Márquez mai desaprofita les oportunitats

BarcelonaMarc Márquez sabia que ahir era el seu dia. Ell mai desaprofita les oportunitats. I ahir, a Sachsenring, tenia l'oportunitat de situar-se líder del Mundial de MotoGP. El dia començava amb la notícia que Dani Pedrosa no podia fer la sortida de la cursa. A primera hora, els metges declaraven el català apte per disputar la cursa, però just abans del warm-up Pedrosa va patir una baixada de tensió. El seu equip el va traslladar a la clínica mòbil i els metges, veient que l'estat del pilot havia empitjorat, van decidir no deixar-lo córrer. Així doncs, amb Jorge Lorenzo veient la cursa per televisió des de casa seva i amb Pedrosa descartat després de la commoció cerebral patida després de caure dissabte, Márquez tenia al davant l'oportunitat de guanyar a la pista on ho ha fet de manera continuada durant els últims tres anys (el 2010 a 125 cc i el 2011 i el 2012 a Moto2), ara amb la MotoGP.

Arrencava des de la pole , però no va fer la millor sortida i va caure fins a la quarta posició, per darrere de Stefan Bradl, Valentino Rossi i Aleix Espargaró, que amb la CRT només va poder aguantar dues voltes al davant (va acabar vuitè). Però de mica en mica, Márquez va començar la seva remuntada particular. Primer el gran dels Espargaró, després Rossi i finalment Bradl, a qui ja coneixia després de lluitar fa dos anys pel Mundial a Moto2. A més, va estrenar-se liderant una cursa de MotoGP en solitari i gestionant la diferència amb el segon. "És la segona victòria de l'any. Guanyar és important, però sense ells el triomf té un regust diferent. Ha estat una bona experiència, tot i que potser prefereixo que les curses siguin més mogudes", deia Márquez.

El pilot de Cervera arriba al Gran Premi de Laguna Seca de diumenge que ve -on s'estrenarà, ja que en aquest circuit només corren els pilots de MotoGP- com a líder del Campionat del Món, amb dos punts d'avantatge sobre Dani Pedrosa i onze sobre Jorge Lorenzo. Serà l'última cursa abans de marxar de vacances fins a mitjans d'agost.

L'estrena de Jordi Torres

Si ahir a Sachsenring hi havia algú content i emocionat era Jordi Torres. El pilot de Rubí, que dissabte es va quedar amb la mel als llavis després que Xavier Simeon li pispés la pole de Moto2 en l'últim sospir, va sumar el seu primer triomf al Mundial. "Sortiré a aprendre", reconeixia a la graella de sortida a Telecinco. Dit i fet, ràpidament es va situar darrere de Pol Espargaró, que va fer una gran sortida i es va col·locar primer. Torres no tenia cap tipus de pressió, només les ganes de voler fer-ho bé, de demostrar que ell també era capaç de lluitar pels triomfs. El seu cap d'equip, Jorge Martínez Aspar, esbufegava als boxs, però quan encara faltaven 11 voltes per al final, el de Rubí va decidir atacar. Un avançament perfecte per situar-se primer. "És massa aviat", deia Aspar. Però Torres no pensava així. Quan es va veure al davant, va marxar sol cap al triomf. El rubinenc va creuar la línia de meta cridant d'alegria i va aixecar els dos dits índex al cel per dedicar el triomf al seu germà Rubén, també pilot, mort el 2006 durant una cursa.

Rins ja ha après la lliçó

El triplet de triomfs catalans a Sachsenring el va iniciar Álex Rins. El barceloní va demostrar que ha après molt de les últimes curses disputades al Mundial. Els últims compromisos els havia guanyat el balear Lluís Salom i gairebé sempre amb una estratègia similar: esperar al darrere i, en les últimes voltes, atacar i aconseguir la victòria. Però aquest cop no va ser així. El barceloní va encapçalar la cursa fins a quatre voltes per al final, quan Salom el va avançar. Però Rins, amb la lliçó apresa, no va llançar la tovallola i en el penúltim revolt de l'última volta va fer un gran avançament per pispar a Salom el triomf.