllada havia marcat el 2-1.

Koeman, que va veure com la gent xiulava Umtiti quan escalfava, continua dubtant massa durant els partits. Si de sortida sempre sembla tenir les idees clares, un cop el guió del partit canvia, triga molt en intervenir amb els canvis. A la segona part, a mesura que el Getafe anava rondant l’àrea de Ter Stegen, el tècnic neerlandès s’ho mirava amb cara de pocs amics, però sense treure el bisturí per canviar les coses. I el Camp Nou s’anava mossegant les ungles, nerviós, veient com el seu equip anava jugant amb foc contra aquest Getafe que amb Míchel a la banqueta cuida molt més la pilota que amb Bordalás. Cal agrair-ho. Els turmells dels jugadors del Barça, també. Això sí, dos d’ells, Sergi Roberto i Braithwaite, van acabar lesionats, i això va provocar per fi els canvis d’un Koeman que s’arrisca a emprenyar la parròquia blaugrana. Amb Gavi i Nico a la gespa, el Barça va millorar. Joves de La Masia per posar ordre, com si li volguessin demostrar a Koeman que mereixen més oportunitats. Que no passa res si ja de sortida confecciona les alineacions pensant en l’estat de forma i no pas en els galons. Koeman, però, va respirar alliberat. Havia acabat amb cinc defenses contra el Getafe.

e