Medalla a la vergonya aliena

N’hi ha per llogar-hi cadires. Setmana sí setmana també ens trobem davant la resistència de la Federació Espanyola de Futbol a deixar avançar el futbol femení. La institució, que ha posat bastons a les rodes des que es va comunicar la creació de la Lliga F, sembla que no es cansa de demostrar indiferència pel futbol femení cada vegada que en té l'oportunitat. L'enèsim i últim exemple, l’esperpèntic moment en què les jugadores de la Reial Societat i del Barça, aquestes després de proclamar-se campiones de la Supercopa d'Espanya, van haver de recollir les seves medalles d'una taula col·locada a la gespa. No em sorprèn tanta ineptitud, la llista és llarga, però ja cansa aquest menyspreu no només per les jugadores i els clubs, sinó també per la mateixa competició. 

Sembla que no hi ha manera, que la Federació es mantindrà pels segles dels segles impertèrrita davant una (r)evolució incontestable. El futbol femení està fent passos ferms i contundents, però ells (els que de debò manen) no es volen treure la bena dels ulls. S’està negociant per tenir un conveni digne i quinze jugadores de la selecció estan disposades a renunciar al Mundial per aconseguir millors condicions per a elles i les que vindran després. Però fan com si sentissin ploure. Una lluita contra una Federació que continua (i em temo que continuarà) fent de les seves sense que li caigui la cara de vergonya. Mentre als Estats Units o a Anglaterra les jugadores reben un tracte més respectuós, a Espanya les coses estan molt lluny de semblar professionals. 

Incomptables exemples demostren aquesta indiferència i la Supercopa femenina d'aquest any n'ha sigut una mostra més. Des de la tria de la seu (Mèrida), on la combinació de transports no la situava com la millor en poder de congregació, fins a la imatge de les medalles que la Federació ha justificat com una "part del protocol" —que sí que permetia a les col·legiades pujar a la llotja, però no a les jugadores—. Un protocol, esclar, que mai s'imposaria en el masculí, on la mateixa competició s'ha disputat a l'Aràbia Saudita i amb un espectacle digne de Super Bowl.

Elles es van haver de posar les medalles. I la imatge, encara que inacceptable, no pot ser més realista. Perquè són les futbolistes les que estan aconseguint els mèrits i fent la feina ben feta. I són les que han posat entre l'espasa i la paret una organització enrocada fa dècades i que encara ens continua decebent amb la seva gestió.