Melendo busca el seu lloc l'últim any de contracte

Óscar Melendo es va convertir, el novembre del 2016, en el primer jugador format a la RCDE Escola que va arribar al primer equip de l’Espanyol després de passar per totes les categories del planter blanc-i-blau. Quique Sánchez Flores li va donar l’oportunitat per saltar a l’elit i Rubi va saber treure'n la millor versió, però als 24 anys afronta un curs crucial per al seu futur: no juga, el mercat li ha afegit competència i l’estiu vinent acaba contracte. 

El curs passat, el primer sota les ordres de Vicente Moreno, Melendo va ser el catorzè futbolista més utilitzat de la plantilla espanyolista, amb tan sols 12 titularitats a la Lliga. Va quedar lleugerament per darrere de dos migcampistes incorporats a l’estiu –Keidi Bare i Fran Mérida– i només va disputar tres minuts més –1.578 per 1.575– que Nico Melamed en el que era el primer curs d’aquest últim com a membre de ple dret del primer equip. 

Enguany encara no s’ha estrenat a la Lliga, perquè s’ha quedat a la banqueta en els tres primers partits oficials i ni tan sols ha entrat com a revulsiu. Melendo té clar que vol continuar al club de la seva vida però, a falta d’un any de contracte, el seu futur no és gens clar. Fonts de l’entitat van assenyalar a l’ARA durant l’estiu que la seva renovació no era prioritària, com sí que ho era la de Puado, que tenia nombrosos pretendents, i van deixar clar que el seu cas i el dels altres jugadors amb vinculació fins al 2022 (Diego López, Oier Olazabal, Fran Mérida i Dídac Vilà) s’abordarien els mesos vinents. Un context arriscat, perquè pot portar a situacions com la de Pau López, a qui el club va esperar a oferir la renovació i, quan va arribar el moment, ja havia decidit anar-se'n. 

L’últim a pronunciar-s'hi va ser Rufete, l'1 de setembre: “Ara veurem el rendiment dels jugadors i prendrem decisions estratègiques. Amb Puado el club ha demostrat que creu molt en els jugadors de la casa que rendeixen, donen el nivell i volen ser amb nosaltres”. El director esportiu va posar especial èmfasi en la paraula rendiment, cosa que es pot interpretar com un missatge clar que també va dirigit als jugadors del planter. El fet de ser a la casa no assegura el lloc a ningú. Qui vulgui continuar-hi, haurà de demostrar que s'ho mereix. El cas més clar és el de Lluís López, que va deixar l’Espanyol aquest estiu amb la carta de llibertat malgrat que li quedava un any més de contracte al club. Melendo afronta amb un cert neguit la situació, si bé espera des del silenci una oportunitat per demostrar que mereix tenir un rol més important. El club, de moment, s'esperarà a veure com evoluciona el curs per decidir què fa amb un jugador que ha demostrat tenir un gran valor futbolístic i també sentimental.

Creix la competència

Melendo és l’únic jugador de la denominada generació Chen que es manté al primer equip de l’Espanyol, després de les sortides de Marc Navarro, Aarón Martín i Marc Roca. De fet, és el tercer jugador amb més antiguitat de la plantilla, només superat per David López i Diego López. Els reforços que han arribat en aquest mercat de fitxatges afegiran competència a un Melendo que busca el seu lloc a l’equip. Vicente Moreno ha arrencat aquest curs amb un 4-4-2 amb dos migcampistes posicionals i dos extrems de banda. Uns rols que, a priori, s’allunyen de l’hàbitat natural de Melendo, la mitjapunta (o la posició d’interior avançat). L’estil de joc actual, més vertical que associatiu, tampoc l'afavoreix gaire. 

Els fitxatges d’Aleix Vidal i de Loren Morón, per reforçar l’extrem dret i la davantera, a més de les cessions de Yangel Herrera i de Manu Morlanes, per apuntalar el mig del camp, fan pensar que el tècnic de Massanassa voldrà mantenir aquest dibuix al llarg del curs. El bon moment de Dimata, els indiscutibles RdT, Embarba i Darder i els ambiciosos Puado i Melamed augmenten la competència del front d'atac per a un Melendo que ha passat de ser una peça clau al costat de Roca i Darder a l'Espanyol que es va classificar per a l'Europa League a patir l’ostracisme d’un equip que acaba de tornar a Primera. El talentós esquerrà té un any per demostrar que pot estar a l’altura del que prometia.