Mario Hezonja: "El meu únic objectiu és triomfar al Barça"

Mario Hezonja ha triat l'ARA per trencar el seu silenci i concedir la seva primera entrevista des que va arribar al Barça de bàsquet fa poc més d'un any. El jove jugador, de 18 anys, contesta les preguntes en castellà, però ja utilitza algunes expressions i frases fetes en català.

Mario, és la teva segona temporada al club. Com t'hi sents?

Estic content perquè el Barça és el club més gran de tot el món. És increïble entrenar-se aquí i jugar amb uns companys així.

És estrany que un jove croat tingués el somni de jugar al Barça.

Des de petit he volgut jugar al Barça perquè quan veia un partit de futbol, d'handbol, d'hoquei patins i, sobretot, de bàsquet m'imaginava jugant a aquest club. M'agrada el club, la ciutat, la gent... Quan era petit i jugava a la videoconsola, sempre escollia el Barça. Era molt fan de Frank Rijkaard, Patrick Kluivert i Joan Carles Navarro.

Ara hi comparteixes vestidor.

Intento aprendre de tots els meus companys. És un luxe entrenar-se amb ells. Pete Mickeal era un dels meus favorits i sempre m'hi volia enfrontar. Xavi Pascual ho sabia i sovint em feia defensar-lo.

Què et demana el tècnic?

L'entrenador i els seus ajudants m'ajuden molt. Parlem de moltes coses i em corregeixen sovint. Encara he de millorar en totes les facetes del joc.

Diumenge vas anotar tres punts contra el València Basket.

Em vaig sentir bé i l'equip va aconseguir la victòria. Al segon quart vam tenir problemes, però estic content perquè vam poder començar la Lliga Endesa amb un triomf, que per a nosaltres era molt important. Hem de treballar molt per anar recorrent el nostre camí.

La temporada passada ja t'entrenaves amb el primer equip, però ara has fet el salt definitiu.

Canvien algunes coses. He de ser més dur mentalment i no abandonar mai la concentració per seguir progressant cada dia. Canvia molt jugar a l'Adecco Or de fer-ho a la Lliga Endesa. Els rivals són diferents, ja que són més ràpids i alts. Segurament la Lliga Endesa és la millor d'Europa. A més, cada setmana hem de jugar dos o tres partits.

Va ser dur marxar de casa?

Mentalment és una experiència molt dura. Ara estic bé, però el primer any va ser molt difícil. Els companys i la gent del club em van ajudar molt, però no és un canvi fàcil per a algú tan jove.

On et veus d'aquí uns anys?

Al Barça! No sé què passarà, però al Barça estic content i feliç. El que em faria il·lusió és guanyar títols aquí. És per això que treballo cada dia.

Molts scouters de la NBA han vingut a veure't.

Res. La gent especula molt, però el meu únic objectiu és triomfar al Barça. La NBA és un altre món.

Tens algun ídol?

No vull semblar pretensiós, però no tinc ídols. Sempre penso com puc millorar el meu joc. Quan m'equivoco, pregunto a tothom com puc corregir-me.

Portes el dorsal 23.

El meu dorsal habitual era el 8, però aquí el porta Víctor Sada. No sé per què porto el 23, tothom m'ho pregunta i s'inventen coses. El Jordan blanc , diuen. La veritat és que el primer dia em van preguntar quin dorsal volia i jo els vaig contestar que el que quedés lliure.