Martino salva el tràmit del Cartagena i examina els suplents

BarcelonaNo hi ha partit que no serveixi per a alguna cosa. El d'ahir, com es preveia, no va ser cap exhibició que seguís fent pujar l'autoestima futbolística, però va ser pràctic. El Barça va derrotar el Cartagena sense gairebé despentinar-se per plantar-se als vuitens de la Copa del Rei.

Era l'objectiu principal, no l'únic, del xoc. I va ser el que millor es va complir. Els suplents (amb permís de Neymar i Cesc) van treure's de sobre la feixuga eliminatòria amb serietat, però no ho van poder fer sense transmetre certa mandra.

Amb tot decidit ja amb l'1-4 de l'anada, els 90 minuts van interessar poc en termes de resultat i van avançar exclusivament com a examen de l'afició a la plantilla. L'atractiu del partit, i potser també la seva segona utilitat, va recaure en l'habilitat de cada jugador per posar-se a l'aparador per convèncer Martino de merèixer més minuts. Que Bartra fos a la banqueta, al costat d'Iniesta, Alexis o Jordi Alba, potser és significatiu, un missatge indirecte del tècnic a Mascherano, Cesc, Pedro o Adriano.

El Cartagena, voluntariós però tou, va oferir poca oposició, tot i fregar la glòria de marcar un gol al Camp Nou amb dos pals consecutius, després d'una falta d'Eric López i un remat de cap en fora de joc de Megías. Van ser aquests ensurts, de fet, els que van accelerar el joc d'un Barça que corria pocs riscos, que tenia poques ganes. Pedro, potser l'únic dels suplents amb desig real de reivindicar poder ser titular (Martino l'hi va agrair amb quinze minuts de descans, com a Cesc), va rematar amb passió una centrada de Montoya per obrir el marcador a la mitja hora de joc.

El Camp Nou estava tan necessitat de festa (va fer l'onada amb l'1-0) que va decidir aplaudir cada mínima acció de Neymar, que, tot i intentar assumir més galons atrevint-se amb un llançament de falta, va fer un partit discret. Sense màgia. Sense esma. Amb gol final poc glamurós.

Sergi Roberto hi va posar cor, però tampoc va poder donar ritme al joc, tot sol, i Tello va estar lluny d'esclatar en un context tan baix de revolucions. El seu gol, de rebot, ni tan sols el va celebrar.

Puyol va ser a qui més es va mirar amb lupa. L'afició va mesurar l'estat de forma del central, no sempre prou ràpid, no sempre prou segur, no sempre prou líder a l'eix de la defensa. Un xoc amb Mascherano en una pilota aèria va generar una lleu discussió entre els centrals que el Camp Nou de seguida va apagar amb ovacions al seu capità.

Perquè tots els partits, també el fluix 3-0 d'ahir al Cartagena, serveixen per a alguna cosa.

Ámb la Diada del Soci Solidari, mig camp ple

Un total de 47.280 espectadors van presenciar ahir el partit de tornada dels setzens de final de la Copa de Rei entre el Barça i el Cartagena, 33.000 gràcies a la iniciativa del club de la Diada del Soci Solidari, una campanya que se celebrava per tercer any consecutiu per aconseguir omplir-lo gairebé a la meitat de la capacitat. Val a dir, però, que aquesta proposta, que depèn de l'alliberament de les cadires per part dels abonats, va tenir un èxit similar al d'anteriors edicions. La temporada passada, en el partit contra l'Alabès, es va registrar una entrada de 57.655 espectadors, dels quals 39.000 s'havien beneficiat de la Diada a través de 3.250 entitats de diferents ONG. El curs 2011/12, en el partit contra l'Hospitalet, un total de 56.480 persones van acudir al Camp Nou. 33.000 eren de més de 400 entitats, una xifra similar a la d'ahir. Aquesta iniciativa ha millorat l'afluència de les dues últimes temporades, perquè en anys anteriors s'arribava amb prou feines als 30.000 espectadors.