Medalles cuinades des de la proximitat
Els Jocs Mundials Special Olympics d’Abu Dhabi és un esdeveniment per a esportistes amb discapacitat intel·lectual que va reunir uns 7.000 atletes de més de 170 països
BarcelonaEl Cesc Llibre i l’Alfonso García juguen junts a handbol des de fa anys. Al mes de març van aconseguir la medalla de plata en els Jocs Mundials Special Olympics d’Abu Dhabi, un esdeveniment per a esportistes amb discapacitat intel·lectual que va reunir uns 7.000 atletes de més de 170 països. “Jugo a handbol des de fa sis anys. El que més m’agrada és la sensació d’agafar la pilota. La relació amb els companys és molt bona. L’experiència d’Abu Dhabi va ser molt divertida perquè ens va permetre conèixer gent de diferents països. El viatge ens va permetre descobrir un país molt maco, amb gent molt educada. Els organitzadors ens van tractar molt bé. A més, vam aconseguir la medalla de plata”, diu el Cesc. “El torneig d’Abu Dhabi va ser una experiència única. Abans de viatjar somiàvem amb una medalla. M’ho vaig passar bé perquè em va permetre descobrir una cultura que desconeixia”, afegeix l’Alfonso, que combina l’handbol amb el futbol i el bàsquet.
La convivència que generen esdeveniments d’aquest tipus deixa records inesborrables. “La relació amb els companys és molt bona. Amb el Cesc fa molts anys que ens coneixem i ja és com si fóssim germans. Això és com una família”, opina García, que va començar a jugar a handbol fa uns 10 anys. “Vaig anar a un campus d’estiu de l’ACELL i els vaig cridar l’atenció. Vaig fer les proves i em va agradar”, explica mentre recorda alguns dels partits del Barça Lassa que ha anat a veure en directe al Palau Blaugrana.
Els jugadors de l’Escola Esportiva ACELL s’entrenen un dia a la setmana a la pista exterior de l’Institut Vall d’Hebron. La seva entrenadora és la Marga Frade, una exjugadora que encomana passió per l’handbol. “És molt exigent. Sempre ens fa veure quines errades cometem i ens corregeix. Té molta experiència i ens exigeix el màxim de les nostres possibilitats”, assegura el Cesc. “La Marga és molt bona persona i ens ajuda a millorar dia a dia”, afegeix l’Alfonso.
Un himne com a excusa
Quan estaven visitant Abu Dhabi, els integrants de la delegació catalana van sentir una cançó ( Jambo ) que els va cridar l’atenció. “Vam decidir posar-li lletra entre tots. Una part en castellà i una altra en català. Es va convertir en el nostre himne durant el torneig. L’anàvem cantant quan anàvem als partits o a l’acabar, després de saludar els jugadors dels altres equips”, recorda Frade.
“L’experiència d’Abu Dhabi va ser molt bona. No havíem competit mai en handbol unificat i, quan ens ho van proposar des de Special Olympics, em vaig quedar amb cara de pòquer. L’experiència acostuma a ser positiva perquè la integració és molt bona, però no sabia com sortiria. Ells ho van donar tot i l’ambient que es va construir amb els altres participants va ser molt bo. Els vincles que es van crear van ser molt forts”, assegura l’entrenadora.
Sota el lema “Millor qui ho intenta”, la delegació catalana va estar formada als Jocs Mundials Special Olympics per 34 esportistes i 8 entrenadors federats a l’ACELL. “La gent ens va rebre molt bé. Jo havia estat als Mundials de Los Angeles i no van ser tan espectaculars. No ens va faltar de res”, confessa l’exjugadora. Els esportistes catalans van formar part de la delegació estatal, que va aconseguir 16 medalles d’or, 23 de plata, 21 de bronze i 54 de participació. Tal com marca la filosofia de Special Olympics, els podis són de fins a vuit persones. “El nivell de la competició i el comportament va ser molt bo. A través de l’handbol treballem molts valors i el seu comportament sempre va ser exemplar. Vam fer una bona pinya i això es va traslladar a la pista. El més important és disfrutar i això ho vam aconseguir. Encara estic en un núvol”, resumeix Frade.