Melendo, entre el sentiment i l’encaix futbolístic

Óscar Melendo s’afegirà aquest dissabte a una extensa llista de futbolistes que podran negociar la seva sortida a un altre club de franc a partir del pròxim 30 de juny. L’Espanyol li va traslladar fa uns dies la seva intenció d’asseure’s per tractar la seva renovació més enllà del 2022, però a hores d’ara les parts encara estan lluny d’assolir un acord. El jugador i el seu entorn coneixen els plans del club, però no serà fins als pròxims mesos que la possible continuïtat del mitjapunta de Sant Adrià del Besòs s’anirà parlant i negociant. 

Si la de Melendo no ha sigut una renovació prioritària per a l’Espanyol –com sí que ho va ser la de Puado, a l’estiu, o la de Pedrosa, que s’està negociant ara tot i que té contracte fins al 2023– és bàsicament per una qüestió de rendiment. Al club blanc-i-blau entenen que és un jugador que, malgrat que ha sigut titular en algunes fases d’aquest curs i dels anteriors, també ha tingut etapes en què no ha tingut protagonisme. L’àrea esportiva entén que encara no ha esclatat com podria fer-ho un jugador amb les seves condicions, però alhora és conscient que, amb 24 anys, encara té marge de creixement per acabar sent un jugador determinant. 

El de Melendo, però, no és un cas qualsevol. El menut migcampista és l’únic jugador que ha passat per totes les categories inferiors del club fins a acabar al primer equip. En edat de prebenjamí, amb cinc anys, va apuntar-se a l’RCDE Escola després de no ser admès al CE Sant Gabriel de Sant Adrià “per baixet”. És a dir, que Melendo va començar a jugar pagant en un club on ja acumula 19 anys. Més que cap altre integrant de la plantilla del primer equip. 

El talentós esquerrà és l’únic membre de la denominada generació Chen que segueix al club. Com Aarón Martín, Marc Navarro i Marc Roca, va renovar el 2017, però a diferència d’aquests tres, que van fer les maletes a l’estranger, Melendo va seguir al club dels seus amors. Cinc anys després del seu debut al primer equip, encara segueix lluitant per fer-se un lloc a l’onze. L’encaix futbolístic segueix sent el seu principal hàndicap, ja que el seu particular estil pateix força sota les ordres de tècnics que no aposten per un futbol associatiu. 

Només un dels set entrenadors que l’han dirigit a l’Espanyol, Rubi, va saber crear un context sobre la gespa que li fos favorable i li permetés explotar el seu talent amb regularitat. Amb el maresmenc, Melendo va disputar la millor temporada de la seva carrera (cinc de les dotze assistències que porta com a espanyolista van arribar el curs 2018-19). L’Almeria de Rubi sona ara com un dels possibles destins si acaba no renovant. El migcampista no amagava fa uns anys la seva predilecció per l’estil que proposava el tècnic de Vilassar de Mar: “Rubi ens ensenya a jugar amb el nostre estil a tot arreu i a plasmar la idea que tenim. El joc és fluid i disfrutem tots. Hem fet grans partits contra grans rivals i en grans estadis", va admetre. 

Amb Rubi va disputar 2.350 minuts (un 30% del total dels que acumula al primer equip de l’Espanyol). Després d’ell ve Vicente Moreno, que l’ha utilitzat en 2.228 minuts durant l'últim curs i mig. L’entrenador de Massanassa ha sacsejat diversos cops el mig del camp, buscant un equilibri entre talent i contenció en què força sovint Melendo acaba sent una peça variable. Tampoc amb la resta d’entrenadors Melendo va trobar un escenari futbolístic que li fos favorable i que potenciés les seves virtuts. El cor li demana seguir a casa, però el cap potser podria portar-lo a buscar un altre destí on tingués més protagonisme.  

Diego López, qui té més opcions de seguir

Melendo a part, hi ha set jugadors més que finalitzen contracte. Les seves situacions es tractaran a final de curs. Dos d’ells podrien seguir si accepten renovacions a la baixa: Diego López, que als 40 anys encara no vol posar data a la seva retirada; i Dídac Vilà, que en té 33 però fa mesos que viu a l’ombra de Pedrosa.

Els altres cinc difícilment seguiran el curs vinent a l’Espanyol. Oier Olazabal, inèdit aquest curs, ha passat a ser el tercer porter arran de la irrupció del jove Joan Garcia. Fran Mérida amb prou feines ha disputat 288 minuts i no es descarta que pugui sortir aquest mateix gener. La seva funció el curs vinent la podria assumir Pol Lozano, ara cedit al Girona. 

També sembla improbable que segueixin els tres cedits: Manu Morlanes, que viu el seu primer curs a Primera i demana protagonisme, podria veure amb bons ulls allargar un curs més la cessió. Però Loren Morón, per a qui no s’executarà l’opció de compra pactada amb el Betis, i Yangel Herrera, qui el Manchester City porta cinc anys cedint a l’espera de rebre una important oferta amb la qual fer caixa, haurien de canviar força la seva aportació perquè el club decidís fer un esforç per a ells a l’estiu.