La meitat d’una trajectòria de novel·la

BarcelonaSergi Samper saltava a la gespa del Camp Nou mentalitzat. Feia poc que Luis Enrique li havia dit que seria titular. Debutava oficialment amb el primer equip del Barça, i a la Champions. A la graderia, el seu pare i el seu avi se’l miraven amb atenció. I ell, al migcentre, intentava combinar amb tanta fluïdesa com fos possible: “Si el meu avi té temps de dir «Passa-la!» és que no estic jugant bé”, pensava per dins.

El 17 de setembre del 2014 ha quedat marcat per sempre més al calendari del jove Samper. Als 19 anys, no només va aconseguir complir el somni de qualsevol culer, també va ser el primer a complir totes les etapes del futbol formatiu blaugrana, des de l’escola fins al primer equip, sense pausa. “És un nano a qui han cuidat molt. No només ha sigut cosa dels entrenadors, també del club”, assegura una de les persones que el coneix millor.

Tranquil i natural

Abans de Samper, Martí Riverola també havia escalat des de l’escola fins al primer equip, però en aquest últim cas el futbolista havia jugat un any cedit al Vitesse holandès. Samper, en canvi, mai no ha deixat de portar la samarreta blaugrana i ha completat el procés sencer. “És un jugador que té prou tranquil·litat per poder presentar-se a un estadi com el Camp Nou i construir el joc amb normalitat i naturalitat”, comentava Andoni Zubizarreta, director esportiu del conjunt blaugrana, després del debut.

A l’espera d’una nova oportunitat -que tant el jugador com el club saben que no tardarà a arribar-, Sergi Samper compagina els entrenaments entre el filial i el primer equip. El jugador ja va fer la pretemporada a les ordres de Luis Enrique i ho continua fent amb assiduïtat, de dilluns a dijous. El divendres baixa al B per fer l’últim entrenament de la setmana i el dissabte, si no hi ha cap contratemps, és titular indiscutible a l’onze d’Eusebio Sacristán. “A vegades és difícil gestionar aquestes situacions a nivell de grup, però hem de ser conscients que si un jugador és al primer equip és per mèrits propis. Mentre faci un entrenament amb nosaltres, ja n’hi ha prou”, diu el tècnic.

Quan Samper surt a jugar amb el filial no només el mira Eusebio, també n’està molt pendent Luis Enrique i molts dels jugadors del primer equip. Alguns dels més importants, sobretot els que també han sortit del planter, no dubten a enviar-li missatges de WhatsApp per felicitar-lo quan ha fet alguna actuació de mèrit. “No saps com és d’important, per a un jove del planter, que el Messi de torn et feliciti”, expliquen des del seu entorn.

Fusta d’entrenador

Nascut al barri barceloní de Sant Gervasi, Sergi Samper és, com es diu vulgarment, un malalt del futbol. Darrere del seu posat tímid i d’una veu insegura s’hi amaga una persona apassionada per l’esport que practica. Des de la seva posició de migcentre domina el joc i li encanta revisar els partits i analitzar els rivals. Es fixa en el comportament individual dels jugadors, en les seves habilitats, en el joc d’equip, en la tàctica... “Té fusta d’entrenador”, asseguren els que l’han sentit parlar de futbol. Quan no hi ha partits en directe, es tanca a la seva habitació i veu enfrontaments a través de YouTube. Quan els fan per televisió, s’asseu al sofà i és el rei del comandament.

Fins fa ben poc, el Sergi era un veí més del barri, o un estudiant més de periodisme -uns estudis que s’ha vist obligat a deixar aquest any per incompatibilitat d’horaris-. Però des del debut amb el primer equip les coses han canviat. És difícil que s’assegui en una terrassa sense que algú el reconegui. “Suposo que això va amb el sou”, comenta el seu cercle més íntim.

Nascut en una família culer i sòcia del Barça, el Sergi va començar de ben petit a jugar a tenis al CT Barcino. En principi havia de seguir els mateixes passos que el seu germà gran, el Jordi, que ha acabat sent tenista professional de l’ATP -ocupa el lloc 228 del rànquing i, sempre que l’agenda ho permet, rep la visita del seu germà per veure’l competir-. Però un dia, el 2001, en un partit al Camp Nou, tot es va trencar. “És una novel·la que hem explicat força en els últims dies”, ironitzen els seus familiars.

“Vols jugar prop del Camp Nou?”

Aquell 2001, amb Joan Gaspar de president, l’avi del jugador (que es diu Jordi) i la seva tieta, la Yolanda, van anar a l’estadi. Va ser ella la que va veure pels videomarcadors un anunci de la FCBEscola promocionant les proves que es feien per als joves nascuts el 1995. Sense dir res a ningú, ni tan sols al pare de la criatura, la Yolanda hi va trucar per apuntar-lo. Una setmana després el Barça es posaria en contacte amb el pare, Jordi Samper, que atendria amb sorpresa la trucada d’una tal Cristina, empleada del Barça. “Res, una història de la meva germana”, li va comentar a la seva esposa després de penjar, traient-hi importància. Però la Cristina va insistir i va tornar a trucar uns dies després, un divendres. “Si hi està interessat, que sàpiga que la prova és demà, als camps d’entrenament del Miniestadi”.

El pare s’ho va rumiar i va acceptar. “¿Vols anar a jugar a futbol al costat del Camp Nou?”, li va dir al fill. Jordi Samper no li va explicar que en realitat anaven a fer una prova amb el Barça, tot i que s’ho ensumaria quan va veure que se n’anava al costat de l’estadi acompanyat del pare i l’avi.

La prova, d’entrada, semblava que no havia anat bé. “Només he tocat dues pilotes”, es queixava capcot al seu pare quan sortia de l’entrenament. De fet, ja anaven per enfilar el camí del cotxe quan un tècnic blaugrana va demanar per parlar amb el pare. “Ens el quedem!” La cara de sorpresa dels Samper va ser absoluta. On el pare i l’avi havien vist errors en comparació amb els altres nens de l’escola, els tècnics van descobrir algú a qui no li cremava la pilota, que aixecava el cap i passava l’esfèrica amb precisió i criteri.

Superada la primera prova, arribaria el dia que li dirien de fer un entrenament amb el benjamí, que també superaria, per entrar oficialment al planter del Barça. A La Masia aniria pujant graons progressivament. Al matí estudiant amb normalitat a l’escola, i a la tarda fent servir l’avi com a xòfer oficial per anar de casa als camps d’entrenament del Miniestadi.

El gran salt arribaria al juvenil A, entrenat aleshores per Òscar Garcia, un dels tècnics amb qui encara conserva una excel·lent relació -de fet, comparteixen agent, Pere Guardiola-. Per edat, Sergi Samper havia de jugar al B, però l’Òscar el va cridar per fer una setmana d’entrenaments amb l’A. “No tornes pas a baixar, et quedes tota la temporada amb nosaltres”. D’allà faria el salt al Barça B, on l’any passat, en la temporada del seu debut, acabaria jugant 40 partits. Aquest 2014 ja és un dels tres capitans de la plantilla, amb només 19 anys.

La temptació de l’Arsenal

Va ser precisament aquesta acumulació de partits a Segona Divisió, poc habitual en un debutant, la que va cridar l’atenció de l’Arsenal, sempre pendent de les evolucions dels talents blaugranes més joves. Els gunners van pensar en Sergi Samper com una peça ideal per reforçar el mig del camp i el van temptar per canviar d’aires aquest estiu. “El Barça és un club molt gran, la nostra barca és més petita”, li deien per convèncer-lo. Dos amics seus, Héctor Bellerín i Jon Miquel Toral, van acceptar el repte, però el Sergi, aconsellat per la família i el representant, tenia clar que el seu futur passa pel Barça.