Mark Cavendish vola amb vent a favor i es queda a un triomf d'igualar el record d'Eddy Merckx al Tour

BarcelonaDiumenge, el britànic Mark Cavendish (Deceuninck Quick Step) plorava emocionat al final d'una dura etapa de muntanya on havia aconseguit evitar entrar fora de control. El ciclista de l'illa de Mann té dues cares. Quan és una etapa ràpida, tothom li veu esquena. Però quan toca enfilar-se, pateix, veient com el clatell dels seus rivals s'allunyen coll amunt. Escoltat per Tim Declerq i Michael Morlov, que van quedar-se a la cua de la cursa per ajudar-lo, Cavendish va emocionar-se com gairebé mai. "Gràcies nois, m'heu salvat la vida" va dir. 48 hores després, passada la jornada de descans de dilluns, Cavendish els va demostrar de quina pasta està fet guanyant una desena etapa molt ràpida, amb el vent com a protagonista. Amb aquest triomf, Cavendish ja ha guanyat tres etapes en aquest Tour. I de pas, queda a un sol triomf d'igualar les 34 victòries d'etapes del belga Eddy Merckx. I si segueix sobrevivint a les etapes de muntanya, podrà igualar o superar aquesta marca, ja que, com recorda el seu cap d'equip, Pat Lefevere, té al davant quatre etapes més amb possibilitats d'arribada a l'esprint.

Després de les emocions del cap de setmana, quan l'eslovè Tadej Pogacar (UAE Emirates) va deixar la general gairebé enllestida amb les seves exhibicions, que li permeten dominar la classificació amb 2.01 sobre l'australià Ben O'Connor i 5.18 sobre el colombià Rigoberto Urán, el gran grup va descansar dilluns. Una breu aturada abans de volar en una desena etapa entre Albertville i Valença, de 190 quilòmetres de recorregut totalment plans, amb només un port de quarta categoria. El vent, però, ha fet de les seves i ha trencat el gran grup en uns darrers quilòmetres on tots els altres equips han intentant fer la guitza a Cavendish sense sort. El britànic, l'esportista que de petit volia pilotar motos, un esport de molta tradició a Mann, la seva illa natal, i que va treballar dos anys en un banc mentre guanyava medalles en ciclisme de pista, s'ha fet un espai entre els primers a mesura que s'acostava el final, i ha llançat un atac molt lluny de meta que ha sorprès els belgues Wout van Aert i Jasper Philipsen.

L'equip Deceuninck ha cuinat el triomf a foc lent, amb Julian Alaphilippe i Morkov preparant el terreny per a l'atac final del britànic, que amb un temps de 4.14.07 s'ha endut una etapa de reminiscències olímpiques, amb sortida a Albertville.

Amb els seus 33 triomfs al Tour, on no havia guanyat els darrers cinc anys -durant els quals l'eslovac Peter Sagan va ser amo i senyor mentre ell, amb 38 anys, lluitava contra una depressió- Cavendish queda a un sol triomf d'igualar una de les fites del caníbal Eddy Merckx. El belga, de fet, ja es llepa les ferides abans d'hora, no fos cas que li pispin el rècord, recordant a tothom que el britànic "no podrà guanyar mai cinc Tours" com va fer ell. I és cert, als llibres d'història pocs poden escriure cròniques tan èpiques com les del belga. Però només Cavendish sap tot el que ha arribat a patir per arribar fins aquí. Per això plorava diumenge, emocionat. I per això ha celebrat el triomf a la desena etapa com si fos un triomf a la general.

La pròxima etapa, amb la doble pujada al sempre temut Mont Ventoux, tornarà a ser un escenari ideal per als escaladors, amb els colombians intentant brillar, com ho va fer Miguel Ángel López l'últim cop, i com ho intenta fer Nairo Quintana, líder de la general de la muntanya. A les altres classificacions, tothom sap que Pogacar vestirà de groc molts dies. I Cavendish, de verd. La regularitat i els esprints són cosa d'ells dos.